Santa Coloma canvia molt ràpid. En Jaume Martell em comentava avui que és extraordinari comparar el capbreu de 1617 amb els documents que ell ha estudiat de 1717.  No hauria d’estranyar-nos. Com devia ser la Vila a principis del segle XX? Penseu tots els barris i carrers que encara no s’havien construït! A continuació, resumeixo els apunts que Gómez i Rovira publicà sobre la desamortització de Madoz al nostre poble.

 

 

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

La Casa de la Vila podria pertànyer, avui en dia, a qualsevol persona.

 

PROPIETATS DE L’ESGLÉSIA.

Les propietats de l’església a Santa Coloma eren considerables. La desamortització de Madoz, produïda entre 1859 i 1886, així ho demostra. Tenia ni més ni menys que trenta peces de terra entorn la Vila. Per la seva extensió, destacaven la partida de l’Aiguadolç, del Codony,  Aumenara, de la Canela,  d’Aumella, dels Maians i de la Cometa. Totes les peces de terra—les esmentades aquí, i les obviades—no pertanyien al conjunt de l’església, sinó als posseïdors dels diferents beneficis.

Així mateix, el Rector de Santa Coloma posseïa tres peces de terra i una casa al Carrer del Portal d’en Martí; els benifets de Santa Caterina gaudien d’una peça de terra i una casa al núm. 6 del carrer de la seva santa; el de Santa Magdalena només posseïa un tros de terreny; els rectors d’Aguiló tenien vuit possessions; els de Montargull en tenien deu, a més d’una casa al Carrer Major núm. 28.

L’església aviat es quedaria sense el domini en cap de les tres cases que he esmentat. Magí Corbella i Puigjaner va comprar la què tenia al carrer Portal d’en Martí, l’any 1870, per 2500 pessetes (preu de subhasta: 575 pessetes). El mateix any, el notari Albert Oromí i Torrent   compra la casa del carrer Santa Caterina per 6500 pessetes (preu de subhasta: 975 pessetes). Finalment, el 1878 Antoni Miralles comprà la casa del carrer Major per 3200 pessetes (preu de subhasta: 560 pessetes).

 

PROPIETATS DEL COMÚ

La diferència entre el preu de subhasta i la rematada ens demostra el valor dels edificis eclesiàstics. Més encara si comparem aquestes vendes amb l’adquisició dels dos forns de la Vila. Malgrat ser un establiment transcendental de la Vila s’adquiriren sense subhasta. L’any 1859, Josep Puig i Miquel comprà el forn de dalt (o sigui, el del carrer major) per 1005 pessetes. Antoni Domingo Segura seguí la seva estela (1860) comprant el Forn de Baix, que dóna nom al nom del carrer, per 1820 pessetes. Aquest darrer forn tenia 114m2.

Es posaren a venda, sense èxit, quatre propietats més de l’Ajuntament. La Casa de la Vila, la casa del mestre situada al carrer Major—que Mossèn Argeluch havia cedit a l’Ajuntament (1833) a canvi d’unes millores de l’església parroquial—, i un magatzem i una peixateria a la plaça de l’església.

 

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

 

CONVENT DE LA MERCÈ

El 1835 quedà desamortitzat per les lleis de Mendizábal. Deu anys més tard (1845) es trobava en força mal estat i encara en mans de l’administració. El 14 d’Agost es tornà a subhastar. Vers 1870 el compraren quatre veïns de Santa Coloma amb la intenció d’aprofitar els seus materials de construcció. La utilització fou tan intensa que s’arribà a l’extrem de quasi fer desaparèixer el convent, ja que solament quedà en peu la meravella romànica de la seva església. Crec haver llegit, fa temps, que tres d’aquests quatre veïns pertanyien a les influents famílies colomines Martí, Goberna i Mullerat, però no recordo un.

Guillem Carreras. Maig ’14

 

Advertisements