siria1

Síria està vivint  uns moments extraordinàriament difícils. Tots en som conscients, malgrat que la complexitat d’interessos geopolítics i rivalitats religioses moltes vegades ens dificulta entendre les causes d’aquest drama humanitari. La inauguració del curs de l’Antena de Coneixement, seguida d’una taula rodona sobre la guerra civil siriana, va ser una oportunitat perfecta per entendre el conflicte en tota la seva dimensió. Especialment, en tres nivells: quins són els interessos dels actors protagonistes de la regió i les principals potències internacionals en el conflicte, què podem fer com a poble per acollir els sirians que la guerra ha expulsat de la seva pàtria, i com han de sobreviure els sirians que intenten fugir de la guerra, els segrestos i la misèria.

El doctor Enric Olivé obrí el col·loqui explicant l’entramat internacional que s’està jugant a Síria. Una població que es rebel·la originàriament contra el seu dèspota, en el sí de les revoltes al món àrab; una força emergent (Estat islàmic) que aprofita el cas del conflicte per introduir les armes a un país radicalment contrari als seus posicionaments; un món occidental covard que ha preferit no molestar els seus tirans que no pas defensar els drets més desfavorits; una Rússia que vol tornar a emergir com a potència central i que, fidel a un afany llargament perseguit, busca una sortida de la seva zona d’influència al Mediterrani; una Turquia que ha trobat l’oportunitat perfecta per, paral·lelament al camí cap a la islamització de la república, atacar la població kurda; una guerra entre faccions religioses (sunnites i xiïtes, en els diferents versions) per guanyar influència al món islàmic, etc. En definitiva, un còctel indigerible per la població siriana. El doctor Olivé també subratllà la gran capacitat organitzativa d’Estat Islàmic com a potència emergent, totalment estable financerament gràcies als petrodòlars, i la nostra responsabilitat com a europeus permetent que les seves quotes de poder (al port de Tarragona, a la samarreta del Barça, i cada vegada a més llocs) augmentin sense aturador. Segons el doctor Olivé, el 40% de la problemàtica siriana estaria solucionada si les potències occidentals deixessin de comerciar amb els Estats que financen Estat islàmic.

La doctora en filologia àrab Sílvia Monserrate llegí una crònica molt sincera i emotiva de la seva experiència a Síria l’any 2000. Unes línies molt boniques en què recordava la rapidesa amb què fou acollida i l’amabilitat de la seva gent. Subratllà la lentitud de les administracions generals per bastir un protocol d’actuació per acollir la població refugiada, i destacà la necessitat que les poblacions comencin a organitzar-se per sí mateixes. En aquest sentit, recordà que el procés d’adaptació és molt més senzill en els pobles petits, on l’accés a habitatge, escolarització i adaptació social és més immediat i segur, doncs contràriament al que pot passar en un nucli urbà, es limiten els perills de crear guetos. Quan Santa Coloma es mostri tan solidària com és per recollir famílies sirianes refugiades, la seva experiència, així com la del seu poble, serà molt útil.

Finalment, la doctora siriana Noor Alchiekh explicà la seva commovedora experiència militar. Com va venir a Tarragona a estudiar ignorant completament que no podria tornar, almenys de moment, al seu país natal; com ha viscut el segrest del seu germà per part de mercenaris, ignorant si l’havia capturat l’exèrcit del règim o l’oposició i amb l’únic temor que si no pagaven una quantitat exorbitant rebrien el seu cos a trossos; el periple que passen els refugiats per arribar a Alemanya o Suècia a través de Grècia, i els escandalosos i abjectes beneficis del tràfic de persones, facilitats pel tancament de fronteres practicat per Hongria; la sensació d’inseguretat generalitzada; i finalment, malgrat tot, la creença que els qui poden marxar són les capes socials privilegiades de Síria, prou riques per pagar a les màfies, deixant enrere una multitud de compatriotes obligada a participar en una guerra enquistada i sense solució pròxima aparent.

El torn de preguntes i intervencions fou molt participatiu i enriquidor. Tan de bo Santa Coloma, i el conjunt de Catalunya, es mostri tan fraternal i humanitari com en altres conflictes recents viscuts prop de les nostres fronteres.

Guillem Carreras. Octubre ’15

siria2

Anuncis