Tot i que sovint es vulgui comparar la Catalunya actual amb els anys 30, vivim en un context radicalment diferent. Només un sectari pot comparar el totalitarisme amb la força democràtica, integradora i popular de l’independentisme. Si la Unió Europea té un objectiu i finalitat, es mantenir la pau dins les seves fronteres. Els episodis tràgics que es visqueren aquells dies, sorgits arran de l’alçament militar de les tropes franquistes, són completament irrepetibles, malgrat les amenaces absurdes del ministre de defensa.

Ara que tenim la llibertat a tocar, ara que diumenge aconseguirem el mandat democràtic per ser independents, és un bon moment per recordar que l’Estat espanyol mai ha anul·lat les sentències del franquisme, entre les quals l’executament del president Lluís Companys. Personalment, no vull ser ni un minut més ciutadà d’un Estat que oblida el seu passat feixista i no se’n retreu. 

revolution2

ANY 1936

20 de juliol
Arriba cotxe amb la inscripció “C.N.T. Viva la revolución social”. S’entrevisten amb el comitè local.
El Sindicat Únic de Treballadors ordena anar a la vaga.

21 de juliol
Vaga general.
Escorcolls a les cases per buscar armes.
Segellament de l’Església, el Convent de les Germanes Carmelites de la Caritat i el Centre Democràtic Catalanista.

22 de juliol.
Continua la vaga general.
Dos ciutadans destrien allò que pot ser cremat de l’església i allò que té valor. En surten homes amb sacs.

23 de juliol.
Continua la vaga general. No es deixa ni batre les eres.
Gent d’Igualada crema l’església parroquial d’Aguiló.
A la nit cremen les esglésies de Rauric, Llorac i Vallgogona.
A les 4 de la matinada l’església parroquial de Santa Coloma. Són destruïdes les vidrieres, l’orgue, dotze altars; la sagristia, on hi ha roba de gran valor artístic i donatiu dels Queralt, com ara tern brodat de fil d’or i pedres de valor amb l’escult dels Queralt a la casulla.

24 de juliol.
Continua la vaga general.
Tot el dia crema l’església.
Es rumoreja que han que han serrat la imatge del Sant Crist.
Per un forat de la porta falsa es veu com cremen els altars, que es converteixen en ruïnes.
Es requisen les joies parroquials per portar-les a la Casa de la Vila.

25 de juliol.
Crema el convent durant tot el dia, que s’havia incendiat la nit passada. Només es salva el sarcòfag de Pere IV de Queralt i Francesca de Castellnou gràcies les gestions dels Amics de l’Art Vell, que el tragueren abans. El mossén de l’entitat, Ramon Palomer, pressiona la Generalitat perquè es salvi també la portalada.
Destrossen a cops de mall l’església del Pati del Castell. Treuen moltes coses al mateix pati per cremar-les, incloses els hàbits de les germanes.
A la tarda cremen la parroquial de Pontils.
A les quatre de la tarda posen banderes al campanar. Nord-est: catalana; nord-oest: anarquista; sud-est: rabassaire; sud-oest: comunista.

26 de juliol.
Destrossen l’església de les Germanes de la Caritat.
Reunió del Sindicat únic de Treballadors al Pati del Castell. S’acorda tornar a treballar a l’endemà.

28 de juliol.
Torna a cremar l’església del Convent.

3 d’agost.
Martí de Riquer ve a recollir els arxius parroquials per custodiar-los a Barcelona.

4 d’agost.
Marxen a Tarragona les lleves dels anys 1934 i 1935.

5 d’agost.
El Comité Antifeixista de Defensa Ciutadana ordena que tothom que tingui plata la porti als bancs, i que si no ho fa, serà considerat feixista.

19 d’agost.
Es fa enderrocar, per acord de l’Ajuntament, la Capella de Santa Coloma

20 d’agost.
El local del Centre Democràtic Catalanista és ocupat per la CNT.
Ocupada l’església parroquial. Es fa un garatge amb una porta que dona al Portalet.
Es crea el Comité de Molícies Antifeixistes. El format dos membres del Centre Republicà, dos de la FAI, dos de la CNT i dos dels Rabassaires.

25 d’agost.
Cremen l’església de Figuerola.

1 de setembre.
Es fa una crida perquè tothom porti objectes i llibres religiosos a la plaça perquè hi siguin cremats.

2 de setembre.
Es fan requises a diferents cases de gent que no havia portat els objectes religiosos.

7 de setembre.
Es comença l’embastida per treure els campanes del campanar.

10 de setembre.
Tiren de dalt a baix del campanar la campana grossa. Tot i que hi ha posen bales de palla, com que està esquerdada, es trenca. També en tiren quatre més sense que se’n trenqui cap altre.

15 de setembre.
Tiren a terra les campanes i el campanar del Convent de Bell•lloch.

16 de setembre.
Treuen les campanes de l’església del Pati del Castell i de les Germanes del Raval.

17 de setembre.
S’emporten a Barcelona 11 campanes, que en total pesen 3.000 kilos.

30 de setembre.
El Comitè Antifeixista Local demana a tots els homes entre 18 i 40 anys que passin a la Casa de la Vila de 7 a 10 per ser registrat (nom, anys, i amb quina arma havien servit)

2 d’octubre.
Queden mobilitzades les lleves dels anys 1932, 1933, 1934 i 1935.

5 d’octubre.
El local “La Estrella” queda incautat, en benefici del Centre Republicà.

12 d’octubre.
Pregó oficial sol•licitant que s’ampari els nens dels pares que lluiten al front.

26 d’octubre.
Donen avís a moltes cases particulars que entreguin a la Casa de la Vila la seva ràdio el dia 27.

27 de novembre.
Es fa un pregó oficial anunciant que el nom de la vila passarà a ser “Segarra de Gaià”.

29 de novembre.
Arriben 70 expatriats, que són allunyats a les cases deshabitades.

ANY 1937

16 de gener.
Es cobra un import per mantenir els madrilenys refugiats.

22 de gener.
Comencem a desentaular el Convent de Bell•lloch. Es proposen tirar-lo a terra per donar feina als paletes.

24 de febrer.
Pregó oficial ordenant que tothom que tingui or, plata i altres metalls preciosos els porti a la Casa de la Vila de 7 a les 9 de la nit.

20 de març
Marxen cap a Madrid cinc camions carregats de menjar i roba per la població.

17 de juliol.
Passen a les cases a recollir llits i matalassos per refugiats bilbaïns.

1 de setembre
El Consell Municipal emet paper moneda per valor de 25 i 50 cèntims.
La C.N.T forma una Cooperativa de Consum instal•lada a la Plaça del Portal. [A l’Estrella antiga hi ha una Cooperativa de Consum del Sindicat Agrícola de Rabassaires.

ANY 1939

14 de gener.
A tres quarts d’una, una aviació molt nombrosa bombardeja tres o quatre cases.
A les cinc de la tarda, entren 8 o 10 tancs carrer Major avall, fins a la Plaça de l’Església. Sobre un dels tancs, un oficial crida: “¡Viva Franco! ¡Arriba España”
Fan 14 o 16 soldats presoners.
Ningú sap que passa perquè tothom està tancat a casa.

15 de gener.
Els punts estratègics estan dominats per soldats italians de la divisió “Littorio”. Els rojos dominen els punts costers de la vila. Soroll de metralladore.
Ala tarda, arriba la secció motoritzada de la divisió “Littorio”.
El matí del 16, les bandes republicana i catalana estan cremades al terra.

Extret del estudis i apunts de Francesc Trull i Salvador Palau

Advertisements