Joan Segura i Valls no només va escriure el llibre més important que puguem llegir els colomins. També va ajudar a embellir l’església parroquial, aportant-hi fins i tot recursos propis

santa_maria_santa_coloma_de_queralt

Restauració darrere.

Tots compreniam que la verdadera restauració que necessitave la Iglesia ere primerament repicar tot lo interior per fer desapareixer la cals que embrutabe la pedra, restaurar despres les pedres que’l temps havia gastat y finalment obrir de nou los finestrals posanthi vidrieras de colors.

Tal era lo desitj ardentissim de tots los que veyam lo merit artistic de nostra Iglesia ocultat per lletges clapes de cals y mi desperfectes que’l temps hi havia anat afejn; com igualment los bellissims finestrals, que havien de ser lo principal ornament del edifici, tapiats y privats de sos vidres de colors.

La Comunitat de Preveres fou la iniciadora de la restauració. Sacrificantse en sos propis interesos, la Comunitat resoluge destinar 300 duros a la restauració de la Iglesia. Lo rector Reverent aAnton Serral y ‘l beneficiat Reverent Joan Segura, qui açó escriu, de promte resolgueren invertir en la restauració 300 duros mes los quals sumats ab los 300 de la Comunitat y 100 mes que’n oferi un beneficiat, componian la respectacle cuantitat de 700 duros. Es veritat que després, per causar molt atendibles los 300 duros de la herencia de Jaume Novella, se reduïren a 150 nomes. Mes tart, D. Magi Domenjó s’oferi a pagar una vidriera de les mes grans, y ‘l sr bisbe de vich, Illm y reverend doctor Josep Morgades, a qui tan dehuen totas las obras bonas del Biscat per les quals ab generositat incomparable hi ha abocat una suma de recursos incontable, os oferí per dita obra 125 duros. Cuant sols contaban ab uns sis o set cents duros per la obra, se decidi comensarla nomes, no pensant poderla acabar.

Despres de disentir per ahont començarian, se resolgue començar simultaniament per repicar una part de la Iglesia, la del prebisteri, y fins allí ahont poguessen arribar ab la cuantiat de 300 duros, destinant lo restant a posar las vidrieras que poguessen començar també pel presbisteri.

Convocaran als mestres de casa per convidarlos a una subasta a plech tancat per repicar la Iglesia, oferinlos 300 duros per aquest treball. Donaraiam la obra al qui oferis mes ventatjosas condicions. Los citare per cert dia, en que aguessen pogut estudiar la questio. Sols dos presentaran plech de condicions. Anton Torrent, que ab sos companys s’oferie a repicar tot lo cor de de la Iglesia mes una sola capella per 300 duros; y Pau Solá y son jendre Enri Riba y Lluciá, que s’oferien a repicarla tota incloses totes les capelles, per 275 duros.

No esperabam oferta tan ventatjosa, que acceptarem ab alegria. No contabam, ab tan poch diner, fer una part tan important dela projectada restauracio. Aixi fou que, a 17 de març de 1897, despres de cantada una misa en honor de Sant Antoni, perque guardàs als mestres y treballadors de prendrer mal en obra tant llarga y perillosa, començaren dits Pau Solá y Enrich Riba, ajudats de varios manobras, entre ells l’intrep Pere Tomas y Torrent, a fer les bestides del prebisteri, pozanse a repicar despres de fetes.

Avui disabte 19 de febrer de 1898, havem celebrat ab grandisima alegria l’acabament total de la obra dels mestre, ab altra ofisi solemne cantat a veus en l’orgue, en acció de gracias a Sant Antoni, per haber lliurat de tot mal als mestres y demes treballadors en tan llarga obra, que ab alguna interrupció ha durant prop d’un any, quedant tot lo clero y tota la població molt contenta del treball dels mestres y tabé del vidrier que’ns ha posat los vidres als restaurats finestrals. Aç`dels vidres mereix capital apart.

 

Vidrieres

Tot just teniam acorada la restauració, quan pensabam fer un viatje expres a Barcelona per informarnos en materia de vidre sy contractar algunas vidrieres pel prebisteri fins allí ahont arribasen los diners de que podiam disposar, se presentará espontaneament en Carlos Serra, vidrier o lampista de Barcelona, que’s dedique a la construccio de vidrieres de colors per Iglesias. Vingué com l’anell al dit.

Exposaremli nostre pensamnet, examinarem juns los finestrals y consertarem la construcco de les sis vidrieres del prebisteri pel preu de 300 duros, colocades y tot. Tambe fou per nosaltres altre sorpresa. No contabam que’ns costasen tan poch. Llavors no contavem ab recursos per contractarne més.

Després, D. Magí Domenjo, metge y propietari d’aquesta Vila, s’oferi a pagar la vidriera corresponen ala capella de Santisim Sagrament, indicant sa voluntat de que hi hagues en ella las imatges del sagrat cor de Jesús de son patró Sa Magí y de Sant Ignasi de Loyolo.

Mes tart vingue lo Sr Bisbe (maig de 1897) per inaugurar lo nou collegi de Germanes terciaris del Carme, y ab tal ocasio fou com doná 125 duros per las vidrieras. Per ço la del fons del prebiteri y te pintat l’escut de armes del dit Ex bisbe Dr. Josep Morgades.

La cosa estaba abançada. Faltaben las vidriees de sobre les capelles de les animes, y de Sants Abdón y Senen, com també lo rosetó del cor.

S’acordà llavors obrir una subscripció per completar la obra, la cual subscripció dóna més de que’s necessitabe per les vidreres, pero no encara pel gasto total de la obra.

Sempre surten imprevistes. Y un de ells fou la construcció de les columnes de pedra qu’adornant los finestrals. En lo primer plan, per economia, s’habia proyectat ferles de fusta. Despres s’acordá ferles de pedra, com corresponia, y s’ha felisment executat. Aproximadament costaren un centenar de duros. A pedra y picapedrers son de Verdú.

Altre imprevist foren les mempares de plancha de ferro per moderar la llum de la Iglesia, posades en tres finestrals de la banda de mitxdia. Primerament, s’habian passat en aquests finestrals grans cortines en la banda de dins la quals feyen malissim efecte. Finalment se feren las cadires del cor en substitucio de un banch corcat inservible que hi habia.

Falta encara completar la obra de cor ab una tribuna pariona de la del orgue, unint una y altre ab un corredor adossat a la paret del rossetó, y posar una barandilla que correria per les dues tribues,s y ‘l dit corredor; com igualment construir una barandillera per cort en substicuió de la actual, massa alta y massa pobre. Per tot açó, y per la construcció del nou altar major, al igual estil que’l de la Iglesia, y per la construcció de nous altars (…) en substició dels que no ho són, sols esperam treurer la rifa grosa de Nadal, o algun altre felis succés que’ns ompli la bossa ara enterament pansida.

En repicar la Iglesia se hi emplearen 441 jornals y lo gasto total de la restauració iportá 6495 pesetes 53 centims.

Joan Segura i Valls, 1898. 

Facsímil publicat el 1994

Anuncis