El dotzè exemplar de la revista Canemàs ja està a la disposició de tots vosaltres. En aquest número, recull les cròniques que es celebraren en el sí de les jornades del Som cultura popular, celebrades aquest gener. Per a mi ha estat un plaer participar en la redacció d’aquests debats i conferències. Us deixo un petit exemple per animar-vos a comprar el llibre, que val molt la pena.

gall

 

“Gall” és un dels poemes més famosos de Joan Vinyoli. Per el poeta, el crit del gall simbolitza l’anhel de les persones per posseir l’instant i viure al moment. Un cant al carpe diem que, coneixent la connexió antiquíssima entre els pollastres i els banquets, té tot el sentit del món.

A Catalunya, la presència del pollastre i els primers banquets queda datada en el mateix període: el segle VIaC. El pollastre, que havia estat domesticat a Pakistan el 3000aC, arriba al Principat de la mà dels grecs. A l’Edat mitjana, era un dels plats més apreciats pels reis, i una dels tributs que s’ exigia com a impost als pobres. De fet, fins als anys 60 serà considerat una menja d’excepció, apte només per festivitats molt marcades, com ara el Nadal, les Festes Majors o els casaments. Fins i tot avui en dia, ben entrats al segle XXI, moltes famílies només en mengen el dia gros de la setmana: diumenge.

La seva domesticació respon a motius simbòlics i lúdics. A Grècia, representava els déus Apol·lo (déu del Sol, per motius lògics), Hermes (déu del treball, al qual invita despertant la gent) i Asclepi (déu de la medicina, ja que es reconeixia els beneficis d’adormir-se i llevar-se d’hora). També se’ls associava a la protecció i a la bona fortuna. Per altra banda, la civilització grega també va deixar documentades batalles de galls que, ja des del segle V aC, es celebraven als temples. La finalitat nutritiva del pollastre va ser l’últim ús que es va explorar, i de fet no va es va consolidar fins a l’època romana.

Petit va explicar la importància dels banquets com a eina de cohesió social. Els estaments més rics d’una comunitat invitaven a menjars extraordinaris i exòtics, amanits amb una quantitat molt generosa d’alcohol, a la gent més senzilla. Els nostres antecessors no s’hi posaven per poca cosa. Al segle IX aC, es documenta un banquet per 70.000 persones. Les quantitats eren les següents: 1000 bous grassos, 14.000 cabrits, 1.000 vedelles i xais, 200 bous, 1000 xais especials, 1000 xais de primavera, 500 cérvols, 500 antílops, , 500 oques, 1000 ànecs 1000 guatlles 10.000 colomins, i 10.000 tortures. En total, uns 400.000 kg de carn (entre 5 i 6kg/persona).  A Catalunya, quan les sitges ja no servien per deixar-hi el gra, es feien servir com a abocador. En una d’elles, a Mas Castellar (Pontós), s’hi ha trobat les restes completes d’un banquet celebrat al segle IV aC. El seu estudi demostra que els banquets no eren pura disbauxa, sinó que també tenien el seu aspecte ritual. Primer es menjaven els peixos, després els ocells, i finalment els animals més grossos. L’immensa gatzara que feien no era incompatible amb els rituals i el formalisme.

L’apunt.- pels fenicis, la posta del ous va erigir-se com a símbol de la fundació i la fertilitat. L’Ou de Pasqua, situat al bell mig de les mones, és una reminiscència cristiana d’aquestes creences.

Vull saber-ne més: “Prácticas alimentarias en el mundo ibérico: el ejemplo de la fosa FS362 de Mas Castellar [de] Pontós (Empordá-España)”. Lluís Garcia Petit i Enriqueta Pons i Brun (2008)

Link de l’enregistrament:  https://goo.gl/tjjHzg

Anuncis