Diumenge 18, la Plaça Major de Cervera viurà l’escenificació d’una de les danses catalanes més antigues i ignorades (11:45h).

ballespases2

Ball del gremi de ganivetaires de Nuremberg (1600)

El ball d’espases va constituir un element fonamental en els seguicis festius catalans. Entre el segle XV i el XVIII era una dansa molt habitual  en la celebració del Corpus Christi i Carnestoltes. La primera i la darrera referència d’aquest ball a Catalunya apunten a la mateixa ciutat: Cervera. La capital de la Segarra va escenificar aquesta dansa entre 1411 i 1724, quan va ser prohibida per la nova administració borbònica.

La commemoració dels actes del tricentenari de la Guerra de Successió (2014) fou l’excusa perfecta perquè un grup de joves cerverins volguessin recuperar aquest ball. Una il·lusió que ha pogut convertir-se en realitat gràcies al suport acadèmic d’Àngel Vallverdú, divulgador de música i danses tradicionals, i una campanya de micromecenatge que ha permès sufragar el cost de les espases i els vestits dels dansaires. La Paeria de Cervera i l’Agrupació Seny Major també han contribuït econòmicament en la seva reintroducció.

L’origen del Ball d’espases

Lluny del que sembla indicar el seu nom, el ball d’espases no apel·la a una al·legoria bèl·lica.  Segons documenten Vallverdú i Villarúbias en un article força extens al respecte, el ball de bastons tardaria encara dos segles a practicar-se a Catalunya (1620, Barcelona).  Els dos balls, en conseqüència, no poden equiparar-se cronològicament ni contextualment. La gran importància de la música, així com de les figures que formen els dansaires (passadissos, degollades, estels, roses…), més aviat recorden l’escenificació dels balls de cercolets o pastorets. La seva pràctica volia unir els seus balladors mitjançant un cordó umbilical simbòlic.

Les primeres referències del ball d’espases les trobem a Bèlgica,  en el Carnaval de Bruixes (1389 i 1404).  A mesura que  el ball d’espases s’escampa arreu d’Europa també pren nous  matisos, com ara la introducció de nous personatges o fins i tot parlaments. A Catalunya, malgrat que no coneixem cap referència anterior a l’esmentada(Cervera – 1411), és possible que ja es ballés amb anterioritat. Així ens ho permet pensar l’existència dels entremesos i la regulació de les processons, ja documentada a finals del segle XIV. En qualsevol cas, durant les primeres dècades del segle XV es popularitza el ball d’espases arreu del país. Municipis com Tarragona, Reus o Tortosa no tarden en imitar l’exemple de Cervera. La seva presència en viles petites, com ara Sarral, suggereixen que la seva implementació fou molt exhaustiva.  Ara tenim l’oportunitat de recuperar una de les danses deganes de Catalunya.

Guillem Carreras

Anuncis