almorratxa

Almorratxa del segle XVI

L’almorratxa (o morratxa, marratxa, etc.) és un recipient de vidre de cos ventrut com un càntir, però amb un broc gros central en lloc d’ansa i quatre galets o brocs prims al voltant del broc gros central. Hi ha almorratxes amb peu semblant al d’una copa grossa, les quals, per tant, es poden sostenir dretes; n’hi ha d’altres amb un cos que acaba en la seva part inferior aprimant-se en punta, capçada aquesta amb una bola; aquestes, per tenir-les dretes, cal sostenir-les amb la mà, agafant la bola terminal. La seva procedència és Aràbia, confirmada pel fet que els àrabs posseeixen encara avui recipients molt semblants en la forma, destinats a contenir també essències o aigües perfumades.

L’almorratxa havia estat coneguda i usada per tota la Catalunya Vella i bona part de la Nova.

A Santa Coloma de Queralt s’han trobat documents que parlen d’una dansa d’almorratxes que s’havia ballat antigament per la festa major.

A l’Arxiu Parroquial de Santa Coloma de Queralt, en l’inventari de l’any 1412, hi consta el següent: “Item una almorratxa amb sa coberta (…) Item una almorratxa de domàs menys de soll (sense peu). Item una almorratxa de domàs blava un poch daurada”. En els arxius més antics hi figura sempre, a part de les esglésies, en palaus i cases senyorials, cosa que fa creure que era tinguda com un objecte propi de personatges de posició alta. Àdhuc en els temps més moderns, no arriba a vulgaritzar-se d’una manera completa, puix sol ser propietat col·lectiva de les confraries, les quals en fan ús per a la dansa que els és pròpia. La presència de l’almorratxa en una dansa li dóna un cert segell cortesà que permet suposar-li un origen senyorívol

Per totes aquestes raons i en trobar-se dins els béns de l’Església, fa suposar que es devia tractar d’una dansa de pabordes o majorals i que devia ser una dansa molt solemne.

En totes les investigacions fetes al poble, de moment no hem trobat cap document més que parli d’aquesta dansa, ni hi ha ningú al poble actualment que la record, cosa molt comprensible, ja que fa molts anys que s’ha deixat de ballar, i totes les persones que en podrien saber alguna cosa avui són desaparegudes.

J. Bargalló.

Advertisements