No entenc per quina raó encara no havia recomanat Kerr en aquest bloc… Si algú s’ha apropat a Chandler, és ell. Després de Marlowe, Gunther és el millor detectiu que ha parit la literatura, per a mi

 

Reinhard Heydrich

Reynard Hedrich, un dels ideòlegs de l’Holocaust, protagonitza “Praga mortal” juntament amb l’inspector Bernie Gunther

Comprenia que era ella qui m’havia traït a mi, però, en posar-me a parlar, d’alguna manera em em vaig sentir com si fos jo qui estava traint Arianne.

Suposo que hi va contribuir el fet que em menyspreés tant a mi mateix no pel que ara deien, sinó per tot el que jo no havia dit abans: a Ucraïna i immediatament després. El discurset que havia fet a Heydrich durant el meu dia al Castell de Baix gairebé no comptava. Havia provat de creure, malgrat tot el que m’havia vist i fet a l’Est, era una persona com ella, amb conviccions morals i valors. De fet, no podia atribuir-me tals qualitats i no la culpava per haver provat de matar-me. A ulls d’Arianne, em mereixia un tret, com tots els qui porten un uniformen de les SS i de l’SD, i era un argument difícil de rebatre. Passés el que passés ara  en el futur, m’ho tindria merescut. Tots ens ho havíem buscat. Però si el meu pla havia de funcionar –si volia evitar-li més turments—, havia d’assegurar-me que Heydrich entenia el que diria tal com jo vlia que jo ho entengués: unes paraules que no naixien de la pietat, sinó del menyspreu i del desig de venjar-me d’ella. Si hagués mostrat els meus autèntics sentiments envers Arianne, només li hauria causat més patiment. Pel seu bé, havia de matar tot rastre de l’amor que sentia per ella, i matar-lo en aquell instant. Havia de fer el cor fort fins que fos de ferro. Com els dels nazis autèntics.

Vaig buscar una cigarreta i la vaig encendre per esperonar una mica la meva determinació. No va ser fàcil, amb les fermades a una cadena. Res no em resulta fàcil. Vaig expulsar una mica de fum en direcció al sostre per dissimular indiferència i em vaig recolzar a la paret. No sé quant del que vaig dir va escoltar Arianne. Espero que res.

–Em sembla que m’ha ben ensarronat— vaig sospirar—. Bé, no serà a primera vegada que un paio com jo es deixa passejar del bracet pel Tiergarten per una noia bonica. Pe`ro feia molt que no em prenien el pèl tan bé com ella. Déu meu, amb l’edat que tinc, ja hauria d’estar previngut. Però des que vaig deixar de creure en Santa Claus que no rebia un regal tan ben embolicat com aquest, amb aquest embolcall de seda –vaig arronsar les espatlles—. No vull posar excuses, general. Això sol pensar als homes que es pensen que encara estan al mercat. Em costa dormir sol, com al capità Kuttner, i ella era la meva versió del Veronal. Més agradable d’empassar, però segurament igual de letal.

Vaig oferir-los un somriure sarcàstic.

–Així que em volia enviar amb els angelets. La molt puta… Després de tot el que he fet per ella. És pitjor que una pedra a la sabata. Endavant, sergent, renta-li el cap una altra vegada. Ja no penso estirar més la cadena per aquesta. Dimoni, ara entenc perquè estava tan neguitosa quan s’ha llevat aquest matí. Em pensava que estava trista perquè havia de tornar a Berlín, perquè ens havíem de separar… Que imbècil que he estat. Em sembla que aquesta us ho he posat fàcil, paios: amb o sense bàscula d’aigua la podríeu passar per la guillotina i el cap d’aquesta merdosa seguiria xerrant des de la cistella. Per cert, quan ho va fer, no us descuideu d’enviar-me una invitació. Una ocasió així no me la perdria per res del món. ¿Qui sap? Fins i tt puc ajudar a dur-la al cadafal. Ho dic perquè em sembla que ha fet una mica curt amb la seva història i potser jo podria completar-la. De fet, estaria encantat de completar la pintura.

Heydrich em mirà empetitint els ulls, com si volgués calibrar quina distància hi havia entre el que jo deia i el que ell es creia. Era com estar davant d’un pare suspicaç, però encara pitjor: un mentider experimentat com ell sabia exactament on havia de mirar per determinar si una cosa era veritat o mentida. Ni un taxador d’art davant una pintura d’origen incert seria més minuciós en el estudi de la pinzellada i la firma que ell estudiant la panoràmica inesperada que ara li oferia.

Praga mortal, Philipp Kerr (2012)

 

Advertisements