Extracte d’un fragment de la Història de Santa Coloma (1984)

 

josep garrut sala, 1929-31

El servei d’aigües és, potser, el més important d’una població. I podem ben dir que Santa Coloma de Queralt fou alçada al lloc on rau gràcies a la deu d’aigua, verament magnífica, que aflueix als peus d’ella. No hi ha el més petit dubte que fou l’aigua de la font del Gubià (després Font dels Comtes) que implicava vida i riquesa,  allò que atragué els primers pobladors de la nostra vila, i que durant segles fou l’únic manantial que proveí els seus habitants.

La primera canalització d’aigua per tuberia a Santa Coloma degué ésser per al castell del senyor feudal. Era captada a la font de l’Aiguadolç i conduïda per mitjà d’un tub de terra cuita de poc diàmetre. Encara avui se’n troben vestigis pel “camí fondo” de Rauric. Aquesta aigua proveïa l’interior del castell—necessitat estratègica ineludible—i també un brollador que hi havia al centre del pati del castell, anomenat la Petxina, per la seva forma. Aquest brollador el formava un peu cilíndric altíssim, del mig del qual sortia una pilastra tornejada.

Damunt d’ella hi havia una gran pica en forma de petxina i del centre d’aquesta n’emergia el raig del brollador; el qual, en caure, omplia la pica curvilínia i es vessava en tot de rajolins per les vores acanalades de la petxina, fins a caure en una mena d’embut de pedra que hi havia a sota per recollir i endur-se l’aigua vers un forat subterrani.

Durant el passat segle, els nostres avantpassats anaven a omplir llurs càntics i galledes en aqueix brollador, i degut a l’alçada de la pica i al fet que l’embut els escamotegés l’aigua que veia, es valien d’unes llargues canyes foradades de cap a cap, que apuntaven a un dels rajolins de la petxina. D’aquesta manera, recollien l’aigua per la part inferior de la canya, amb els càntirs i les galledes. Era tradicional que totes les cases del veïnat tinguessin la canya d’anar a la font.

Fora de les Fonts de les Canelles i la de la Petxina, sols hi havia la font d’en Roca, que rajava al torrent de la Muralla, davant el Portal d’en Roca; però aquesta era poc concorreguda, per la seva proximitat amb les Fonts de les Canelles.

 

La portada

El dia 13 de març de 1887 fou subscrita una acta mitjançant la qual es constituïa una Comunitat de participants d’aigües notables i s’autoritzava a Josep Goberna Mullerat i mossèn Joan Segura i Valls a adquirir diverses finques, predis de servitud, aigües subterrànies, i a construir pous, mines, conduccions, etc., encaminades a portar a Santa Coloma l’aigua portable de la font de l’Aiguadolç. Foren subscrites 110 participacions i cada una d’elles estava dotada de mitja ploma d’aigua (1.088 litres). El Municipi autoritzà el servei de camins i altres vies públiques amb la condició que la Comunitat subministrés deu plomes d’aigua de manera gratuïta i preferent per a les tres fonts públiques instal·lades, una a la Plaça Major, una altra a la plaça de l’Església i una tercera al portal de Santa Coloma. És de remarcar l’encert d’aquesta clàusula, la qual evità amb tota justesa que mentre els participants de la Comunitat tinguessin l’aigua a domicili, els altres habitants de la vila haguessin d’anar-la a recollir lluny, a les Fonts de les Canlles.

Joan Segura

Anuncis