Sempre està bé fullejar llibres que ja has llegit, sobretot quan són de la qualitat dels què va escriure Marguerite Yourcenar. És de suposar que William Stoner va inspirar-se en ella per escriure “August”, una altra gran novel·la epistolar sobre Roma.

yourcenar

No és que menyspreï els homes. Si ho fes, no tindria cap dret, ni cap raó, per intentar governar-los. Sé que són vans, ignorants, àvids, inquiets, capaços de tot per tal de sortir-se amb la seva, de fer-se valer, ni que sigui només davant dels propis ulls, o simplement per evitar-se de sofrir. Ja sé que sóc com ells, almenys en alguns moments, o hauria pogut ser-ho. Les diferències que observo entre els altres i jo són massa negligibles per ser comptades en l’addició final. M’esforço, doncs, perquè la meva actitud no quedi tan lluny de la freda superioritat del filòsof com de l’arrogància del Cèsar.

Ni els més opacs dels homes deixen de tenir els seus punts de lluïsor: hi ha l’assassí que sap tocar la flauta amb gran pulcritud, el contramestre que, tot i escorxar a cops de fuet l’esquena dels esclaus resulta ser un bon fill, o l’idiota que compartiria amb mi el seu darrer mos de pa. I n’hi ha pocs als quals se’ls pugui ensenyar convenientment algna cosa.

El nostre gran error consisteix a tractar d’obtenir de cadascú en particular les virtuts que no té, i a negligir, en canvi, el fet de cultivar les que posseeix. He conegut éssers humans infinitament més nobles i perfectes que jo mateix, com ara el teu pare Antoni; he freqüentat bon nombre d’herois i fins i tot alguns savis. En la major part dels homes he trobat poca consistència de cara al bé, però no gaire més de cara al mal; la seva malfiança, la seva indiferència més o menys hostil cedia gairebé sempre massa aviat, de forma gairebé vergonyant, es convertia massa fàcilment en gratitud, en respecte, que, d’altra banda, tampoc durava gaire. La moral és una convenció privada; la decència és afer públic; qualsevol llicència massa visible m’ha fet sempre l’efecte d’una ostentació de mal gust.

Anuncis