Calígula va viure només 29 anys, i només fou emperador tres anys i 10 mesos. Temps suficient per fer-nos veure que era un home singular.  Calígula no coneixia el què era el terme mig. O estaves contra ell, o estaves molt en contra d’ell. Per això, malgrat la curta durada al capdavant de Roma, aconseguí deixà una gran empremta! Quina empremta! 

caligula1c

Quantes històries ignoraríem si Suetoni no les hagués registrat!

 

 

AMOR

XXIV. Tingué relacions incestuoses amb totes les seves germanes, i en ple convit les feia posar per torn a la seva dreta, mentre que la seva muller se li asseia a l’esquerra. D’entre elles, hom creu que desflorà Drusil·la quan ell encara vestia la pretexta, i també que un dia fou sorprès jaient amb ella per la seva àvia Antònia, a casa de la qual vivien l’un i l’altra; més tard, quan ja era casada amb el consular Luci Cassi Langí, la hi prengué i la tractà públicament com la seva esposa legítima; havent caigut malalt, fins la designa hereva dels seus béns i de l’imperi. Quan ella morí, decretà una suspensió general dels afers públics, i durant aquests temps va constituir un delicte capital el fet d’haver rigut, d’haver-se banyat o d’haver dinat amb els propis pares, amb la muller o amb els fills. Després, no podent dominar el seu dolor, se n’anà sobtadament de la ciutat. Durant la nit, travessà la Campània, es dirigí a Siracusa, i novament en tornà de pressa, amb la barba i els cabells llargs; i després, ja mai més, per importants que fossin les circumstàncies, ni davant l’assamblea del poble, ni entre els soldats, no féu cap jurament si no era per la divinitat de Drusil·la. Les altres germanes no va estimar-les amb tanta passió ni tant de mirament, puix que sovint les féu prostituir pels seus favorits; per la qual cosa les pogué fer condemnar més fàcilment com adúlteres i còmplices de la conjuració d’Emili Lèpid, durant el seu procés.

 

SEXE

XXXVI. A més dels incestos amb les seves germanes i de la seva passió per la cortesana Piràllide, tampoc no respectarà gairebé cap dona per il·lustre que fos. Sovint les convidava a un àpat amb llurs marits, les feia passar davant seu, i les examinava atentament, i acurada, com solen fer els mercaders d’esclaus, aixecant-los fins i tot el rostre amb la mà, si algunes per vergonya l’abaixaven; després eixia del menjador quan li venia de gust, duent-se’n la que més li plaïa, i al cap d’una estona tornava a entrar portant encara els senyals de la lascívia, i les lloava davant tothom o les blasmava, explicant amb tot detall el que de bo o de dolent havia trobat en llur cos o en llur coit. A algunes, ell mateix notificà el divorci en nom de llur marit absent, i manà que així es fes constar en els registres oficials.

 

VIOLÈNCIA

XXX. No sofria gens de grat que fos executat ningú sinó a cops reiterats i lleugers, d’acord amb la seva contínua i prou reconeguda recomanació: “Fereix-lo de manera que s’adoni que es va morint”. Un dia que hom donà mort, per error del nom, a una persona diferent de la que ell havia indicat, digué que també se n’havia fet igualment mereixedor. Sovint recitava aquest vers d’una tragèdia.

Oderint, dum metuant / Que m’odiïn, mentre em temin

 

puteoli

Imatge de Putèoli

 

 

XXXII. A Putèoli, quan inaugurà el pont ideat per ell, invità molta gent a veure’l amb ell des de la costa; de sobte els féu llançar tots a l’aigua,  aquells que s’agafaven als timons de les naus, a cops de perxa i de rem els féu capbussar al mar. A Roma, en el curs d’un banquet públic, perquè un esclau arrencà d’un triclini una placa d’argent, el lliurà tot seguit al botxí perquè li tallés les mans, les hi pengés al coll damunt el pit i, amb un cartell al davant indicant el motiu del càstig, el passegés entre els comensals. Un altra dia, durant un sumptuós banquet, sobtosament es desféu en rialles, i com que els cònsols situats al seu costat li respongueren falaguerament per què reia, els respongué: “¿Com no haig de riure, si amb un sol moviment de cap us podria fer degollar a l’instant a cadascun de vosaltres?”

 

SENTIT DE L’HUMOR

XXXIII.- Vegem algunes de les seves bromes. Un dia se situà al costat d’una estàtua de Júpiter i preguntà a un tal Apel·les, actor tràgic, qui li semblava més gran dels dos, i, com que aquest dubtava, el féu estripar a cops d’assot tot lloant-li de tant en tant la veu amb què el suplicava, dient que era dolcíssima fins i tot en els gemecs.

LX.- Perquè al seu cavall Incitat no li fos destorbat el descans, la vigília de les curses al circ solia ordenar als soldats que imposessin silenci al veïnat; a més d’una quadra de marbre i d’una menjadora de vori, així com d’una gualdrapa de porpra i d’uns guarniments de gemmes, li destinà un palau, esclaus i mobiliari perquè pogués rebre sumptuosament els convidats en nom seu; es diu, fins i tot, que el volia nomenar cònsol.

 

ART

LIV. Amb tot, es dedicà afanyosament i diversament a les arts d’una altra espècie. Actuava de gladiador traci i d’auriga, de cantor i de dansaire, feia esgrima amb armes de combat i conduïa carros en circs edificats en diferents indrets; el cant i la dansa li produïen una satisfacció tan intensa, que ni durant els espectacles públics se sabia estar de seguir la recitació de l’actor tràgic amb la veu, i de reproduir a la vista de tothom els gestos de l’histrió com volent aprovar-lo o corregir-lo. A vegades, dansava de nit i tot; un dia va fer anar tres consulars al Palatí durant la segona vigília [mitja nit]: ells es temien les coses pitjors, però van ésser invitats a pujar dalt d’una estrada, i de sobte, amb gran brogit de flautes i manxes de peu, aparegué amb un mantell i una túnica fins als peus i, després d’haver dansat la tocada, desaparegué.

Aquells amb qui s’afeccionava, els protegia fins el deliri. Abraça Mnester, actor de pantomimes, encara que fos en ple espectacle, i, si algú feia el més petit soroll mentre ell dansava, manava que el traguessin fora i l’assotava ell mateix personalment.

Suetoni

Advertisements