Abans de parlar sobre Amsterdam, m’agradaria que em comentessis les altres experiències que has viscut a l’estranger. Com recordes la teva estada a la Universitat de Florida?

La meva estada a UF va ser una experiència molt autèntica, em semblava que estava dins una pel·lícula americana! Vivia dins el campus universitari i feia la mateixa vida que qualsevol americà: anava a veure els partits de futbol americà els caps de setmana, a festes en cases de fraternitats i m’involucrava en algunes de les mil organitzacions d’estudiants amb què compta la universitat. També vaig participar en un projecte amb 5 companys en el qual vam aconseguir més de 1.500 dòlars a través de vàries activitats que van ser destinats a una associació contra l’eutanàsia d’animals. Els americans s’involucren molt en la comunitat i em va sorprendre la seva capacitat de crear xarxes de contactes.

Anteriorment, també havies estudiat a Singapur. Aquest país sempre apareix en la primera posició als informes PISA. Quin creus que és el seu secret? El caràcter de la gent d’allà…, el model educatiu que han creat…

 Els singapuresos són molt disciplinats, educats i tenen bon cor. És un país on hi ha moltes normes, i a més els seus ciutadans les segueixen i són feliços dins el seu ordre.  El sistema educatiu singapurès és considerat un dels millors a nivell mundial. Com que Singapur no té recursos naturals, han desenvolupant una economia basada en el coneixement, la gestió de la informació i les capacitats intel·lectuals humanes dels seus ciutadans. Em va sorprendre molt veure estudiants que bàsicament viuen a la universitat, dutxant-se al gimnàs i sense dormir per no perdre hores d’estudi. A banda d’això, que em sembla força radical, Singapur és una ciutat fascinant per viure per la gran quantitat de cultures que hi conviuen i per ser la porta a tots els altres països del sud-est asiàtic.

Des de fa un any vius a Amsterdam. Com hi vas a parar? Va ser fàcil el procés d’adaptació?

 Després d’haver tingut experiències al continent americà i asiàtic em venia de gust provar el nord d’Europa. La veritat és que Holanda era una entre vàries opcions però em vaig enamorar d’un holandès i aquestes coses ja se sap com van. El procés d’adaptació va ser molt fàcil ja que el tema burocràtic va ser simple i la cultura holandesa i catalana no són extremadament diferents. La primera setmana em vaig comprar una bici i de seguida vaig començar a estudiar holandès tot i que no és gaire necessari. A més, a dues hores d’avió de Barcelona em sembla que estic a la cantonada.

Estàs treballant per Transtrack Internacional, una empresa sobre tecnologia per la gestió del moviment dels diners. Com t’hi trobes?

 Em sento molt afortunada de poder treballar a Transtrack! Em dedico a expansionar el negoci a Sud-Amèrica, els EEUU i alguns països europeus a través de vendes directes i gestionant una xarxa de distribuïdors. A més, també dissenyo i implemento l’estratègia de màrqueting global. L’equip amb el qual treballo és totalment internacional i m’estic desenvolupant ràpidament. El que més m’agrada és poder viatjar amb la feina que faig. Durant els últims 6 mesos he estat a Xile, Colòmbia, Perú, EEUU, Turquia i  Bèlgica fent negocis. Crec que estic adquirint una perspectiva global del món que m’enriqueix molt professionalment i com a persona.

Holanda és el tercer país de la UE amb més renta per càpita, i el setè país del món amb menys desigualts socials. Amb aquests índexs, perquè creus que està pujant el Partit de la Llibertat, de Wilders? 

 Segons la meva experiència, penso que els holandesos estan començant a veure els immigrants com una amenaça. Hi ha molta gent que ve d’altres països disposada a treballar més que un holandès i per un salari més baix. Davant aquesta situació, l’exigència per part de les empreses locals està augmentant i per primera vegada durant molts anys els holandesos es senten una mica amenaçats. Fins fa poc els treballadors holandesos estaven molt protegits, canviaven d’empresa quan simplement no els hi agradava prou i la seva feina no representava una prioritat. Actualment això està canviant.

 

El recolzament que obté aquest partit, clarament xenòfob, xoca amb la imatge que tenim dels holandesos com a gent liberal. Realment és tan oberta i tolerant la gent holandesa? Com els definiries?

 Sí, els holandesos són molt oberts i tolerants. No tenen pèls a la llengua i sempre diuen el que pensen de forma directa. Qualsevol forma de vida és acceptada i mai seràs jutjat pel que facis o com siguis, és una espècie de ¨vive y dejavivir¨. A més, Amsterdam ha acollit gent de tot el món, de fet hi conviuen 176 nacionalitats. Això ha donat lloc a una comunitat d’expatriats molt activa que dóna un atractiu a la ciutat.

Una pregunta típica, però obligada. Què creus que podem aprendre els catalans dels holandesos? Què portaries aquí?

 Definitivament la seva forma de treballar. A les empreses holandeses no hi ha jerarquia, el qual permet aprofitar el màxim les idees de qualsevol treballador i moure’s fàcilment entre els nivells estratègic i operacional. Els treballadors acostumen a estar molt ben valorats econòmicament i a través d’altres incentius com accions de l’empresa, tenir independència i flexibilitat. Per exemple de vegades vinc a Catalunya i treballo una setmana des de casa, el qual permet aconseguir una balança entre la vida laboral i personal.

Finalment una persona tan inquieta com tu, que viatges contínuament arreu del planeta, què diries a les persones que es plantegen marxar l’estranger?

Viure a l’estranger és una de les millors decisions personals que he pres. Surts de la teva zona de comfort, el qual t’ajuda a conèixer-te a tu mateix, saber quins són els teus límits i trobar la millor versió de tu mateix. També aprens a viure més intensament: com que sé que no viuré a Amsterdam per sempre, intento aprofitar l’experiència al màxim.La paraula “normal” deixa de tenir sentit ja que totes les cultures són diferents i no hi ha millors o pitjors maneres de fer. Guanyes molta confiança en tu mateix i se’t presenten infinites oportunitats. Finalment, valores més que abans el que tens a casa com la família, els amics o el clima. Sempre dic que com més marxo, més m’enamoro de la meva terra…i sempre acabo tornant a marxar!

Moltes gràcies, Isabel. Si vols afegir qualsevol cosa, tu mateixa.

 Moltes gràcies a vosaltres per l’entrevista i per mantenir activa aquesta secció de La Segarra, és la meva preferida!

 

 

Anuncis