Com a bisbe de Vic, Torras i Bages va escriure unes quantes cartes a Santa Coloma. N’he transcrit dues que em semblen dignes de destacar per el missatge que transmeten: una completa desconnexió de l’església amb els canvis que s’estan produint. Cap tipus de connexió ni maniobra de seducció entre l’església i la primera generació que, de forma socialment hegemònica, havia decidit deixar de ser supersticiosa / religiosa.

L’argument que transmet Torras i Boges en la segona carta es pot comprendre, però resulta fatal per els interessos del catolicisme. Tot i que no ho manifesta explícitament, vénen a dir: “els nostres postulats no poden entrar en el debat públic perquè llavors els convertim en subjecte de ser rebutjats”. L’església no tardaria a pagar el preu del sectarisme. Un any més tard la gent esclatava en la Setmana Tràgica, els fets de la qual, tard o d’hora, també s’hauran de documentar a Santa Coloma.

over and over

La por és enemiga de la llibertat. El coneixement, la millor arma per viure amb autonomia. Tant de bo les pràctiques supersticioses desapareguin definitivament d’aquest poble. Jutjant les escasses corrues que es formen cada dissabte al vespre a l’entrada de l’església, anem en la bona direcció. 

Vic, 25 d’Agost de 1904.

Estimat Senyor Arxipreste de Santa Coloma,

Una persona, qual nom no li manifesto perquè demana lo secret, escriu que el jove ordenando Juli Creus, que residí cosa d’un mes en eixa vila, 1) assistí al meeting republicà celebrat darrerament a Santa Coloma, que tenia sabor antireligiós. 2) Que en la cantina de dit meeting despatxava refrescos. 3) Que despatxava entrades al sarau o ball de la nit del 21 i que allí passa tota la nit. 4) Que en la temporada passada a Santa Coloma moltes vegades anava al cafè dit de l’Amadeo passant lo rato en conversa amb persones conegudes per desafectes a la Iglésia.

Encara que V. no diu res d’això en son informe, comprenc que atès lo poc temps que ha passat en eixa vila és possible que V. no tingués notícies de tals fets; però espero que V. s’enterarà de si dits fets són reals, puix me crida molt l’atenció que aqueixes acusacions que indiquen males idees en l’interessat coincideixen amb informes de persones respectables i que no tenen cap relació amb Santa Coloma que presentaven a dit jove com a sospitós en sos creences. Ningú ha dit res de la seva conducta; però V. comprèn la immensa responsabilitat d’ordenar a un jove si realment fos com diuen, puix de teulades en avall seria un d’aquells clérigos que escriuen al País de Madrid i al Diluvio de Barcelona. Guardaré secret de lo que V. me diga; però convé que no tardi a escriure perquè les ordres s’acosten.

Desitjo que es trobi molt bo, i a l’encomanar-se a ses oracions, lo saluda i beneeix afectuosament.

Lo bisbe de Vic

Vic, 19 de juny de 1908

Reverent Senyor Arxipreste de Santa Coloma de Queralt,

L’altre dia vingué lo seu Vicari Dr. Roca i portà los Estatuts del Sindicat i els vaig donar una ràpida mirada. Ja li haurà dit ell que no tinc inconvenient en la publicació de la fulla anunci que li portà. Encara que vaig mirar dits Estatuts molt lleugerament me semblà que podria portar dificultats l’obligació d’ésser del Centre Catòlic per a ésser soci del Sindicat.  Però suposo que V.V. hauran sospesat les avantatges i inconvenients.

Però l’objecte d’escriure-li és per fer-li present dels perills que té que los vicaris vagen pels pobles, com me digué lo senyor Roca, perorant pels meetings de propaganda. Aquest llençar-se a la vida pública civil los eclesiàstics suposa sempre en aquests un equilibri, sentit pràctic i coneixement dels hòmens que sol faltar a la joventut. Un d’aquests dies he tingut carta d’un respectable pàrroco demanant-me que li canviàs lo Vicari, que és d’altra banda un bon sacerdot, perquè en aquestes obres de caràcter social, en què té alguna competència teòrica, havia dat lloc a queixes i a la formació d’una societat contrària a la que dit Vicari havia organitzat. Crec que valdria més que enviàs pels pobles, si és necessari, a sacerdots de més edat i pràctics. En quant al doctor Roca, convé que no li donga massa llibertat en aquest sentit, com ja se recordarà V. que li vaig dir en una carta a l’enviar-li de Vicari. Jo lo dia que vingué, ja el vaig predicar molt en aquests sentit, però no basten les prèdiques. Lo Papa Pio X nos recomano molt cohibir en lo clero jove l’esperit de novetats, d’independència i de poca submissió a l’autoritat, d’amor excessiu a lo nou; i l’ensenyança del Papa és molt pràctica.

Desitjo molt que tinga bona salut i al saludar-lo s’encomana a les seues oracions i li envia sa benedicció,

Lo bisbe de Vic.

Torras i Bages, 1904-1908. 

Anuncis