Gairebé 2000 anys abans que Darwin—l’enèmic més combatut per el cristianisme—publiqués “L’evolució deles espècies”, Lucreci va publicar aquest article en el llibre “De rerum natura”. No tenia els coneixements científics per demostrar que l’origen dels éssers vius no podia atribuir-se a un geni creador, però en canvi manifestà una capacitat deductiva impressionant.

Com a bon pensador, Lucreci menysprea arrogantment les persones religiosses. Crec que podem treure una bona lliçó de la seva lectura. No es pot debatre amb les persones creients perquè elles mateixes es situen fora de l’àmbit del debat racional. La superstició no entèn qualsevol tipus de lògica. Portat en el terreny actual, seria com intentar convèncer a un aficionat del Madrid que el Barça és millor o viceversa. Una tasca inútil. Les sectes religioses (perdó per la redundància) són clubs exclusivistes que no admeten fissures ni dissencions. La veritable bogeria és intentar discutir amb els bojos.

lucrecio

CAP COSA NO NEIX DEL NO-RES. [Fragment del “De la natura”]

El principi del qual nosaltres aquí prendrem partença és que mai cap cosa no és engendrada de no res per obra divina. Si la por s’ha ensenyorit de tots els mortals és perquè veuen esdevenir-se moltes coses a la terra i al cel, de les quals no poden comprendre de cap manera les causes i pensen que són degudes al numen diví. Per això, quan haurem vist que res no pot ésser creat del no-res, aleshores ja esbrinarem millor el que perseguim, i d’on cada cosa pot ésser creada i de quina manera es fa sense intervenció dels déus.

Si de no res es formés alguna cosa, de totes les coses podrien néixer totes les espeècies: res no necessitaria llavor. Primer, del mar sorgirien els homes, de la terra podrien eixir les espècies que porten escates, i del llançar-se els volàtils; el bestiar gros i menut i tota manera de feres, nascudes a l’atxar, ocuparien els llocs cultivats com els deserts; ni els fruits serien sempre els mateixos en els arbres, ans canviarien: tots podrien produir-ho tot. Així, doncs, no havent-hi, per a cada cosa, elements engendradors, ¿quines coses podrien tenir mare determinada? Però ara, com cada cosa és creada per gèrmens determinats, per això cada cosa neix i sorgeix a les ribes de la llum, allí on hi ha matèries i cossos primers de cadascuna; i per això també tot no pot ésser engendrat per tot, havent-hi, en cada cosa determinada, propietats especials.

D’altra banda, ¿per què veiem en primavera roses, blats amb la calor, fruitar els ceps quan la tardor els encoratja? ¿No és perquè, si al seu temps s’acolbaren els gèrmens especials de les coses, tota cosa creada s’obre qua és l’estació favorable i la terra plena de vida treu sense perill tendres productes a les ribes de la llum? Si de no res haguessin estat fetes, brollarien súbitament, en qualsevol lloc, i en temps de l’any que no fóra el llur, perquè no hi hauria cap cos primari que un temps advers pogués apartar d’aquests ajuntaments engendradors. Ultraaixò, tampoc, per a créixer les coses, no caldria dilació en vista de la unió de llurs sèmens, si de no res poguessin créixer. Així, els infants petits es farien de sobte jovincels, i eixirien els arbustos sorgint sobtosament de terra.

Resulta, doncs, manifest que no es fa res d’això, ja que tot creix paulatinament, com és natural, per sèmens determinats, i tot creixent serva el seu gènere; d’on pots deduir que cada cosa s’engrandeix i es nodreix d’una materia que és seva.

darwin

S’hi afegeix que, sense determinades pluges de l’any, la terra no pot donar els fruits que porten alegria; ni tampoc la natura dels animals no pot, privada d’aliments, propagar la seva espècie ni conservar la vida. Comprendràs millor que molts elements poden ésser comuns a molts cossos, considerant el cas de les lletres dins les paraules; prova que cap cosa no pot existir sense elements primordials.

En fi; ¿per què la natura no pogué formar homes tan grans que poguessin passar a gual la mar amb llurs peus, decantar les grans muntanyes amb les mans, vèncer, per la duració de llur vida, nombroses generacions d’homes? ¿És que, per a néixer qulasevol cosa, no hi ha atribuïda determinada matèria, per la qual resta fixat tot allò que pugui sorgir-ne? Així, doncs, hem deconfessar que res no pot ésser fet de no-res, car les coses necessiten d’un sement per a esser creades i perquè puguin aixecar-se dins els fluids oreigs de l’aire.

Si, per últim, veiem els llocs conreats avantatjar els incults i per les nostres mans donar millors fruits, és perquè, evidentment, els principis de les coses es troben dins les terres; som nosaltres que, girant les gleves fecundes amb la rella, removent el sòl de la terra, provoquem llur sortida. Si no hi fossin, veuries que, sense el nostre treball, les terres esdevindrien molt millors per elles mateixes.

Lucreci

Anuncis