the reader

Fotograma de la pel·lícula “The reader”, la versió cinematogràfica que Sthepen Daldry va dirigir sobre la novel·la homònima.

Aquestes eren les meves cavil·lacions; vaig convertir el meu desig en un factor d’estrany càlcul moral per així silenciar la meva mala consciència. Però això no em donava el valor que necessitava per plantar-se davant de Frau Schmitz. Una cosa era poder-me convèncer que, ben mirat, la meva mare, aquell cura tan simpàtic i la meva germana gran no només no em retindrien, sinó que m’animarien a donar aquell pas, i una altra molt diferent era presentar-me de veritat a casa de Frau Schmitz. No sé per què ho vaig fer. En allò que va passar aquells dies reconec avui mateix el mateix esquema mitjançant el qual el pensament i l’acció s’han unit o separat tota la meva vida. Penso, a vegades arribo a una conclusió, la conclusió es cristal·litza en una decisió, i llavors m’adono que la acció és una cosa a part, una cosa que pot seguir a la decisió, però no necessàriament. Durant la meva vida, he fet moltes coses que era incapaç de decidir-me a fer, i he deixar de fer-ne moltes altres que havia decidit firmament. Hi ha una cosa dins meu, sigui el que sigui, que actua; alguna cosa que es posa en camí per anar a veure una dona a la que no vull tornar a veure mai més, que m’obliga a fer un comentari impertinent a un cap que pot costar-me molt car, que segueixi fumant encara que hagi resol deixar de fer-ho, que deixi de fer-ho quan ja m’havia resignat a ser fumador la resta dels dies… N vull dir que el pensament i al decisió no influeixen en res en l’acció. Però l’acció no es limita a executar allò que he pensat i decidit prèviament. Sorgeix d’una font pròpia, i es tan independent com ho és el meu pensament, i com ho són les meves decisions.

Bernhard Schlink, 1995

Advertisements