Mirant “Cosmos: a Spacetime odissey“, te n’adones que tot és temporal. La capacitat de transformar-se de la naturalesa és gairebé infinita. Per molt estrany que sigui el poble, Santa Coloma no és aliena a aquestes lleis. El forn, el bar, el teatre… Antigament, tot era la mateixa cosa: mar.Potser això explica que el nostre menjar típic sigui el bacallà amb romesco. (Afegeixo dos apunts sobre ramaderia i comerç a Santa Coloma, també del llibre “Les valls del Gaià, del Foix i de Miralles”)

 

mar

 

 

Orígens. En els temps terciaris, començà a aixecar-se el Pirineu i, a l’indret que avui ocupa la mar, s’alçava un continent que anava de Catalunya a les Balears. La petita faixa primària i la gran massa de terres cretàciques i triàsiques que hi ha des de Pontils i Miralles fins al sot del Camp i al del Penedès, formava part d’aquest continent. Entre ell i el Pirineu restava una gran fossa i uns corrents impetuosos davallaven de les altes serralades de les dues bandes i grans dipòsits de còdols, arrossegats per aquests corrents, es dipositaven als marges i al fons del sot. Aquesta depressió, que correspon en part al Segre, era una mar que mica a mica es tancà i es convertí en un llac de grans proporcions. Aleshores el corrent del que és avui riu Gaià circulava a l’inrevés! Les grans muntanyes eren allí on hi ha la mar i la mar allí on hi ha la vila de Santa Coloma de Queralt, la Segarra i l’Urgell. Els rius, que com el Gaià d’aleshores, desembocaven dins d’aquesta mar, mica a mica perderen impetuositat i, en lloc de grans quantitats de còdols, anaren arrossegant fang i sorres. El fang havia de lligar els còdols dipositats amb anterioritat i així s’originaren les enormes masses de conglomerats terciaris que constitueixen gairebé exclusivament la part d’aquesta regió que va de Pontils i de Miralles a l’interior.

 

NOTES DE 1934

Ramaderia. A Santa Coloma hi ha, també, ramats que són engreixats al corral i no se’ls mou del poble. Com exponent de la seva activitat ramadera, es celebren quatre fires a l’any, principalment de bestiar, i el primer dilluns de cada mes també es fan bon nombre de transaccions al mercat-fira que s’hi efectua.

Durant el segle passat hi havia a Santa Coloma un comerç intensíssim de mules. En aquest aspecte, la vila de l’alt Gaià havia arribat a ésser un dels mercats més importants de Catalunya. Aleshores els colomins feien llarguíssims i continuats viatges al Poitou, al Delfinat, i al Piemont per a fer compres i, a la tornada, recorrien per llurs vendes a Verdú, Tafalla, les Borges, Barbastre, Sarinyena, etc. Avui aquesta manifestació de vida, que tant va caracteritzar la vila comtal, pot donar-se per molt disminuïda.

A Santa Coloma es compten, actualment, pel capbaix, uns 2.500 porcs.

porcs

Sí, sí. N’hi havia 2500!

 

Comerç.-  Hom diu que al primer dilluns de cada mes, que a Santa Coloma es celebra mercat—fira, els pobles de l’encontorn es buiden, materialment, per anar a la “vila”. L’objecte principal del tràfic de Santa Coloma a aquestes poblacions és d’adobs per als camps, de llavors i dels productes indispensables per a la vida que la contrada no produeix. Al seu torn, Santa Coloma importa aquests productes directament del port o de la ciutat de Barcelona, pel camí d’Igualada, junt amb les primeres matèries que necessita per a posar en marxa la seva indústria, principalment tèxtil. De la Seu d’Urgell i d’Andorra va directe a Santa Coloma el bestiar petit i gros que després es reparteix per la rodalia. Els productes d’exportació es redueixen als de gles collites, als industrials (teixits de cotó i de llana) i a caps de bestiar, aviram, porcs, etc.

Josep Iglésies i Joaquim Santasusagna, 1934

Advertisements