Enfilo el camí cap a l’ermita. El sol comença a despuntar. És preciosa la imatge de la seva llum ataronjada embolcallant els camps. Estic especialment content, noto que una alegria serena recorre cada porus del meu cos; la vida és el triomf de l’harmonia contra les distorsions, i sento que tot jo sóc una gran solfa irrefrenable. Tinc la sensació que mai havia vist la Segarra tant bonica, i em quedo amb ella. Almenys mai havia exercit en mi una atracció semblant, un no-sé-què que m’obliga a aturar-me cada deu passes, aixecar la testa ben enlaire, i esguardar l’horitzó com un autèntic beneit. Apostem la vida a l’assoliment de grans objectius i proeses, i al capdavall només es tracta de la successió de moments tant senzills i anodins com aquest. La felicitat no és un moment guanyat, si no un moment perdut.

El mar, la victòria lenta de la terra contra la costa, els organismes pluricel·lulars, la vida animal, els homes prehistòrics, els primers pobladors, les guerres per transformar les fronteres, una parella adúltera fent l’amor de matinada, robatoris, nens amagant-se pels corriols, assassinats, un gran aiguat ofegant una manada de vedells, els grans esforços per aixecar l’església, la suor en un estiu molt calorós, un puny tancat en senyal de victòria quan la pedra xoca contra el front enemic, una rassa llançant al terra un noi despistat, la jove què n’està enamorada oferint la mà per aixecar-lo…  Quan imagines totes les coses que ha vist aquest racó de cel, només pots fer-te l’idea que ets un verderol i començar a xiular amb tota l’elegància d’una ària i amb tota l’energia d’una locomotora.

Els tardígrads són l’única espècie animal que ha sobreviscut les cinc grans catàstrofes naturals que ha viscut el planeta Terra. La seva existència es remunta a 530 milions d’anys, la qual cosa els converteix en l’organisme viu més antic, i molt probablement també el primer que es va atrevir a trepitjar l’escorça terrestre. Aguanten temperatures letals: poden sobreviure uns quants minuts a 150·C, però també a -272·C, només un grau superior al zero absolut. La seva grandària, que oscil·la entre els 0’5 mil·límetres i els 0’05 mil·límetres, provocà que no fossin descobert per la comunitat científica fins el 1777. Malgrat que la seva existència és imprescindible per la vida humana, continuen sent desconeguts per la gran majoria de terrestres.  Sense els tardígrads, no només seria impossible la vida humana (constitueixen el 90% de la biomassa dels oceans i són imprescindibles per la fotosíntesis), sinó que aquesta no hauria existit mai.

Arribo al poble. El forn encara no està obert, m’hauria agradat comprar croissants. Paro l’orella abans d’entrar al pis, just en el moment que sento el repic feliç de les campanes, puntual sempre a les 8.  Deixo les bambes a l’estora i m’instal·lo al meu raconet de llit. Abans d’aclucar els ulls penso que només els tardígrads són importants. Menyspreats, desconeguts, però pràcticament invencibles. Tota la resta és massa secundari per dedicar-hi temps.

Guillem Carreras, Maig ’15.

Advertisements