adulteri

La carn és feble. Ara i sempre. Molts colomins han practicat l’adulteri. Recentment, tenim força clar els llocs de Santa Coloma on s’exercia la prostitució. El Café Jardí, el Bar Camareres, la Casa Rosa… Ara bé, un defecte més gros que l’adulteri (al meu entendre) és la xafarderia. Dit en un llenguatge més planer: no deixar viure la gent com més li plagui i dedicar-se a posar-te allà on no et demanen. Ahir, amb una amiga, comentàvem aquesta tara tan estesa a tots els pobles petits, i de la qual Sana Coloma no n’està precisament immune.

Els fets dels últims dies justifiquen el nerviosisme, però no el llançament indiscriminat de rumors, sobretot quan poden ferir i perjudicar persones innocents. Cal ser més cautelosos. Han passat uns quants anys, però encara tinc gravat el moment en què una dona colomina em va dir que un amic meu estava mort, essent mentida. Aquesta és l’essència dels rumors. Poden començar com a sospites innocents, però tard o d’hora el seu missatge sempre destil·la verí.

Per això, com a petita broma, he decidit posar aquest nom a l’entrada d’avui. Matar dos pardals d’un tret: frustrar les esperances de la gent massa xafardera, i al mateix temps comprovar el número de visites que rebria l’entrada (i, per tant, la xafarderia colomina).  Espero portar-me una sorpresa i que no la visiti gairebé ningú. Perquè no es digui, tanmateix, que no he complert tècnicament la paraula donada al títol, us deixo els noms d’unes quantes parelles d’infidels de colomins de l’edat mitjana. Vist del segle XXI, ens sorprèn que aquestes relacions, així com els fills il·legítims, es trobin documentades en els manuals parroquials de l’època.  Segurament nosaltres som més pudorosos que la suposadament reprimida societat mitjana!

Aquests són els noms.

Pere de Concabella i Saurina

Bernat de Maians i Berenguera

G. de Pontils i Moneta

Bernat Viver de Sangallard i Elisendis Mora

Senyoret de Pomá, de Santa Coloma, i Girovis

Perico Teixidor i Marieta de Santa Coloma

Prevere Jaume Ferrer i Sibilia

Aquesta informació està extreta de l’obra “Costums de Catalunya”, escrita per Mossèn Joan Segura i premiada en els Jocs Florals de 1885. La crònica és d’un valor enorme per comprendre la “vida petita”, de la gent de carrer, dels nostre poble. Imprescindible per conèixer allò que acostuma a passar desapercebut, doncs majoritàriament els historiadors tracten les vicissituds de la gent noble. Cal fer-hi una ullada per fer-se una idea de la vida cultural del nostre poble, especialment la referent a la població jueva i altra gent de lletres.

Parlant de la infidelitat, Segura escriu:

“Res me demostra millor la ferrenya virilitat de les generacions de l’Edat mitjana, com lo mostrarse’ns tant poderoses i valentes, tant fortes i guerreres, malgrat lo corc rosegador de la incontinència, veritable masellatge que gasta tota virilitat.

Debades clama l’ Església contra la profanació d’aquella torsa vital que fa a l’home semblant a Déu: aquella gent que portava en ses venes la sang vigorosa i virginal dels bàrbars del Nord, escoltava dòcil la veu de la religió, la creia i l’amava. Més la carn era flaca, la incontinència domava a l’indomable, Dalila vencia a Samsó.

(…)

Els casos d’incontinència que ha vist el lector apareixen com per atzar en documents públics, i hem de calcular que molts més serien els què hi hauria de veritat. A més, l’espontaneïtat, la facilitat amb què els culpables que apareixen en els documents que he donat es mostren amb la taca de la incontinència, sense disculpar-la, sense amagar-la, en documents públics, davant de testimonis de tota mena, proven amb evidència que el nivell moral de la societat en tals coses estava a deu graus sota zero. I encara no ho dic tot, doncs he cregut necessari ometre la publicació d’altres documents que són prou eloqüents, i no he fet esment d’una munió d’indicis i observacions que confirmen sobradament les meves tesis”.

A més de l’adulteri, Mossèn Segura cataloga la informació que extreu de l’Arxiu Parroquial de Santa Coloma en 17 costums medievals més. Són els següents.

  1. Autoritat paterna
  2. Els eclesiàstics
  3. Comunitats de beneficiats
  4. Els donats
  5. Els gremis
  6. Esclaus
  7. Escoles i carreres de lletres (Parroquials. Municipals. Barbers. Metges i apotecaris. Metges jueus)
  8. Llibres
  9. Belles Arts
  10. Indumentària (Homes. Dones. Clergues)
  11. Mobles
  12. Guerra, pau i tregua.
  13. Guiatges.
  14. Restitucions
  15. Incontinència
  16. Joc i tafureria
  17. Els jueus.
  18. Engrunes

Perquè els adúlters colomins contemporanis em puguin perdonar l’espant causat, transcric un fragment curiós d’aquesta obra sobre alquímia.  Si algú desitja consultar-la, que es posi en contacte amb mi. Espero que us hagi agradat aquesta faceta desconeguda de Santa Coloma.

.

LA PEDRA FILOSOFAL.-

“Jo, Joan Anglès, escribent, dec a vos P. Zavit, de Santa Coloma, 30 sous barcelonesos de tern per raó de menjar i beure, los quals prometo pagar-vos quan me done guany lo secret de fer or, i si per cas l’or no fos bo i veritable, resto obligat a pagar-vos del primer guany que faci, i si no pago us prometo quedar-me jo mateix en penyora en la vila de Tarragona, d’on no sortiré ni amb els meus peus ni amb el dels altres sense la vostra llicència. Idus Gener 1298”

Guillem Carreras. Febrer ‘15

Anuncis