muixeranga

Onada Edicions ha publicat Les muixerangues valencianes, escrita per l’historiador reusenc Joan Bofarull (1971). Arran de la investigació sobre l’anàlisi tècnica i històrica dels castells, Bofarull va prendre consciència  que les muixerangues valencianes no eren prou conegudes ni valorades. Per revertir la tendència, va proposar-se investigar les muixerangues que es ballen en set pobles del País Valencià (Algemesí, Alcúdia, Peníscola, Forcall, Titaigües, Xiva i Alzira) i així trobar algun possible cànon o semblança. Les conclusions de l’estudi apunten que existeixen quatre components compartits entre tots ells: l’element acrobàtic, el burlesc, el religiós i el coreogràfic. Segons les investigacions més recents, les muixerangues possiblement provenen dels acròbates del Magreb, assentades a les comarques valencianes fins a l’expulsió dels moriscos (1609).

Bofarull, que participa de la Colla Xiquets de Reus i la Muixeranga de Vinaròs, desitja que el llibre contribueixi a un doble objectiu: aconseguir que les colles tradicionals de muixerangues superin l’àmbit d’actuació local, atrevint-se a fer conèixer les seves construccions més enllà del seu poble, i paral·lelament reivindicar la muixeranga com una forma festiva típicament valenciana. Considera que seria un greu error que les noves associacions que volen practicar-la s’emmirallessin en la pràctica castellera. Les colles catalanes poden ser un exemple a seguir en la importància atorgada a la seguretat o les fortes campanyes de difusió als mitjans. Tanmateix, Bofarull defensa que en cap cas poden ser un mirall que calgui imitar. Conclou que les muixerangues han de mantenir la seva valencianitat i no caure en les dinàmiques esportives, competitives, de les colles castelleres. El contacte entre totes les comarques de parla catalana és desitjable; l’osmosi d’unes vers les altres, no.

Des del Principat, és comú creure que les muixerangues es redueixen a Algemesí. Que en aquest municipi de la Ribera Alta fossin declarades Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO (2011) ha aprofundit en aquest error. Les muixerangues valencianes vol difondre les múltiples variants de muixerangues que es ballen actualment (la campana d’Alcúdia, el ball de varetes o els geganters de Forcall, el ball de locos de l’Olleria, el castell de Peníscola). Bofarull hi defensa l’especificitat d’aquestes pràctiques, i espera que Algemesí, punt neuràlgic d’aquesta constel·lació festiva, serveixi com a model pels altres municipis.

Les muixerangues catalanes és el tercer volum de la col·lecció Festum. Es tracta d’una edició molt ben cuidada, plena de fotografies que visualitzen les construccions explicades. Anteriorment, Onada Edicions ha editat El calendari festiu a Rosell. Tradició i modernitat (2010) i La Santonada de Forcall. Festa medieval del foc (2011).

Guillem Carreras. Octubre ’16

Advertisements