En el seu moment vaig buscar força informació sobre els poetes catalans, i mai vaig trobar cap altra poema de Pere de Queralt que el citat en l’entrada escrita 11 de Maig de 2014. Avui, buscant coses molt diferents, he trobat aquest altre, crec que puc afirmar que inèdit. També respon al gènere literari del maldit. Espero que us agradi aquesta crònica d’un poema inèdit fins ara.

 

erotismee

 

Sis pogues fer que tot quan nen agut

en vosrendes volenters ho randera

mas nos pot far beu sab vostra cambrera

que nostra fayt ha tot vist e sabut

Perque men leix e dich vos que prou basta

vostraamistat e nos penssets duy may

pus de tal drap me fes semblant rebasta

 

O be son de avol pasta

que tart nix res que nia set

Digau quan diu frare Basset

Que noy de res prendre ab totes

Quaunama totes son glotas

A fer lo mes de la utilitat

Daquelles dich quan praticat

Dapanyent se anamorades

Que non passa males fades

Que vullesser tan sols mig bo

E elles van perdent lo so

Que nos parteteixen may de vici

Senyors no men tingau per nici

Perço com parle desonest

Que un tal mal aquest

Nou comporta amor que es calli.

Si bé son frare sert non fall

Sentir la passió d’amor

Mas ha men pres com a laurador

Qui sembre gra e cull no res

Mon ben voler avia mes

En dona trista baratera

Viciosa carnissera

De quants lamen finalment

Com ho sabi de continent

Ne fuy tan lluny com may fos prop

E perço quen escrits trop

Fui est mal dit per arrada.

Pere de Queralt,

Advertisements