Gran pel·lícula sobre el desig, estar enamorat i la bellesa.

collectionneuse-1966-04-g

Aurélia–És possible que l’idea d’estil sigui més important que la de bellesa.

Jenny—Quan es tracta d’amor el concepte de bellesa és essencial

Aurélia—Estimem a algú perquè ens sembla bell

Jenny —No, ens sembla bell perquè l’estimem

Adrien —Un home pot ser lleig i tenir una gràcia infinita. Si se l’estima, la seva lletgesa es converteix en bellesa

Aurélia —Per a mi, si algú és lleig, no té cap gràcia. Res és possible. S’ha acabat de cop.

Jenny —S’ha acabat per a què?

Aurélia —Doncs pel què sigui. Inclòs per una relació superficial, o per prendre quelcom amb ell durant cinc minuts. No puc. Si és lleig, me’n vaig. En fi, és que vosaltres podeu tenir relacions d’amistat amb persones que us semblen lletges?

Jenny —Bé, la lletgesa i la bellesa no intervenen en la meva amistat. Si tinc amistat amb algú, no el veig… ni lleig, ni guapo.

Aurélia —No, i no hi ha amistat amb cinc minuts. Ens hem de veure vàries vegades, no? Com pots veure vàries vegades a una persones que trobes lletja?Jo me les piraria, seria impossible

Jenny —No és qüestió de lletgesa. De la multitud de gent que és guapa, jo m’interesso únicament pels què tenen alguna cosa més que la seva bellesa. Algú d’una bellesa absoluta m’avorriria.

Aurélia —No et pensis que parlo de la bellesa grega. No existeix la bellesa absoluta. Perquè algú em sembli guapo, a vegades em pot servir un sol detall. Seria suficient algu entre la boca i el nas

Adrien —Qualsevol té una possibilitat d’agradar-te

Haydée —No

Adrien —Almenys una

Aurélia —No, no, aquest és el drama. Poca gent em sembla guapa. De fet, això em limita extraordinàriament les meves relacions perquè, quan algú em repugna, no torno a veure’l. I hi ha tanta gent que em repugna…

Jenny —I mai arribes a canviar d’opinió?

Aurélia —No, el primer que em pregunto, per exemple, si surto a sopar amb algú, no és: “a què es dedica?”, sinó “és guapo?”

Adrien —I els lletjos són irremediablement condemnats…

Aurélia —Sí

Adrien —al fracàs.

Aurélia —Sí…, s’ho mereixen. La lletgesa és un insult pels demés. Som responsables del nostre físic. Per exemple, el nas es mou o envelleix en funció de la nostra manera de parlar o de pensar. Per cert, quan parlo de bellesa no parlo de bellesa immòbil. Els moviments, l’expressió, la manera de caminar…, tot això compta, no?

Érich Rohmer, 1967

Anuncis