Quan entro al local veig que estan instal·lant unes prestatgeries. Sobre la taula, set  piles de llibres que segur que molt aviat les ompliran. Espero a la sala on farem l’entrevista, i em topo amb un full on està detallat les funcions de cada membre de l’entitat. “Això sí que és organització!”, penso. Acabo la conversa amb en Silvestre, en Josep Maria i el Damià, amb la certesa que precisament els agradaria portar tot aquest ordre al conjunt del patrimoni colomí.

morera

Com va sorgir l’ACBS i amb quin objectiu?

Josep Maria Carreras. Els origens de l’ACBS es remunten al centenari de la publicació de l’Història de Santa Coloma de Queralt i el retorn de La Segarra (1979). En cada exemplar de la revista hi apareixia una secció sobre història, i unes quantes persones que no en teníem prou vam comentar la possibilitat de fer una entitat que es dediqués a fer allò que actualment realitza l’ACBS. En Josep Maria Sans Travé va proposar fer un centre d’estudis. Tanmateix, teníem un problema: ni l’Ajuntament tenia locals, ni la gent que volíem passar davant teníem les idees massa clares. Per això van passar uns quants anys fins que ens vam registrar com a associació.   

Silvestre Palà.- Formalment, l’associació es va fundar l’any 1992, llavors amb el nom d’Associació Cultural Alt Gaià. Aquest és l’any que vam fer els estatuts. Quan va néixer, teòricament es van formar tres seccions, que s’encarregaven del museu, les publicacions i l’arxiu.

J.M.C. Teníem un objectiu: recollir tot aquell material sobre Santa Coloma que hi havia dispers, i començar a editar els “Recull”. Aviat ens vam incorporar a l’Institut Ramon Muntaner i al Centre d’Estudis de Parla Catalana, que ens va ajudar a rebre més informació.

S.P.-  Durant molts anys, per problemes d’espai, l’activitat de l’associació es va centrar en fer edicions. En un principi, no teníem un local fix. Més tard, vam instal·lar-nos a un dels locals que està sota el pati del castell, però vam haver de marxar-ne perquè literalment hi plovia dins, i el material que hi custodiàvem estava en perill. Per això vam haver de llogar Ca la Calderona, al carrer dels Marxants, si bé també se’ns va fer petit.

 

Tinc la sensació que els darrers anys esteu fent un esforç extra per apropar-vos més a la gent.

S.P.- És veritat. La idea de reunir-nos cada dilluns, a més de fer reunions i que ens puguem trobar els membres de l’entitat, va sorgir amb la intenció de fer consultables els nostres fons pel públic almenys un cop per setmana. Darrerament, també estem col·laborant amb més intensitat amb altres associacions: l’Antena de Coneixement, l’Associació de Dones, Santa Coloma en Transició… És important aquesta col·laboració perquè així també ens donem a conèixer en altres perfils de la població. Et posaré dos exemples. Actualment formem part de la Secció de Patrimoni que es va crear fa tres anys, i que principalment es dedica a arreglar marges, molins, sanejar el riu, etc; i també col·laborem amb en la reutilització que s’està plantejant de la Casa del Jaume Punto com a museu.

Damià Amoròs.- Crec que l’ACBS ha fet una evolució molt interessant respecte les exposicions. En uns inicis es feien exposicions a partir dels fons que ens deixava altra gent. Els darrers anys hem tingut més iniciativa, organitzant les retrospectives de “L’Any Nogué” i “El castell… Dels Queralt als colomins”, que han tingut molt bona acollida. Segurament ens falta visualitzar millor tota la feina que fem. Tenim, per exemple, un fons fotogràfic catalogat molt complet. Una possibilitat, per exemple, seria penjar una fotografia cada setmana en un perfil Instagram. Així tindríem la possibilitat de visualitzar la feina de l’associació almenys cinquanta-sis vegades cada any.

 

Quins són els projectes que teniu actualment entre mans?

J.M.C.- Existeix un tipus de feina que ha de ser constant, i que mai és visible. Tot aquella que fa referència a l’ordenació de tot el fons. Actualment, per exemple, queda pendent la catalogació del fons arxivístic i fotogràfic. També ens estàvem plantejant tornar a iniciar un cicle de conferències.

S.P.- Per a mi, l’associació va viure un gran canvi qualitatiu quan vam canviar el local de Ca la Calderona per l’actual. Ens ha permès poder fer moltes més coses. Si podem traslladar-nos a Cal Patala, reformulat com a Centre Cultural, el poble hi guanyaria un espai molt interessant, i nosaltres podríem fer molta més feina.

 

Des de La Segarra sempre hem estat molt preocupats per la conservació del patrimoni colomí. Què hauríem de fer perquè no es malmeti?

D.A.- En primer lloc, crec que ens hem de creure que no som una població tipus de 3.000 habitants. Santa Coloma, pels avatars de la història, ha estat la capital d’una gran baronia, convertida més tard en comptat. En el moment que ens ho aconseguim creure, podrem començar a treballar amb més tranquil·litat. Insisteixo en aquest fet. Quan això ho tinguem interioritzat, perquè s’hagi explicat bé a les escoles, i l’Ajuntament i els propietaris (perquè no tot el patrimoni és públic) també n’estiguessin convençuts, podrem començar a treballar bé. Mentrestant, només podem posar pedaços en les actuacions que creiem més urgents. La paraula anglesa per referir-se a patrimoni, heritage, significa també “herència”. Hem d’entendre que el patrimoni és allò que els nostres avantpassats ens deixen, i que nosaltres només som marmessors que els hem de traspassar.

J.M.-  Tenim molts fronts oberts. Per això és molt necessari la creació d’un Pla Director que estableixi les prioritats, i marqui línies d’actuació. Un altre dels projectes que hem plantejat diverses vegades a l’Ajuntament, i que seria molt interessant realitzar, seria la unificació de tots els arxius de Santa Coloma en un sol espai. En aquest sentit, com deia el Silvestre abans, seria molt útil l’acondicionament de Cal Patala. Estaria bé que aquest edifici albergués l’Arxiu Històric Municipal, de propietat municipal, si bé gestionat per l’ACBS. Fins ara, la consulta dels documents de l’Ajuntament ha estat un desgavell.

D.A.- Des de l’ACBS es fa molta més feina de la que es demana, i tot i que es fa molt a gust, es necessita un equipament i uns recursos per poder-la dur a terme. La unificació dels arxius que comenta el Josep Maria és molt interessant. Al capdavall, segons els estatuts de l’ACBS, quan l’associació es dissolgui el seu patrimoni anirà a parar l’Ajuntament.

 

Per acabar l’entrevista, la pregunta més senzilla, i al mateix temps possiblement la més complicada. Què és allò que més us agrada de pertànyer a l’ACBS?

D.A.- Per a mi, estar implicat amb un grup de persones amb els quals comparteixes uns interessos comuns, i lluites per les conviccions que compartiu.

J.M.C.- A vegades dóna la impressió que en les reunions que fem els dilluns parlem de temes baladís, però arrel d’aquestes xerrades informals en sorgeixen les preocupacions de cadascú i n’acaben sortint propostes interessants. Malgrat que la feina la fem per separat, està bé reunir-nos per posar les inquietuds en comú.  

S.P.- A més de reunir-nos per parlar sobre l’ACBS, pertànyer a una associació també ens serveix per fer tertúlia i prendre el pols de les coses que passen a Santa Coloma

Guillem Carreras, febrer ’16

Advertisements