La Llibreria Documenta ha exercit d’amfitriona per la presentació de “Febrer” (Edicions 3i4),  l’últim poemari de Jordi Mas. Reconegut amb el premi Vicent Andrés Estellés d’enguany, l’obra suposa un trencament força radical respecte les propostes que havia fet en Jordi fins ara. En paraules de Miquel Desclot, es tracta “d’una cosa molt diferent a l’anterior. L’edifici barroc que havia construït a Sema, aquí desapareix del tot. L’autor s’expressa amb la màxima naturalitat”. Naturalitat, tanmateix, no és sinònim de senzillesa o claredat.

IMG_9571 (1)

Jordi Mas presentant “Febrer”, acompanyat de Laia Climent i Miquel Desclot, a la Llibreria Documenta.

Malgrat que enlloc com Catalunya s’ha experimentat la influència de les formes japoneses  en la poesia autòctona, deguda a l’admiració que van sentir a principis de segles personalitats de la importància de Salvat Papasseit, Josep Maria Junoy, i especialment Carles Riba, encara ens sobta llegir haikús o tankes en la nostra llengua. Jordi Mas ha redoblat aquesta heterodòxia atrevint-se a proposar una forma literària nova. No és estrany que els haikus formin part d’una composició més extensa que també incorpori prosa. Sí que ho és, en canvi, que l’autor decideixi despullar-los de la seva càrrega simbòlica i poètica. De tal manera que, si enlloc de llegir-los, escoltem com algú els recita, som incapaços de detectar-los en el conjunt del poema. Una perversió força original en la mesura que renuncia a la característica essencial dels haikús: retratar una imatge senzilla de la naturalesa i suggerir-ne la seva bellesa en poques síl·labes.

En una primera instància, en Jordi Mas va redactar els quaranta-dos haikús que componen l’obra. Tanmateix, de seguida va prendre una doble decisió: no només afegir-hi la prosa, sinó traslladar-li  la carrega poètica de l’obra. Es tractava de “jugar a que els haikus fossin poc poètics”. Una troballa trencadora, per la qual Desclot afirma amb bonhomia “sentir una enveja fastigosa, doncs aconsegueix capgirar els ordres establerts”. La prosa del poema ja no es limita a acompanyar o contextualitzar el haiku, desproveït del seu protagonisme, sinó que agafa la batuta del poema.

T.S. Eliott escriu, en La terra eixorca, que “l’abril és el mes més cruel”. Presenta la primavera, el moment en què la naturalesa ha de tornar a revifar, com l’etapa més cruel de l’any. En Jordi va decidir retrocedir fins al febrer, “imaginant que era aquest el moment més dur de l’any, perquè sembla que tot s’acabar morint. Gairebé tot el llibre insisteix en idees de desaparició, mort, frustració, etc.” En aquest sentit, decidí descartar el títol original del poemari: Guaret. No volia transmetre la imatge que la terra descansava per poder créixer amb més força. La idea central del llibre és que, “durant el febrer, la naturalesa no ressorgeix”. Pràcticament la totalitat de peces tenen un to ombrívol. El protagonista torna als paisatges d’infantesa per superar un moment fosc de la seva vida, però comprova que no hi ha manera de defugir.

Seguint aquesta lògica, les vuit fotografies de Marcelo Aurelio (seleccionades entre més de 800 que es van fer a la Baixa Segarra), no buscaven “motius bonics, ni postals turístiques, sinó retratar la naturalesa en inanició”. La creença que en la terra, com en la vida humana, no hi ha marge de millora, ni espai per progressar. En aquest sentit, l’estructura del llibre pot generar equívocs. El títol dels tres blocs que formen Febrer, “Dimecres de cendra”, “Quaresma” i “Pasqua de resurrecció” podria suggerir que el poeta s’ha proposat un viatge espiritual, al final del qual aconsegueix clarificar les idees que l’angoixaven en un principi. Res més lluny de la realitat. Cap pretensió d’evolució o temporalitat. En Jordi va remenar els papers on havia escrit els quaranta poemes Quaresma, l’esquelet de Febrer, perquè no quedessin publicats en l’ordre cronològic que els havia redactat. Esperem que, a diferència de la terra de Febrer, la poesia d’en Jordi Mas López segueixi creixent i atrevint-se a explorar noves formes literàries.

Guillem Carreras. Març ’15

Anuncis