84 anys que Francesc Macià pronunciés els discursos a Santa Coloma i Conesa, tornem a saber que va dir. Sorprèn veure parlar un polític de coses tan senzilles com escoltar la gent, missatges d’amor, o elevar el nivell cultural del poble.

francescmacia

A LA CASA DE LA VILA

He vingut a aquest poble, com vaig a tots els pobles de Catalunya, per saludar-vos i posar-me en contacte amb vosaltres, i sentir els batecs del vostre cor i conèixer els vostres anhels i les vostres necessitats. D’aquesta manera tots els actes meus i els del govern, seguiran el camí que els marqui el poble de Catalunya.

Uns dies, sobretot els dies festius, vaig a visitar els pobles de Catalunya. Altres dies, sobretot els dies feiners, visito Entitats i Centres de Barcelona. I ho faig, amics meus, repeteixo, per seguir el camí que em traci el poble amb els seus anhels. Contínuament vull saber el que pensa, el que vol el poble. No hi ha altre camí per a poder interpretar-lo plenament.

Allà, a Barcelona, els homes senten els problemes estimulats per unes necessitats més apremiants; la qüestió social hi és més aguditzada. La misèria hi és també més gran i la vida més airejada.

Els que treballen al camp, en canvi, en mig d’un aire pur, sota un sol que dóna vida, no passen les misèries i les calamitats, les penes i els dolors de les grans ciutats. Quan Catalunya pugui governar-se ella mateixa, curarà, però, també, de resoldre els problemes del camp.

No tenim més que una missió: l’establiment, la realització d’uns ideals enlairats, nobles, generosos, saturats d’amor per l’infant, per l’obrer, per tots els fills de Catalunya, d’Espanya, per tots els homes.

I, partint d’aquests ideals saturats d’amor, anirem a la creació d’escoles arreu de Catalunya, amb l’ensenyament obligatori per a tots els infants –sense privilegis – fins als 14 anys. I, agermanada la Pedagogia amb la Sanitat i la Higiene, anirem a la formació d’una raça forta i robusta, després d’haver eliminat aquelles malalties que per descurança o per misèria, fan tants estralls entre els infants de les famílies humils i obreres. Emprendrem amb tota la força de l’ànima, amb tot el vigor de la nostra voluntat, aquest camí que ha de portar Catalunya a ésser l’espill d’Espanya i del món.

[Ovació]

Amics meus; però tots aquests milloraments no podran ésser obtinguts sinó amb el Govern de Catalunya per ella mateixa. Amb el desenvolupament de la nostra economia. Per aquest motiu hem portat l’Estatut de Catalunya –la voluntat del nostre poble— al Parlament de la República. No us diré, amics meus, que l’Estatut no ens sigui tornat més o menys retallat. Però també he de dir-vos que les facultats que considerem essencials per al nostre govern ens seran reconegudes i atorgades. Amics meus: Catalunya obtindrà les facultats que ens permetran realitzar les llibertats que duem arrelades al fons del cor.

Tingueu la seguretat que l’acció fraternal del Govern de Catalunya s’extendrà a tots els fills de la nostra terra per a assegurar-los una llibertat més gran i una justícia social superior.

[Ovació]

Us asseguro, amics meus, us garanteixo que els nostres ideals són possibles, perquè poques nacions tenen les condicions de Catalunya per a un gran desenvolupament. La Generalitat de Catalunya té un deute tan petit, té unes condicions econòmiques tan magnífiques, que ens serà permès obtenir el que calgui per a portar a la pràctica tot el nostre programa en matèria cultural i social. Escoles. Preventoris. Sanatoris. I, sobretot, construcció de cases barats per els obrers, on entri aire i sol i llum, i els nostres treballadors hi trobin el repòs material i espiritual que tant necessiten després de les fatigoses jornades de treball.

[Ovació]

I acabo, amics meus, demanant-vos que us mantingueu units, davant la discussió del nostre Estatut. La unió no vol pas dir que cadascú no hagi de defensar els seus ideals en tots els moments. Però, davant dels destins de Catalunya, tots els catalans han d’anar units, sobretot ara. Catalans! Uniu-vos com un sol home! Aquesta unió aquesta voluntat unànime de tot el poble de Catalunya, farà que els nostres enemics siguin vençuts i, al mateix temps, donarem forces als nostres enemics, els homes comprensius. Ja hi ha molta gent que s’ha adonat que si demanem llibertat per a nosaltres, també la demanem per a tots els pobles d’Espanya. Els nostres ideals poden ésser reclamats arreu, en tot moment, i amb el cap ben alt, basats com són en l’amor.

Amics meus: anem a construir un nou poble i ho aconseguirem amb el vostre ajut. Tingueu confiança; mantenir-vos sempre al costat dels homes dirigents per mandat vostre. Si és així, per la voluntat unànime de Catalunya, seran obtingudes totes les llibertats que anhelem.

