AAV

La majoria de lectors de la Segarra segurament no coneguin la història de l’últim Museu de Santa Coloma de Queralt. I tampoc la seva participació en una important exposició a la ciutat de Barcelona.

A finals dels anys quaranta, del segle passat, es fundà a Santa Coloma de Queralt l’Associació Arqueològica de la Vila, entitat que agrupava diverses personalitats al voltant del patrimoni i història colomins. Alguns dels seus membres més destacats, i també recordats, foren Roman Ramon o Josep Carreras.  Una de les principals finalitats d’aquesta entitat fou la creació d’un museu local, fet que s’assolí durant la dècada dels cinquanta.

El Museu de Santa Coloma de Queralt centrava les seves col·leccions en els enderrocs, desmunts del convent de Belloc i d’altres antigues edificacions. Però també amb col·leccions d’art dels segles XVIII i XIX. L’exposició permanent estava situada als baixos de l’ajuntament i les seves reserves en diferents espais de la població.

Dins les activitats que organitzava l’AAV i el Museu de Santa Coloma de Queralt, hi havia l’organització de conferències, xerrades i la participació en exposicions temporals organitzades fora del museu.

Una de les exposicions més destacades on participaren peces del Museu de Santa Coloma de Queralt fou la que s’organitzà al Palau de la Virreina de Barcelona, per commemorar el desè aniversari de l’UNESCO. La mostra l’organitza la Junta de Museu de Barcelona, hereva de la Junta de Museus creada el 1907, i reuní peces de museus locals de les províncies de Tarragona, Girona i Lleida.

La presència colomina fou força elevada i s’emmarcà en dos dels apartats de l’exposició: gairebé la totalitat dels elements arquitectònics gòtics i la primera peça de l’àmbit d’art modern.

Si entrem en detall, destaquen els dos capitells: Capitel de piedra caliza decorado con hojas estilizadas i Capitel de piedra caliza decorado con cuatro peces acompanyats  de Dos bases iguales de piedra caliza correspondientes a las columnes cuadrilobuladas del claustro del convento de mercedarios de Santa María de Belloc en Santa Coloma de Queralt, destruido hacia 1870. Les dimensions dels diferents elements són força semblants, 36×32 cm el primer capitell; 35×31 cm el segon i les bases, 35x30cm. Tot el conjunt arquitectònic, segons el catàleg, està datat al segle XV.

La cinquena peça que aporta el Museu de Santa Coloma a dita exposició és Dibujo del claustro gótico del convento de mercedarios de Sta. María de Belloc, en Santa Coloma de Queralt”, obra de Manuel Albi Morera datat cap a 1828. El dibuix apareix reproduït a la part final del catàleg de l’exposició com a peça remarcable.

En l’actualitat desconeixem la localització exacta dels cinc elements, Volem creure que els capitells i les bases, procedents del claustre de Belloc, encara es conserven en algunes dependències municipals. Referent al dibuix, reproduït en d’altres publicacions referents a la història de Belloc, desconeixem totalment la localització de l’original.

Amb la lectura d’aquestes línies, esperem que a més colomins els hi soni el fet que el seu poble tenia un museu, un patrimoni i una història destacable, com per ser presentada al país des de la ciutat de Barcelona.

Damià Amorós

Advertisements