Lligar és la ciència menys exacte que existeix, però hi ha gent que segueix certes pautes.  M’ha fet una il·lusió tremenda trobar la llibreta on hi havia aquests apunts. Ja no me’n recordava de l’escrit, i repassant-lo, he fet uns somriures. No només de nostàlgia, la veritat, sinó perquè m’he vist reconegut en alguns dels caràcters descrits.   

1.- ELS BONICS

La millor manera de lligar. Com tot allò què és molt entranyable, al mateix temps és poc entrenable. Sorgeix espontàniament. L’atracció entre les dues persones, que s’han anat coneixent i seduint lentament, és mútua. Fins que un dia, sense estridències, es manifesta com si res i en sorgeix una relació molt tendre i bonica. La gent envejosa comença a odiar-los secretament, de tant junts i enamorats com estan. No poden estar dos minuts sense tocar-se. Sembla que estiguin enganxats amb SuperGlue. I no pas perquè es passin el dia descarregant (els nois) aquella substància que tant s’hi assembla, al SuperGlue.

2.- L’IMITADOR

Dit de la persona que només s’interessa per una persona quan observa que una persona del seu entorn hi vol lligar

3.- EL GELÓS

Semblant a l’anterior. Dit de la persona que, després de rebutjar una persona, en comença a percebre els encants quan algú dels seus cercles comença a filtrejar-hi. Llavors es lamenta de com n’ha estat d’estúpid.

4.- L’HAM 

Dit de la persona, mundialment famosa arran d’un capítol de How I met your mother, que no vol establir cap tipus de relació amb l’individu que li va al darrera, però que en canvi li dóna falses esperances. Quan la persona interessada el festeja, el denigra; quan el menysprea, el busca. L’ham només espera que li pugin l’autoestima.

5.- EL “DISCOTEQUERO”

Dit de la persona poc exigent amb les persones a qui es vol lligar, i sense por al rebuig. Entra a un lloc de festes, i comença a disparar indiscretament, amb metralleta. Sent un pànic profund per les tàctiques de seducció. Si l’esport de lligar pogués equiparar-se al futbol, el “discotequero” odiaria Guardiola, avesat a fer a madurar els partits fins a la victòria, i beneiria Clemente, ideòleg del “patapum y p’arriba”

6.- EL “DISCOTEQUERO” FRACASSAT

No cal explicar què fa el “discotequero fracassat” quan arriba a casa, si el consum indigent d’alcohol no ha deixat el seu braç sense forces.

7.- EL PAGAFANTES

Dit de la persona que s’esforça exageradament en complaure el seu objectiu, fins al punt de pagar-li coses, amb la vana esperança de ser recompensat en un futur. Quan les “Fantes” no existien, aquest tipus de caràcters es coneixien com a “platònics”. Sempre parlaven del seu “amor platònic”, ideal. Traduït al català: d’aquell amor que no tocaven físicament ni en somnis.

8.- EL MAQUIAVÈL·LIC

Dit de la persona, força mal parida, que només intenta seduir una persona i, consegüentment embolicar-se amb una amistat propera a aquesta, per crear-li estat de gelosia i frustració extremes.

9.- EL SOMIATRUITES

Dit de la persona que construeix relacions imaginàries dins el seu cervell. Quan un noia li diu “moltes gràcies, guapo”, o una noi  “merci, bonica”, ells s’exciten fins a l’esverament. Ja imaginen un passadís de roses, i quartets de violins, i versos empalagosament cursis.  La seva capacitat per il·lusionar-se és gairebé infinita.

10.- L’IDIOTA

Dit de la persona incapaç de captar els senyals de seducció que li envien. Li toquen la mà, el conviden al cinema, s’hi dirigeixen per telèfon per comentar qualsevol tonteria, però ell o ella segueixen sense entendre res. “Que bé m’ho passo amb n’X quan sortim”, es diu mirant-so, el molt carallot.

11.- L’OPORTUNISTA

Dit de la persona que té una necessitat imperiosa per estar amb parella. Quan detecta que algú mostra interès en establir-hi una relació, s’hi llança sense importar-li si n’està o no n’està enamorada.

12.- EL MANIPULADOR

Dit de la persona amb una extrema facilitat per manipular els seus records passats. Mostra punts de coincidència amb l’oportunista, si bé no és tan fred ni cínic. La persona manipuladora havia obviat l’individu que ara li va al darrera. Ara bé, a partir d’aquest moment es convencerà a si mateix que la seva nova troballa és la millor entre les millors.

13.- EL TIMBRE

Dit de la persona que a intervals més o menys regulars de temps en convida a un altra per establir-hi una relació íntima. No sent cap tipus d’estima per l’altra, però simplement es fa visible cada cert període per recordar-li que existeix i que està disponible.

