Jerry Yellin va trucar a la Weekend All Thing, un programa de la National Public Radio, per explicar aquesta bonica experiència de la seva vida. Paul Auster va recollir-les en un llibre magnífic, “Vaig creure que el meu pare era Déu. Mai saps què pot passar. Helter Skelter

Per tirar endavant un projecte urbanístic a Fort Lauerdale, els plànols havien de rebre el vistiplau del departament d’habitatge de l’ajuntament i el d’un arquitecte de la comissió d’hotels i restaurants. El Rick Reiley era l’arquitecte en qüestió, i jo tenia una cita amb ell a la primera hora del matí. Com que feia tard, vaig col·locar-me al carril de la dreta per passar al davant dels cotxes que s’esperaven en un semàfor. La meva intenció era tornar a canviar de carril quan el semàfor es posés verd. Però la mala sort va voler que el primer vehicle de la filera fos un cotxe de policia, i a més a més hi havia un senyal que m’obligava a girar cap a la dreta.

Així, doncs, vaig haver de tombar a la dreta i em vaig perdre en un laberint de carrers i vies de sentit únic. Com que no m’agrada fer tard, anava més pendent del de trobar el camí cap al centre que no pas de la carretera. Aleshores vaig sentir un cop fort. Em vaig aturar i vaig veure un gos gros darrere del cotxe; semblava mort. Vaig córrer cap a la casa que hi havia més a la vora i vaig trucar al timbre, però no em va obrir ningú. Vaig provar-ho a la del costat i em va obrir una dona jove, vestida amb roba de tennis.

–He atropellat un gos. Hauria d’avisar la policia—vaig dir—. ¿Que em deixa trucar?

La dona va mirar a fora i va exclamar:

–Però si és el meu cos!

Després d’avisar les autoritats vaig mirar de consolar-la. Ella em va oferir una tassa de cafè. L’hi vaig acceptar i vam seure a la cuina. Damunt la taula hi havia un llibre del Dale Carnegie. Vaig preguntar-li qui estava fent aquell curs. Jo era el delegat dels cursos Dale Carnegie en aquella zona i coneixia tots els alumnes.

–El meu marit—em va respondre. Quan li vaig preguntar com es deia el seu marit, em va dir—Rick Reiley.

Fantàstic, vaig pensar. Necessito el vistiplau d’aquest home i acabo de matar el seu gos.

gos

Vaig explicar a la senyora Reiley que justament tenia una cita amb el seu marit i li vaig demanar que li truqués i li expliqués el motiu del meu retard. Vaig tornar al cotxe i, uns minuts més tard, arribava a l’edifici de l’ajuntament. Mentre em dirigia al despatx del Rick, vaig veure que venia pel passadís amb cara de pocs amics. Quan el vaig tenir al davant, em va fer una forta abraçada i va exclamar:

–Ens has fet un gran favor, Jerry. Aquell gos era vell, cec i tenia càncer, però la meva dona i jo no teníem prou valor per posar-li una injecció. No sap com l’hi agraeixo.

Jerry Yellin, Farfield (Iowa)

Anuncis