En la seva carrera literària, John William només va cometre un error imperdonable: escriure únicament tres novel·les. 

augusto-escultura

CARTA DE JULI CÈSAR A ÀCIA (43AC)

Envia el noi a Apol·lònia.

Estimada neboda, començo amb tanta brusquedat per desarmar-te d’entrada i perquè la resistència que puguis oposar sucumbeixi de seguida a la força de la meva persuasió.

El teu fill va marxar del campament de Cartago en perfectes condicions de salut; el veuràs a Roma d’aquí a una setmana a tot estirar. He donat instruccions als meus homes perquè li proporcionin una travessia ben plàcida a fi que puguis rebre aquesta carta abans que ell arribi.

Segurament ja has començat a trobar arguments en contra que et deuen semblar prou sòlids: ets mare, i a més, Júlia, fet que et fa doblement tossuda. Dedueixo quines seran les teves objeccions perquè ja hem comentat aquestes qüestions: recorreràs a la seva salut inestable, tot i que de seguida t’adonaràs que Gai Octavi torna de la campanya que ha compartit amb mi a Hispània més sa que quan la va començar i posaràs en dubte les atencions que rebrà a l’estranger, tot i que un petit exercici de reflexió t’hauria de convèncer que els metges d’Apol·lònia estan més preparats per tenir cura de les seves dolences que els perfumats xarlatans de Roma. Disposo de sis legions de soldats a Macedònia i a la rodalia, i la salut dels soldats és cabdal, a diferència de la dels senadors, la mort dels quals no representaria sinó una pèrdua menor per al món. A més, el clima del litoral macedoni és, com a mínim, tan bo com el de Roma. Ets una bona mare, Àcia, però tens aquella rigidesa moral i aquella severitat que de tant en tant afecta la nostra estirp. Has d’afluixar una mica les regnes i permetre que el teu fill esdevingui l’home que és per llei. Té gairebé divuit anys i no has d’oblidar els auguris del seu naixement, auguris que, com saps perfectament, m’he escarrassat de valent a afavorir.

Has d’entendre la importància de l’ordre amb la qual començo la carta. El seu grec és atroç i fluixeja en retòrica; la seva filosofia està prou bé, però els seus coneixements de literatura són excèntrics, per dir-ho d’una manera suau. És possible que els tutors de Roma siguin tan ganduls i negligents com els seus ciutadans? A Apol·lònia aprendrà filosofia i millorarà el grec amb Atenodor, i ampliarà els coneixements de literatura i perfeccionarà la retòrica amb Apol·lodor. Ja ho he organitzat tot.

A més, a la seva edat li convé estar allunyat de Roma; és un jove ric, amb una posició elevada i un gran atractiu: si no el corromp l’admiració dels nois i les noies, el corromprà l’ambició dels llagoters. (Suposo que et deus haver adonat de la meva habilitat a l’hora d’abordar aquesta moralitat tan de poble que us caracteritza). En un ambient espartà i disciplinat, passarà els matins amb els erudits més cultes del nostre temps, amb els quals perfeccionarà l’art humana de la intel·ligència, i passarà les tardes amb els oficials de les meves legions, polint aquella altra art sense la qual cap home es pot considerar complet.

Et pots fer una idea aproximada del que sento pel noi i del futur que li he planejat; seria fill meu davant la llei, tal com ho és dins el meu cor, si el procés d’adopció no s’hagués interromput per culpa de Marc Antoni, que somia a ser el meu successor i que conspira am els meus enemics amb la mateixa discreció amb què un elefant travessaria el Temple de les Verges Vestals. El teu Gai és la meva mà dreta, però perquè ho continuï sent sense córrer cap perill i perquè esdevingui el meu successor, ha de tenir l’oportunitat de saber on resideix la meva força; i això a Roma és impossible, perquè he deixat la meva força més important a Macedònia: les meves legions, amb les quals l’estiu que ve el teu Gai i jo lluitarem contra els parts o contra els germànics, i que segurament també necessitarem per combatre les traïcions que aflorin a Roma…Per cert, com està Marci Filip, a qui et complaus d’anomenar marit? És tan babau que gairebé l’aprecio. La veritat és que li estic agraït, perquè, si no estigués tan enfeinat fent el petimetre a Roma i conspirant d’una manera tan matussera contra mi amb el seu amic Ciceró, potser estaria fent el paper de padrastre del teu fill. El teu difunt marit, encara que no provingués d’una família eminent, com a mínim va tenir l’encert d’engendrar un fill i de prosperar en la família Júlia; el teu marit actual, en canvi, conspira en contra meu i gosaria destruir el nom que li proporciona l’únic avantatge que té en aquest món. Això sí, tant de bo tots els meus enemics fossin tan ineptes. Em despertarien menys admiració però estaria més segur.

He demanat a Gai que es faci acompanyar a Apol·lònia per dos amics que van lluitar amb nosaltres a Hispània i que ara tornen amb ell a Roma: Marc Vipsani Agripa i Quint Salivdiè Ruf, els quals ja coneixes, i per un altre que no coneixes: un tal Gai Clini Mecenes. El teu marit de seguida sabrà que el darrer és descendent d’una antiga família etrusca que havia estat emparentada amb la reialesa; qui sap si serà l’única cosa de tot plegat que el complaurà.

Potser t’ha semblat, estimada Àcia, que al començament de la carta, en qualitat d’oncle teu, et deixava escollir el futur del teu fill. Però la meva obligació com a Cèsar és deixar-te clar que no. Tornaré a Roma d’aquí a menys d’un mes i –potser ja t’han arribat rumors—la meva intenció és tornar en qualitat de dictador vitalici, en virtut d’un decret del Senat que encara no s’ha emès. En conseqüència, tindré la potestat de nomenar un cap de cavalleria, el qual esdevindrà la segona màxima autoritat, només darrere meu. Ja l’he escollit i, tal com deus haver deduït, és el teu fill. Com que ja és un fet i no es pot canviar, si tu o el teu marit hi interferiu, la ira del poble s’abraonarà sobre vosaltres amb tanta força que, en comparació, els meus escàndols semblaran una fotesa.

Espero que hàgiu passat un bon estiu a Puteoli i que ja hàgiu tornat a la ciutat amb vista a la nova temporada. Jo, per molt inquiet que estigui, tinc ganes de tornar a Itàlia. Potser quan torni, un cop enllestits els meus assumptes a Roma, podríem anar a passar uns quants dies de tranquil·litat a Tívoli. Fins i tot hi podries portar el teu marit, i Ciceró, si li vagués de venir. Malgrat tot el que he dit, n’estic molt de tots dos. I de tu també, per descomptat.

August, John Williams (1973)

Advertisements