Fa uns dies en Cristiano Ronaldo tingué una actuació reprovable en un  partit de Lliga que jugava el Reial Madrid. Quan abandonava el camp no se l’hi acudí res més que “netejar-se” l’emblema de campió del món, que els equips guanyadors d’aquest títol mostren durant un any a la seva equipació. Aquest símbol el llueixen al pit, normalment al costat dret, habitualment a l’esquerra de l’escut de l’equip.

Aquest fet em feu recordà una altra forma d’escut: les plaques de guarniment dels arnesos que els cavallers durant l’Edat Mitjana. Aquestes plaques eren utilitzades per aquest cos dels exercits medievals per identificar-se i mostrar la casa que pertanyien.

El record em va portar fins a Montblanc i visitar un cop més el museu comarcal. Allí s’hi troba una petita però interessant col·lecció de plaques de guarniment colomines. Són tres, procedents del Castell de Santa Coloma de Queralt. Les tres plaques foren adquirides durant l’últim terç del segle XX i amb la darrera reforma del museu entraren a l’exposició permanent.

 1

La més gran de les tres, sorprenentment, no mostra el lleó rampant, emblema dels Queralt. Ens presenta una pinya, element heràldic que també trobem en una altra gran peça colomina: ens referim al conegut retaule dels Sants Joans, actualment al MNAC. Aquest emblema doncs, ens apunta cap a una figura, data i espai determinats. ¿Qui a la Santa Coloma medieval lluïa una pinya, realitzava mecenatge en el món de les arts i disposava de cavallers propis? La resposta, Constança de Pinós esposa de Dalmau I de Queralt. Sovint els escuts dels Pinós i Queralt comparteixen espai amb l’emblema dels Rocabertí. Aquesta fet el vinculem amb l’existència d’Alamanda de Rocabertí, mare de Dalmau de Queralt.

Les altres dues plaques, molt més petites que la dels Pinós, presenten el lleó dels Queralt. Mostren un treball molt minuciós, una amb unes formes més orgàniques, fins i tot podríem dir floritures vegetals. L’altra reproduint un encoixinat que emmarca l’escut

2 3

El conjunt pot datar-se a mitjans de segle XIV, un moment on encara era usual la utilització d’aquests elements per tal d’identificar els cavallers amb la seva casa nobiliària.

De les tres plaques, l’única que presenta restes de policromia és la dels Pinós. Dins  de l’espai on es troba la pinya s’observa, d’una forma força clara, el color roig. Les altres dues possiblement restessin policromades però, el pas del temps i la mala conservació, han fet desaparèixer la policromia.

Poques plaques de guarniment han arribat als nostres dies. Trobem importants col·leccions al Museu Marés de Barcelona i al Museu de Banyoles. Però encara menys s’han conservat en conjunt, com les nostres, i de tan ben identificades.

M’agradaria acabar pensat que dins l’equip dels Queralt s’hi trobava el Cristiano Ronaldo dels cavallers i que en el moment de caure derrotat per un enemic… s’aixequés, es netegés la seva placa, i no com en Cristiano, seguis amb la seva lluita.

Damià Amorós. Febrer ‘15

Advertisements