Penseu que l’Estatut no solament serà bo per a les classes acomodades, sinó també per als humils. Els ideals que s’hi contenen no són d’odi, sinó d’amor, que és l’única cosa constructiva que hi ha al món. Demanem les llibertats que necessitem per al millorament material, moral i espiritual del nostre poble. Si ens fossin negades hauríem de defensar-les com poguéssim, ja que tots els pobles tenen dret a la seva llibertat i el que demanem per a nosaltres ho demanem, també, per a tots els pobles d’Espanya.

Tingueu confiança, tingueu fe, tingueu serenitat i una forta abraçada a tots, i a reveure, amics meus”

 

AL BANQUET A SANTA COLOMA

“Amics meus: Un poble veí vostre, i més petit que el vostre, Conesa, em demana que vagi a visitar-lo. I jo, per això que és més petit, hi vaig per a demostrar-los que a tots els fills de Catalunya els estimo igual. M’esperen i no puc mancar-hi. Seré breu i vull començar parlant-vos de l’Estatut de Catalunya.

La voluntat de Catalunya no serà, potser, reflectida en l’Estatut que aprovin les Corts Constituents. Però jo us asseguro que si no avui, demà, sinó demà passat, Catalunya anirà obtenint, a mesura de la seva creixença com a poble, les facultats que li calguin.

Hi ha una lluita, un xoc entre voluntats entre la mentalitat d’un poble que, al llarg dels segles, ha cregut que la grandesa de la col·lectivitat s’aconsegueix amb grans exercits, per la força de les armes, per la violència de la força, i la nostra mentalitat. Perquè nosaltres diem: la grandesa consisteix en l’intensificació i l’expansió de la cultura i en el treball joiós de l’home.

Aquestes dues mentalitats s’enfronten. La primera és la mentalitat de la Monarquia, és l’herència d’aquell règim imposat als pobles ibèrics, herència que no es desfà en una, dues o tres generacions, sinó que cal l’esforç dels homes com els que ara porten la direcció de l’Estat, propugnen i lluiten per alçar la mentalitat del poble seu. Sols així s’arribarà a comprendre la legitimitat dels nostres drets, la raó de les nostres aspiracions, no contràries, sinó pariones del progrés dels pobles.

Per això cal enlaire la cultura mitjana del poble. I, veieu, ens trobem de seguida ambla qüestió escolar, en la qual patim, també, l’herència dels desgoverns anteriors.

Cal modificar els sistemes pedagògics que s’havien aplicat fins ara –verbalistes i buits—, amb una disciplina feréstega per a l’infant. El nostre sistema té un altre concepte de l’infant, i, basat en l’amor, el mestre no és cap botxí per a ell, sinó com un company.

I aquest amor que va del mestre a l’alumne, anirà, també, d’infant a infant. Dintre l’escola els infants seran tots companys, car no hi haurà diferències de classe. Tots els homes començaran a sentir-se i trobar-se iguals des de l’escola, s’establirà un corrent d’amor entre ells, i es farà pròxim l’adveniment de la Justícia Social.

[El públic prorromp en crits de Visca Macià!]

I una vegada en possessió d’una cultura, el de baix comprendrà que no ha de lluitar amb violència, i el de dalt no emprendrà la violència de la seva posició. Les diferències són molt més fàcils de salvar entre homes cultes.

Els meus ideals són conseqüència i fruit de tot allò que he pogut observar a través dels meus viatges. He vist tot el que cal a fer a favor de l’humil, de l’obrer.

[Un crit de “Visca els ideals de Francesc Macià!” és contestat per tothom, entre aplaudiments. Després d’una pausa, el President segueix]

El Govern de Catalunya vindrà. Passi el que passi, conserveu la serenitat. Hi ha un estat d’opinió contrari a les nostres reivindicacions. Però també hi ha homes comprensius que, en resistir la pressió dels enemics, són dignes del nostre agraïment. Si veiéssim les nostres llibertats més volgudes en perill, sense cap veu comprensiva, recabaríem la llibertat d’acció i defensaríem la voluntat de Catalunya.

Afortunadament, amics, no caldrà recórrer a situacions extremes.

Nosaltres diem lleialment: la voluntat d’un poble no té límits previsibles. A ningú pot dir-se: en el teu ascens arribaràs fins aquí i prou.

Amics: l’Estatut serà aprovat, i el nostre poble serà, en possessió de totes les facultats de poble lliure, com un far que il·luminarà el camí de la llibertat de tots els pobles d’Espanya”

A CONESA:

“Amics de Conesa: Avui he vingut a aquest poble petit per tal de demostrar-vos que la meva estimació es fa extensiva a tots els fills de Catalunya i a tots els pobles de la nostra terra, tant els grans com els petits. He vingut, també, perquè m’ho ha demanat el meu estimat amic Civit, que, en les hores de lluita, ha estat sempre al meu costat. Poques paraules, amics: Només expressar el meu agraïment per la vostra adhesió.

Espero que el Govern de Catalunya serà un fet i d’ell en vindrà la grandesa de Catalunya. Us demano unió entre tots vosaltres davant la discussió de l’Estatut. En possessió de les nostres facultats de Govern, tinc la seguretat que moltes injustícies desapareixeran. Per la llibertat de Catalunya, per tots els fills de la terra i pels germans de més enllà, una abraçada ben forta a tots”

Anuncis