esglesia

ARTICLE PUBLICAT A LA REVISTA “DEFENSA INTERESSOS CATALANS”

La sala del Centre Catòlic estava curulla d’espectadors per a assistir a aquest acte de llibertat i democràcia.  Feren ús de la paraula els tres oradors del DIC: senyors Martí Fuster, Llucià Baquer i Antoni Palauzy.

El primer digué que els nostres avantpassats, per a fer una Catalunya gran i forta, la basaren en els tres ideals de fe, pàtria i amor. Glossà admirablement un per un aquests conceptes i remarcà que els actuals governants, amb llur sectarisme, negació de la nostra pàtria i fomentant odis, més que construir una Espanya forta, ens porten al caos. Al·ludeix en un bell paràgraf l’inhumà abandonament dels malalts de l’Hospital de la Santa Creu pels infermers sindicats; cita les paraules del bisbe Torras, que Catalunya serà cristiana o no serà; fa una crida als de tots els ideals, siguin quins siguin, mentre es basin en l’ordre, s’ajuntin com els que ballen en nostra dansa, els quals un cop són dintre tots ho han de fer al mateix ritme. I acaba el seu erudit i elegant parlament amb les paraules del nostre gran poeta: “el qui enfonsa o alça els pobles, és Déu qui els ha creat”

El Sr. Baquer féu remarcar, amb un to humorístic i força familiar, els desencerts dels esquerrans en el camp social, religiós, polític i econòmic.

El Sr. Palauzy, amb paràgrafs que foren aplaudidíssims pel nombrós auditori, va demostrar amb claredat i eloqüència els serveis que fan els religiosos a la humanitat i poden fer a la República, ja que no són cap perill, com voler fer veure els sectaris governants. Remarcà el cas dels religiosos francesos que foren expulsats, però quan la República perillà en la Gran Guerra foren els primers de repatriar-se per a salvar la República que els havia foragitat com un perill. I en l’aniversari de l’Armistici, els mutilats religiosos reben l’ovació més gran del poble francès pel patriotisme que demostraren. Feu ressaltar el contrast entre els articles primer i segon de la Constitució amb l’article 26, els quals després de dir que Espanya és una República de treballadors de totes classes, que tots els espanyols són iguals davant la llei, priva d’exercir la indústria, el comerç i l’ensenyança als religiosos, i s’acorda l’expulsió dels Jesuïtes. Tot sigui per la llibertat! S’ocupà del divorci i feu ressaltar els perills. I acabà recomanant la unió de tots els catòlics per a exigir la revisió d’aquesta flamant i sectària Constitució. Enmig de grans i fervorosos aplaudiments, s’acordà enviar telefonemes d’adhesió als senyors Alcalà Zamora i Ramon d’Abadal.

Aquests telefonemes diuen: “Acabat de celebrar miting revisionista a poble Santa Coloma de Queralt, en nom vera llibertat, tots els presents sol·liciten sigui revisada la Constitució”.

Eduard Brufau, 1931

o_e4c22dfad8ba6e9e_002 (2)

Advertisements