joantomas

Reivindicant el llegat d’una figura injustament oblidada, un país no només repara un greuge personal. També recupera una porció de patrimoni nacional que la seva ciutadania mereix conèixer. El concert commemoratiu ’50 anys de la mort de Joan Tomàs’, celebrat dijous 29 de juny al Museu de les Cultures del Món, va treure de la penombra històrica un d’aquests herois anònims que el temps condemna al desconeixement popular. Aquest era el senzill anhel de l’Associació Cultural Joan Amades, entitat organitzadora de l’actuació.

El mestre Tomàs mereix un lloc destacat entre el selecte cenacle d’etnòlegs i folkloristes que participaren en la confecció de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya: Joan Amades, Antoni Bonell, Lluís Maria Millet, Esteve Albert, els germans Bartomeu i Joan Llongueres, etcètera. Tomàs liderà aquest grup en la transcripció de les melodies vocals o instrumentals (moltes d’elles per flabiol) que inundaven Catalunya. Oposant-se a un context advers, marcat per la progressiva influència de la música anglosaxona i la creixent urbanització de la societat, aconseguí recollí més de deu mil melodies.

Segons els seus contemporanis, va recordar Gustau Molas, Tomàs podia registrar  una melodia que havia sentit únicament una vegada. El president de l’ACJA va remetre’s al seu talent innat, però també a la dedicació absoluta que manifesta per conservar, difondre i propagar les melodies del conjunt del Principat. Especialment cèlebres són les recerques compartides amb Joan Amades. Llargs viatges en tartana, mal menjar, dormint junt en llits de mala mort, i tants i tants maldecaps a la recerca d’un ideal: “la nostra cançó, que és la més bella de totes”.

En un dels moments més emotius de la vetllada, Albert Tomàs –nét del musicòleg—recordà les llargues reunions de treball entre Amades i el seu avi. Ambdós vivien en un bloc de pisos ubicat al carrer de Provença 209, i no eren poques les vegades que l’autor del Costumari Català interrompia el dinar de la família Tomàs per rebre assessorament musical del pare de família. Un bagatge que impregnà indubtablement l’Obra del Cançoner Popular, però també altres obres no merament musicològiques, començant pels cinc volums del mateix Costumari Català.

Durant l’actuació, amenitzada amb una suculenta selecció d’anècdotes que Tomàs va recollir en la seva recerca, també van ser esmentades les facetes encara menys conegudes de folklorista. Antoni Serés va recordar la seva trajectòria com a introductor del mètode Dalcroze, catalitzador del cor de nois de l’Orfeó Català i director d’una vintena de corals catalanes. El fons del mestre Joan Tomàs, conformat per 1.107 lligalls i més de 2.000 fotografies, es pot consultar a la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals (Plaça de Salvador Seguí, 1-9, Barcelona).

Guillem Carreas, juliol 2017

Anuncis