L’historiador Segura explica que els colomins no s’atreviren a celebrar la mort (en el sentit neutre del mot) del comte Dalmau de Queralt III per por de les represàlies que les cerimònies podrien causar. Segurament el temor que tenien era equiparable a la manca d’amor que sentien envers ell. Al capdavall, cap vassall ha estimat mai un senyor, menys encara aquell qui  ha estat procliu a crear impostos i en els últims anys de la seva vida no aprofita el seu auge polític si no per reclamar l’alçament de lleves als habitants del seu comtat.

Lògicament, en les capes més altes de la població colomina de la primera meitat del XVII, Dalmau de Queralt sí que tenia una petita “cort” estable de col·laboradors, com es pot constatar per la seva correspondència. A continuació recollim informació interessant sobre l’esdevenir de Santa Coloma durant aquells cinc anys crucials (1638-1643).

 floret

CELEBRACIÓ QUE EL COMTE DE SANTA COLOMA ÉS VIRREI (Febrer 1638)

El 12 de febrer Simó Bover, mercader d’Aguiló i home que controla el blat a Santa Coloma, envia una carta a Dalmau III de Queralt felicitant-lo per la seva nominació com a virrei. El 15 de febrer ho fa Bernat Riera, eclesiàstic colomí. El dia 16 ho fan Pere Joan Domingo, Matias Cardona, Francesc Vilar Almenar, Vicenç Montgraula, Jaume Granada i Pere Pau Alaix. El dia 17 és el torn de Joan Mur, Joan Artigau, Antoni Vilar Calsater. El 18 escriu la missiva corresponent,  Ramon Rafet, i al 19 Esteve Gaixet, un importantíssim daurador colomí molt ben comunicat amb l’estament eclesiàstic a través de la important família Mercer. Antoni Joan Cugul (20 de febrer) i Damià Palou (23 de febrer) són els últims colomins a felicitar-lo.

Pràcticament tots els noms d’aquesta llista són eclesiàstics. Com a excepció destacada, més enllà de Gaixet, cal destacar Vicenç Montgraula, un apotecari de la Vila molt influent i mecenes de l’altar de la Roser de l’església parroquial.

 

 

ELS HOMES FORTS DEL COMTE

Joan Roca. Notari de la Vila. El 18 de gener de 1638 Dalmau de Queralt li demana informació sobre els manuals notarials de Santa Coloma en el seu intent per tractar informació sobre la família Desclergues, que havia esdevingut molt important a la Vila durant el segle XV.

Simó Bover. Mercader originari d’Aguiló, i home que tenia el control absolut del “grans grossos”, especialment el blat, de Santa Coloma. També tenia un gran poder en el comerç de porcs. Que sigui el primer en felicitar-lo com a virrei podria indicar el seus bons contactes amb la família Queralt. Manté una correspondència continuada amb el Comte (24 de gener de 1639, 6 de març de 1639, 27 de juny, etc.)

Joan Ninot.- Suposem que estava emparentat amb Josep Ninot, bisbe de Lleida i Girona, un dels eclesiàstic més importants nascut a Santa Coloma. Encarregat d’aixecar lleves contra França, Dalmau de Queralt el nomina Capità. El seu “apagador de consciència” era Antoni Vilar Calsater, eclesiàstic, home de màxima confiança del Comte.

Jaume Mateu Magre Tolrà. Capellà. Al llarg de 1639, va enviant cartes a Dalmau de Queralt respecte diferents temes militars. Demanant llicències a persones ferides per abandonar la guerra, informacions sobre les gestions per aixecar lleves, els moviments estratègics de la zona propera a Cervera. La quantitat de cartes que envia a Dalmau de Queralt sembla indicar un estret vincle de confiança.  Lloa contínuament la figura del jove Lluís de Queralt, així com de l’esmentat Joan Ninot.

Vicenç Requesens. Antic jurat de la vila durant els anys 20. Li envia una carta al Comte felicitant-lo per la nominació d’Ardiaca del Besós concedida per Felipe IV (20 agost 1639). Posteriorment, l’any 1643, aquest personatge anirà a Paris per intentar que el Comtat de Santa Coloma estigui sota la protecció i tutela de Louis XIII.

Comunitat de Preveres de Santa Coloma. És prou conegut que l’església és la institució que legitima ideològicament el sistema feudal. La comunitat de Preveres de Santa Coloma són un bon aliat del Comte, al qui demanen ajuda en els seus plets contra la Universitat per la obtenció de beneficis.

 

Els suports documentats de Dalmau de Queralt a Santa Coloma eren mercaders, eclesiàstics i militars. La carta que transcrivim a continuació de Lluís de Queralt, que habita a la Vila durant llargues temporades de l’estiu de 1639, indica la poca estima recíproca entre els colomins i el seu Senyor. Dalmau de Queralt els amenaça de matar-los si no aixequen un “sometent general”.

Gobierno de España. Ministerio de Cultura

Des del juliol de 1640, el comtat de Santa Coloma pertany a Marguerit, ferm partidari de la Generalitat

LLUÍS DE QUERALT ALS JURATS DE SANTA COLOMA

Mon pare me escriu que se es declarat sometent general amb penes de la vida i confiscació de la hisenda. Hali aparegut que per a major utilitat de sos vassalls era millor medi fer una companyia de soldats, que es junta en Santa Coloma, i que per es efecte es fassen tots los majors esforç; que es puga de gent, com vos escriu, a Vila inclusa, i així es fase esta pena [perquè] ho fassen a tota brevetat, perquè vol entrar dins pocs dies per a reprimir la insolència de l’enemic i sens esperar en gastos, perquè l’ocasió és molt apretada. I quant nos serà forçós executar les penes del sometent amb tot rigor.  Lo qual us encarrech es prestesa. Lo demés vos dirà Toni Vilar, que va aquí per eix efecte, a qui donareu entera crehensa. Guarduus Déu.

Santa Coloma. 25 de juny de 1639.

Guillem Carreras, Juliol ‘15

Anuncis