Molts pocs colomins deuen conèixer les publicacions de Jeroni i Francesc Ferrer i Valls, colomins influents en el panorama intel·lectual espanyol durant la primera meitat del segle XIX. Francesc, autor d’un gran estudi d’unes mil pàgines sobre Jeremy Bentham, estigué més arrelat a Santa Coloma. Ara bé, en aquest article ens centrarem en la figura de Jeroni. La majoria d’obres que citem en aquest article es poden consultar a “Google Play”.

 

 

 

BIOGRAFIA

Fill de Jeroni Ferrer i Corbella, va néixer a Santa Coloma de Queralt el 22 de gener de 1797. De 1828 a 1832 treballa com a enginyer d’infraestructures per al regne d’Espanya. La seva actuació fou important perquè, el 1830, comences a construir-se una carretera per unir Saragossa a Àvila. Des de la capital aragonesa, un any abans (1829) havia publicat Tratado de relaciones Comerciales. A partir d’aquest moment, la seva activitat comença a ser reconeguda. El 1832 presenta un nou projecte per millorar la navegació de l’Ebre. Empès per l’èxit que havia tingut el tractat, decideix fer-ne una actualització titulada Tratado elemental teórico—práctico de relaciones comerciales (1833). Convençut de la importància que ja tenia la premsa en la discussió pública, participa molt activament en diferents publicacions. Funda El Nacional i el Tecnológico Nacional (1834), a més de col·laborar com autor en El Vapor.

Com a director del Tecnológico Nacional rep crítiques per els seus orígens catalans. Jeroni Ferrer no es defensa reivindicant la seva procedència, sinó demostrant el seu patriotisme espanyol. El 4 d’Octubre de 1834 escriu en aquest butlletí:

“Habiendo llegado a nuestra noticia que ciertos hombres, cuyas opiniones en materias de Economía Pública, no son conformes a las que hemos emitido en nuestro Tecnológico, las han calificado de un mero espíritu de provincialismo, más bien que de utilidad general, hemos considerado oportuno manifestar que nuestros deseos no los circunscribimos a que se proteja solamente la industria catalana, sino la de la nación entera, que es la que hemos defendido y defenderemos; y si no hemos hablado con extensión de los progresos de las fábricas de Alcoy, Beger y otros puntos de la Península, es porque aguardamos datos en que poderlo hacer sin temor de ser desmentidos, que tendremos muy luego el gusto de presentar al público.

Entre, el que quiera impugnar los que hemos emitido, salga él a la arena y preste su nombre, puesto  que nosotros no tenemos miedo en dar el nuestro para defender los intereses nacionales y no los de una provincia, como se quiere suponer”.

 

slave

Sobra dir que l’eslcavatge no és una cosa del passat

 

 

Les publicacions més importants de Jeroni Ferrer encara havien de ser escrites. L’any 1838 apareix La España liberal y Don Carlos, un repàs dels esdeveniments que s’havien produït a la Península des de principis de segle. Ferrer es demostra com un liberal convençut, socialment progressista (en termes indexats), i econòmicament progressista.  El paràgraf més important d’aquesta obra, tanmateix, no fa referència a l’ ideologia de l’autor. Al meu entendre, és el següent:

El mundo no ha sido es ni será otra cosa que un compuesto de débiles y Fuertes, pobres y ricos, y el pretender otra cosa no es más que un efecto de los Buenos deseos o el producto de una imaginación descompuesta.

En certa manera, Ferrer i Valls és un precursor dels ideals que Herbert Spencer teoritzaria més profundament. El darwinisme social expressat en els seus llibres considera que les persones riques demostren, únicament pel fet de ser-ho, una condició humana superior. En certa manera, es pot interpretar el darwinisme social com una actualització radical dels postulats calvinistes, tan ben exposats per Max Weber.

Si fem cas d’aquests paràmetres, acabarem pensant que no existeixen desigualtats socials o relacions de dominació, sinó persones més i menys preparades per la supervivència. Afortunadament, la mort dels pobres elimina els gens més defectuosos de l’espècie humana. Els programes contra la pobresa serien, per tant, un acte antinatura que contribuiria a mantenir un percentatge excessiu de “dèbils” en la nostra societat.

No ens pot sorprendre, doncs, que Jeroni Ferrer i Valls es manifesti en contra les propostes abolicionistes que arriben d’Anglaterra. Així ho manifesta en una de les Cartas históricas, filosóficas, estadísticas, agrícoles, Industriales y mercantiles (1846), quan acusa el filantropisme britànic com un intent d’entorpir la colonització de les possessions espanyoles. Quan escriu aquesta obra ja porta cinc anys vivint a Mèxic com a cònsol espanyol. Tot i que la hipocresia britànica és evident, Ferrer no denuncia aquesta doble moral sinó els propis postulats contraris a l’esclavisme. Recorre contínuament a la fal·làcia naturalista: com que l’esclavitud és inevitable, l’esclavitud és bona.

El objeto del comercio africano fue muy bueno en su principio. Una nación salvaje transportada a países civilizados para ser enseñada en los principios del catolicismo, sobrellevando los trabajos agrícolas y serviles debía mejorar y ganar para ella misma. Por menos buenas que fuesen así a ellos, nuestras leyes, a lo menos, eran mejores que las africanas. El hombre de color liberto jamás trata de volver a sus bosques. Gusta de nuestra sociedad y comodidades. Si un abuso del derecho a la fuerza, del interés individual, y del capricho de hombre poco humano agrava las cadenas de la esclavitud, esto no condena el principio del tráfico, condena las pasiones del hombre que se reputa civilizado sin serlo. Si leyes opresivas bajo el yugo del trabajo arrancan justos lamentos al infeliz que las sufre, también cada gobierno puede remediarlas.

 WAR & CONFLICT BOOK ERA:  CIVIL WAR/BACKGROUND:  SLAVERY & ABOLITIONISM

 

El títol de les deu cartes d’aquest recull és el següent: 1) Navegación de los ríos en España para mejorar, prolongar y conservar la del río Ebro; 2) Ventajas sobre regularizar los pesos, medidas y monedas en España, y proyecto que al efecto se acompaña; 3) La España puede regenerarse con los medios de riqueza que encierra en sí misma; 4) Utilidad de la cría y propagación de abejas y medios que para ello deben emplearse; 5) Necesidad y ventajas de la educación agrónoma teórico—práctica; 6) Educación física; 7) Reflexiones sobre el tráfico de negros, y miras de la Inglaterra en este negocio; 8) Colonización en España y sus ventajas; 9) Estadística general del azúcar, su producción y consumo en las naciones que se expresan; 10) Industria española y sus adelantos.

Amb aquests precedents, era un candidat perfecte com a president de la Asociación defensora del trabajo nacional de la classe obrera (1848). L’última notícia que tenim sobre Jeroni Ferrer és com a fundador de El Seminario Catalán (1851). La Enciclopèdia Catalana assegura que va morir a Santa Coloma de Queralt, si bé no pot precisar l’any, ni s’ha trobat cap prova documental que ho corrobori.  

Guillem Carreras. Maig’14

Advertisements