Primera llei fonamental: Sempre i invariablement tots nosaltres subestima el número d’estúpids que circulen per el món.

La primera llei està constituïda per una premissa molt bàsica. Persones que considerem racionals i intel·ligents es revelen, sobtadament, com a inequívocament i irremeiablement estúpides. Afortunadament, afegeix un corol·lari d’aquesta llei, el número de persones estúpides no es infinit. El número de persones estúpides és finit perquè el número de persones vives també és finit.

Segona llei fonamental: La probabilitat que una determinada persona sigui estúpida és independent a qualsevol característica d’aquesta persona.

Variables com el sexe, l’ètnia o el nivell cultural no tenen cap tipus d’importància. Una persona neix estúpida de la mateixa manera que pertany a un grup sanguini o té un determinat color de cabell. L’estupidesa fa referència a un comportament social, i en conseqüència, no pot mesurar-se segons els nivells culturals d’un grup o persona.

baixar al assad

Tercera llei fonamental (o llei d’or): Les pautes de conducta d’una persona l’enquadren en quatre tipus de personatges: el desgraciat, l’intel·ligent, el bandit i l’estúpid.

1) El desgraciat és aquella persona que aporta beneficis col·lectius en detriment de les seves pèrdues.

2) L’intel·ligent és aquella persona que aporta beneficis col·lectius beneficiant-se, al mateix temps, ell mateix

3) El malvat és aquella persona que aporta pèrdues col·lectives beneficant-se ell mateix.

4) L’estúpid és aquella persona que aporta pèrdues col·lectives en deteriment de les seves pròpies perdues.

En aquest esquema, la valoració dels guanys o pèrdues aliens no depèn de la valoració que fa el subjecte de l’acció, sinó el seu receptor. Un exemple: jo puc pensar que fotre una òstia a Vargas Llosa és beneficiós per ell. Ara bé, no importa la meva opinió, només la seva.

Quarta llei fonamental: Les persones no estúpides sempre subestimen el potencial nociu de les persones estúpides.

La confiança els empeny a no fugir-ne o prevernir-se’n.. “Generalment es creu que una persona estúpida només es fa mal a sí mateixa, però això significa que s’està confonent l’estupidesa amb la candidesa”. Intentar manipular una persona en benefici propi:

a) Demostra una total incomprensió de la naturalesa essencial de l’estupidesa

b) Li dóna una oportunitat per desenvolupar posteriorment les seves capacitats. Degut al comportament erràtic de l’estupid, el manipulador aviat lamentarà la seva decisió.

Cinquena llei fonamental. Macroanàlisi: L’estúpid és el tipus de persona més perillós que existeix. És més perillós l’estúpid que el malvat.

És el corol·lari més conegut de l’estudi de Cipolla. A diferència del malvat, l’estúpid és irracional, imprevisible. En conseqüència, és impossible preveure la lògica del seu comportament. Cal tenir present, a més, la percepció que les persones tenen de si mateixes. Les persones desgraciades, intel·ligents i malvades són conscients de ser-ho. L’estúpid, en canvi, ignora completament la seva condició. Això li dóna força i valentia per actuar “sense malícia, ni remordiments, ni raó. Estúpidament”.

Què passaria si totes les persones del món actuessin de forma malvada? L’univers estaria en equilibri. Els guanys i les perdues que cadascú genera es compensarien mutuament. Es viuria en un escenari de perfecte estabilitat. Contràriament, una societat formada íntegrament per estúpids, la pèrdua seria absoluta. Les pèrdues que generen els estúpids no són recompensades pel benefici propi.

benjamin net

CONSIDERACIONS FINALS.

Si el número de persones estúpides és invariable, perquè les societats entren en decadència? Perquè…

  • a) Les persones estúpids de la societat es tornen més actius en la mesura que els altres membres adopten un rol més passiu.

  • b) Es produeix un canvi en la composició de la població no estúpida, amb un augment relatiu de les persones situades en les àrees He i Me.

En els gràfics de Cipolla, les persones situades al quadrat M són els malvats. N’hi ha tres tipus:

Un malvat perfecte és aquell que obté beneficis nets, sense cap tipus de cost anterior. Un carterista que et roba mentre passeges, per exemple. Ell obté un benefici de 100€. Tu, sofreixes unes pèrdues de 100€.

Un malvat intel·ligent (Mi) és aquell qui causa un mal inferior al benefici que es dota a sí mateix. Aquell qui trenca el vidre d’un cotxe valorat en 10€ per obtenir una motxilla que en costa 100€.

Un malvat estúpid (Me) és aquell qui causa un mal superior al benefici que es dota a sí mateix. Aquell qui trenca el vidre d’una cotxe valorat en 1000€ per obtenir un motxilla que costa 10€.

Cipolla situa les persones desgraciades en un hipotètic quadrat H. A diferència dels malvats, la diferenciació entre els desgraciats intel·ligents (Mi) i els desgraciats estúpids (Me) és, metodològicament, més confusa. En la mesura que totes les accions de les persones desgraciades sempre registren perdues per l’implicat, no és possible diferenciar-los bé.

Conceptualment, els desgraciats intel·ligents (Hi) es distingeixen dels desgraciats estúpids (Me) en la mesura que no es perjudiquen tant a sí mateixos quan volen beneficar els altres. Els primers tenen un comportament més semblant al patró de conducta de la persona intel·ligent (que realitza accions beneficioses per ell i els tercers); els segons tenen un comportament més proper a la conducta (o manca) de la persona estúpida (que, recordem, realitza accions perjudicials per ell i els tercers).

bono

CONCLUSIÓ

El percentatge persones estúpides socials i intel·ligent és constant en qualsevol societat i grup social. La decadència de les societats, explicada per el poder de l’estupidesa, s’explica gràcies a l’increment de les persones que es perjudiquen a sí mateixes (els desgraciats) i les persones que se n’aprofiten (els malvats, especialment els estúpids).

“Allegro ma non troppo”, de Cipolla.

Advertisements