14.- EL PICAT

Dit de la persona sorpresa quan, en el seu intent de seduir una persona per simple diversió, es troba amb una negativa sobtada. La persona picada comença a intentar seduir-la amb una força cada cop més creixent. Si no vigila, el picat pot caure en una situació de subordinació o fins i tot d’enamorament.

15.- EL FANTASMA

Què explicar del “fantasma”? És un caràcter gairebé exclusivament masculí. Presumeix de les seves conquestes il·limitades, i en el fons és un obsessiu del porno.

16.- EL SIGIL·LÓS

Dit de la persona que s’introdueix lentament en el món de la persona que vol seduir gràcies a la seva capacitat d’empatitzar-hi. Pot fer-ho mitjançant l’engany o perquè realment així ho senti.

17.- L’ARANYA

Dit de la persona, extraordinàriament metòdica i ben preparada, que traça un pla per crear una imatge estupenda de sí mateixa en les principals amistats de l’entorn del seu objectiu, sense establir cap contacte directe amb aquest, i limitant-se a esperar que la persona que desitja faci el primer pas directe d’aproximació.

18.- L’ORGIÀSTIC

Dit de la persona que sent una absoluta indiferència per un grup de persones que veu de manera continuada, i que ni molt menys hi mantindria una relació sexual amb cap d’elles, però que accepta intimar-hi si ho fan tots alhora.

19.- EL MÀRTIR

Dit de la persona que desitja embolicar-se amb una segona i en canvi repudia una tercera. Quan aquestes altres dues persones li proposen de fer un trio, el màrtir accepta perquè pensa que el rebuig que l’inspira una queda sobradament compensat pel desig que sent per l’altra.

20.- EL PESCADOR

Dit de la persona caracteritzada per el seu talent d’estar “en el lloc adequat en el moment adequat”. Olora les persones que han passat recentment per una ruptura sentimental, i s’hi llença sense pietat ni dilacions. És un depredador nat.

21.- EL FARSANT

Dit de la persona que s’infla l’ego fins alçades estratosfèriques amb l’objectiu de portar-se algú al llit. Com si ho fes accidentalment, parla dels xalets que té a la costa, de les seves amistats famoses o dels viatges a lloc superexclusius que ha visitat el darrer estiu. És capaç de passar-se quinze dies sense gastar un duro per convidar la seva parella a un dels restaurants més exclusius de la ciutat.

En la seva versió més acceptable, el farsant es pot definir com a “novel·lista”. En aquest cas, explica històries divertidíssimes que li han passat. Lògicament, totes són mentida. Però com a bon narrador, aconsegueix enganyar la persona que està a l’altra cantó de la taula, possiblement rient, i per tant, disposada a alguna cosa més que riure.

22.- EL VOLTOR

Dit de la persona que juga en les categories inferiors d’aquest noble esport. Simplement espera que la persona que vol conquerir (qualsevol, arribat un moment de la nit) estigui prou borratxa per no recordar ni el seu nom, per llavors aprofitar-se de la seva vulnerabilitat.

23.- EL TARZAN

Dit de la persona que no abandona una relació, per molt infeliç que sigui en aquesta, fins que no troba un nou pretendent. El típic tipus que ha tingut parella tota la seva vida, doncs se l’ha passat de liana en liana.

24.- L’AVENTURER

Dit de la persona que aconsegueix portar una doble vida amb total normalitat. Alterna els seus dies de serenor amb les nits d’esbojarrament. Seny i rauxa. Ordre i aventura. El seu caràcter versàtil toca totes les tecles. S’estima sincerament la seva parella, potser fins i tot de manera apassionada, però no pot evitar sentir un desig físic, irrefrenable, cap a altres persones. És l’heroi que Sabina dibuixa a “Y sin embargo”.

25.- EL PRINGAT

Dit de la persona que va accedir a contracor que la relació amb la seva parella fos liberal, i observa esmaperdut que mentre aquesta s’embolica tres vegades a la setmana amb altres persones, les seves relacions fora de la parella són gairebé nul·les.

26.- EL CONFORMISTA

Dit de la persona pragmàtica que va reduint el nivell que espera de la persona amb qui intimar en la mesura que passen les hores, els dies o fins i tot les setmanes. Primer es concentra en les persones que considera més guapes, seguidament en les què pensa que estan a la seva altura, i finalment en aquelles que considera més lletges o menys interessats.

27.- EL MENTIDER

Dit de la persona, malvada de cor, que promet falses esperances al noi o noia que l’estima. Mentre l’altra es pensa que començaran una relació seriosa, mig formal, el mentider només pensa en gaudir d’unes quantes nits de sexe i a “otra cosa, mariposa”:

Guillem Carreras, Abril ’10

Anuncis