“La vida és tan important que no s’ha de prendre seriosament”, deia Oscar Wilde. Els contes de Llucià que vaig descobrir ahir em van agradar molt perquè tracten els afers dels déus amb intranscedència, com el veritable joc que és la vida.

better-flow

APOL·LO I HERMES

–De què rius, Hermes?

–D’una cosa divertidíssima que he vist, Apol·lo.

–Doncs explica-me-la i riurem plegats

–Afrodita ha estat sopresa al llit amb Ares, i Hefest els ha fet presoners i els ha lligat

–Ah, sí? I com ha anat? La història sembla divertida.

–Hefest feia temps que ho sabia, em penso, i estava esperant l’ocasió de caçar-los. Per això, un bon dia va posar unes cordes invisibles al voltant del llit i se’n va anar a treballar a la farga. Llavors arribà Ares i entrà, cregut que no hi havia ningú. Hèlios, però, el veié i corregué a dir-ho a Hefest. I quan ja s’havien ficat al llit i estaven en plena feina a l’interior de la xarxa, les cordes els entortolligaren i es presentà Hefest. Afrodita, que estava despullada, no sabia com tapar-se i estava morta de vergonya; Ares al principi provava de fugir i confiava de poder trencar les cordes, però després, quan s’adonà que no hi havia escapatòria, es posà a suplicar.

–I què va succeir? Els va deixar anar, Hefest?

–No, primer féu venir tots els déus i els mostrà l’adulteri. Ells dos, totalment nus, atrapats a la xarxa, abaixaven el cap i enrogien de vergonya. L’espectacle a mi em va semblar divertidíssim, perquè pràcticament estaven a mig fer l’acte sexual.

–I no li feia vergonya, al ferrer, mostrar públicament la infàmia del seu patrimoni?

–Al contrari, per Zeus, ell també estava allà dret i reia. Ara bé, si t’he de ser sincer, jo sentia enveja d’Ares, no tan sols per haver seduït la més bella de les dees, sinó fins i tot per estar atrapat allà amb ella.

–Així, a tu no et faria res trobar-te lligat d’aquesta manera?

–I a tu, Apol·lo, et faria res? Vine un moment i mira. Tindràs tota la meva admiració si després de veure’ls no expresses un desig semblant.

flow

HERA I ZEUS

–Jo me’n donaria vergonya, Zeus, si tingués un fill així, tan efeminat i tan corromput per la beguda; un fill que es recull els cabells amb una mitra i es passa la vida en companyia de les dones enfollides i les supera en voluptuositat a totes; un fill que balla al so dels timbals, de la flauta i dels címbals, i que, de fet, s’assembla més a qualsevol altre que a tu, que ets son pare.

–Doncs aquest efeminat de la mitra que és més voluptuós que les dones, Hera, no només ha conquerit Lídia, ha capturat el habitants de  Tmolos i ha subjugat els tracis, sinó que, a més, ha atacat els indis amb aquest exèrcit de dones, s’ha apoderat dels seus elefants, s’ha fet amo del país i quan el rei ha gosat oposar-li una mica de resistència, l’ha fet presoner. I tot això ho ha fet dansant i ballant, armat amb tirsos d’heura, borratxo, com tu dius, i posseït. I si algú ha provat d’insultar-lo ultratjant els seus misteris, ell l’ha castigat lligant-lo amb sarments o fent que la seva mare l’esquarterés com si fos un cervatell. Com pots veure, són accions ben virils i dignes del seu pare. I no se n’ha de fer cabal si van acompanyades de frivolitat i mol·lície; de que seria capaç estant sobri, si en estat d’embriaguesa fa aquestes coses.

–Em sembla que acabaràs lloant el cep i el vi, que són invencions seves, tot i veure com es comporten els borratxos, els quals, sota els efectes de la beguda, caminen de tort, es tornen ofensius i enfolleixen completament. Icari, per exemple, el primer a qui va donar el sarment, fou assassinat pels seus propis convidats a cops d’aixada.

–Tot això són bestieses. No són ni el vi de Dionís qui provoquen aquestes coses, sinó beure massa i afartar-se de vi pur més enllà del compte. Si beus amb moderació et posaràs alegre i et tornaràs més simpàtic, però mai no faràs a cap company de taula res semblant del que va fer Icari. La meva impressió, Hera, és que encara estàs gelosa i encara et recordes de Sèmele, i per això denigres allò de bo que hi ha en Dionís.

Llucià

Advertisements