Conclusió de Julie Wark. Els drets humans són una entèl·lequia sense garantir l’existència material i sense una concepció concreta de la justícia i la llibertat.

Dignitat.png

“La dignitat humana” té diferents significats per les persones. N’hi ha que prefereixen la seva accepció elitista, el sentit etimològic de dignitas “que atorga un mèrit especial, prestigi o alt rang a un grup selecte”; altres centren la dignitat humana en punts de vista religiosos molt concrets, mútuament excloents i fins i tot hostils, tots basats en la idea que els éssers humans tenen dignitat perquè l’home va ser fet a imatge d’un déu; i d’altres prefereixen el sentit laic i democràtic de la dignitat inherent a tots el homes en la mesura que l’home és un animal racional. Una ullada superficial a la literatura dóna una idea de l’extrema complexitat i de la confusió en aquesta àrea crucial de la teoria dels drets humans. Si actualment els drets humans s’han desnaturalitzat per la segregació en diferents classes en que el dret més essencial –el de l’existència material—s’ha degradat a “solució” temporal i totalment selectiva de l’humanitarisme, comprovarem que la dignitat humana tampoc ha tingut gaire més sort. Els seus components essencials, la llibertat i la justícia, s’han perdut en la boira del sentimentalisme, els valors monetaris, el aspecte kitsch de l’imatge mundana, la metafísica i els mals entesos; aquests últims, a vegades, molt conscients.

No trobarem el quid de la dignitat introduint-nos frívolament en regnes metafísics ni tractant de trobar els seus fonaments en una o altre escola de filosofia. Hem d’admetre que la nostra dignitat lligada als conceptes de justícia i llibertat. Si estem d’acord que la dignitat humana és la capacitat de mostrar-nos dignes de respecte, centrem-nos en les condicions imprescindibles perquè aquest respecte es pugui convertir en realitat: llibertat (evidentment), i justícia i igualtat de drets. Tan és així que l’idea de la dignitat humana hauria d’arrelar fermament en el terreny de la política per a conquerir alguna funció significativa com a concepte clau dels drets humans.

Qualsevol persona, per sí mateix o col·lectivament, amb el propòsit que sigui, pot apropar-se al concepte de dignitat humana, un principi bàsic dels drets humans, i aquest risc ens urgeix a establir algun tipus d’ordre conceptual, alguna prioritat assentada en una concepció dels drets humans que tingui present el que necessita qualsevol ciutadà (de qualsevol societat) per a sentir-se un ciutadà de veritat, i comprovar que ell o ella és “realment capaç de ser i fer”. Però com garantir aquests requisits íntimament relacionats amb la llibertat, la justícia i la dignitat? Què es pot salvar de la noció de dignitat universal quan el poder i la riquesa estan tan concentrats en unes poques mans, i quan milions de persones han sigut desposseïts dels seus drets humans? La resposta és que si els drets i la dignitat no estan universal distribuïts, almenys si estan estipulats en les declaracions que es declaren universals que arriben  tots els racons del món. I això significa que la seva reivindicació pot ser universal perquè, sobre el paper, tots tenim dret als drets i a la dignitat ratificats en la Declaració Universal.

Manifest dels drets humans, Julie Wark (2012)

Advertisements