Aquesta és la innocentada que volíem publicar un amic i servidor ahir en un diari digital, però finalment el “seny” del director del mitjà es va imposar.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Porta de sortida, vora el Convent de la Mercè, del passadís secret dels barons de Queralt, recentment perforat pel Museu d’Arqueologia de Catalunya

 

  • El MAC (Museu d’Arqueologia de Catalunya) ha finançat les perforacions del passadís secret que unia el castell de Santa Coloma amb el Convent de la Mercè.
  • Les obres no es van fer públiques per evitar la presència d’intrusos.
  • L’Ajuntament vol muntar una exposició el 2016 amb les peces trobades

És ben sabut que molts senyors feudals construïen passos subterranis per poder fugir, si la situació ho requeria, de les seves fortaleses militars. Els barons de Queralt, residents al castell de Santa Coloma, també feren construir un corredor que arribava fins el convent de la Mercè, instal·lat llavors a les afores del poble i panteó del llinatge colomí.

 Res feia pensar que, més enllà de servir com a via d’escapatòria improvisada, el passadís tingués altres funcions. Víctor Valentin, professor de l’Institut Massana, va aixecar les primeres sospites  arran del descobriment casual d’una carta a l’Arxiu de la Corona d’Aragó. En la missiva, datada el 8 d’agost de 1465, el Rey Joan de Navarra ordenava a Alfrangi, un mercader jueu de Santa Coloma, que guardés unes quantes de les seves possessions a la “judaica viventium viam vinum“ [sala jueva de la via del vi]. De moment, es desconeix quina relació tenia el sobirà navarrès amb la comunitat jueva colomina. Tan sols es pot afirmar que, en el sí de la guerra civil catalana (1462-1472) va decidir salvaguardar uns quants dels seus béns més preuats, dipositats a Santa Coloma per motius ignorats, en un lloc que considerava segur.

Quin era, però aquest lloc? Segons confessa Valentin, “el principi estava molt descol·locat, perquè no sabia que els jueus gaudissin d’un magatzem per albergar les seves riqueses, ni tenia localitzada quina podia ser l’anomenada via del vi, que no apareix en cap document de l’època”. La col·laboració de Sylvain Gallinari, Doctor en Història Medieval per la Universitat de Toulouse, va ser decisiva. “El març de 2015 –explica Valentin– vaig trobar-me amb Gallinari en una trobada entre catalans i occitans que vam celebrar a Perpinyà. Sabia que era doctor universitari, i que potser podria ajudar-me. Al cap d’uns quants dies, vaig rebre una trucada seva, dient-me que molts barons i comtes començaven els seus refugis des del celler dels seus castells, on primer s’amagaven, i si era necessari, després fugien. Si la via del vi no sortia en els capbreus de l’època, em va dir el Sylvain, potser és perquè es tractava d’un pas secret”.

Gobierno de España. Ministerio de Cultura. Archivo de la Corona de Aragón

Carta descoberta per Victor Valentín, origen del descobriment de les peces

Des del coneixement d’aquest indici, els esdeveniments s’han accelerat extraordinàriament. En un acord firmat el 25 de juny de 2015, l’Ajuntament de Santa Coloma de Queralt cedia els drets al Museu d’Arqueologia de Catalunya per fer perforacions al passadís. Com a contrapartida, el MAC –que assumia el cost de les perforacions— es reservava el dret de restaurar les possibles troballes, així com la cessió gratuïta en les seves instal·lacions en un període de 25 anys. Magí Trullols, alcalde de Santa Coloma, afirma que “des de l’Ajuntament de Santa Coloma sempre vam estar molt interessats en aquest projecte, però creiem que la responsabilitat que tenim amb els nostres convilatans no ens permetia fer front a la seva despesa”. Trullols es mostra molt satisfet de la decisió presa: “Vam tenir la sort que precisament s’estaven realitzant obres al castell, i per això la presència dels arqueòlegs va passar completament desapercebuda. Els investigadors van poder treballar amb tranquil·litat, sense que hi anessin intrusos. I els descobriments, no es van fer esperar”.

Entre l’1 i el 3 de juliol es van trobar les primeres objectes, tres metres per sota del nivell del passadís: un cofre ple de joies d’argent, dues creus processals, i (atenció) dos rems d’una galera amb l’escut de la família Queralt—Pinós. La recerca, que va finalitzar el 17 de juliol, també va aconseguir recuperar múltiples objectes quotidians de la família Queralt i la vila de Santa Coloma, entre els quals destaquen restes malmeses de dos retaules gòtics, una espasa del comte Dalmau de Queralt III, un tauler d’escacs del segle XIV, un bagul amb documentació del convent dels mercedaris, i monedes colomines del segle XVI, l’existència de la qual era completament desconeguda.

Tanmateix, no s’ha pogut descobrir la ubicació exacte de l’anomenada “sala dels jueus”. El MAC –que ha autentificat la veracitat de les peces mitjançant proves científiques— i l’Ajuntament de Santa Coloma estan negociant amb el Departament de Cultura per aconseguir una subvenció que permeti fer una recerca més exhaustiva. Paral·lelament, es treballa amb la presentació de les peces trobades.

En una conversa telefònica amb la XXXX, Angelina Nogués, regidora de Cultura del Consistori, justifica el secretisme amb que s’han portat totes les gestions: “Aquest equip de govern no volia jugar amb les esperances i il·lusions dels colomins, i per això vam considerar més prudent i assenyat no fer pública la notícia fins que el MAC hagués verificat que les peces tenen el valor que sospitàvem. Estem molt contents de poder donar aquesta notícia excel·lent a la gent de Santa Coloma en aquestes dates tan assenyalades, i també volem donar les gràcies al vostre mitjà per permetre que ho fem públic”.

Redacció.

Anuncis