Els amants de la numerologia es preguntaran quina estranya relació existeix entre Catalunya i el número 14. L’any 1714, la victòria de Felip V ens va prendre les nostres llibertats. L’any 1814, després de dos recobrar la independència durant dos anys (1810-12) i estar annexionats a França dos més (1812-14), tornarem a caure en les mans de Napoleó. El 1914 sembla que la tendència es va reinvertir: el naixement de la Mancomunitat suposava un gran avenç per l’autonomia catalana. Què passarà el 2014? 

 

 

carlos nogués pedrol

 

1808. 2 DE MAIG. PETITA BIOGRAFIA DE CARLOS NOGUÉS PEDROL.

Carlos Nogués Pedrol, catedràtic de medicina a la Universitat de Cervera, natural de Santa Coloma de Queralt, participa en els fets de la “Porta del Sol” (1808). Tingué un fill, Antoni Nogués, nascut també a Santa Coloma.

El 1783, Nogués comença a ser professor de la Universitat de Cervera. En aquella època, els contactes eren més importants que el coneixement alhora de triar els candidats. Que dos Queralt (Francesc i Narcís) fossin els primers rectors de la Universitat segurament facilità l’entrada d’uns quants colomins destacats. El 1799 fou vicedirector del Col·legi de Cirurgia Mèdica de Burgos, formada gairebé exclusivament pe metges catalans. Per més informació, seguiu aquest enllaç

 

1808.  30 DE JULIOL. JOSEP MARIA PORTELLA

Hallándose ya en ésta días hace como unos doscientos prisioneros franceses que nos tienen ocupadas las aulas de esta Universidad y no tener lugar para admitir a otros que se tiene noticia deben conducirse esta mañana a ésta desde la villa de Calaf, ha resuelto esta Junta que pasen a ese castillo de Santa Coloma u otro lugar que lo pareciese cómodo a la disposición de esta Junta, para cuya custodia se le envían cincuenta migueletes, a quién se servirá armar de fusiles y carabinas que tuviese, y asistiendo a unos y otros a cuenta de la caja general de provincia y, si le faltase en la actualidad, se le liberará de ésta, procurando que los prisioneros no tengan comunicación con los paisanos y otros franceses, quedando igualmente los miqueletes a la disposición de vuestra señoría con señalar diariamente a éstos y a los que no estuviesen de guardia el tiempo conveniente para aprender el ejercicio militar, de que también puede aprovechar a las compañías de reservas que han de quedar en ese pueblo.

Dios guarde, etc.

Cervera, 30 de julio de 1808

A la Junta de Gobierno de la villa de Santa Coloma de Queralt.

 

1809. HISTÒRIA DE SANTA COLOMA DE QUERALT

Per una instancia de l’Ajuntament, es veu que la nostra vila se sentia aclaparada per l’esforç que es veia obligada a fer en el subministre de vitualles a l’exèrcit nacional, i diu haver lliurat ja a les tropes una quantitat de pa valorada en 80.000 rals; 500 fanegues d’ordi, gran quantitat de palla, oli i altres articles necessaris; i es queixava que no li fossin pagades aquestes càrregues ni hom contestés a les seves reclamacions. Es queixa, també, del cost de l’organització del Sometent i acaba manifestant que ja li és impossible, amb tota la pena, de seguir socorrent totes les tropes que passen per la vila.

En una altra instància del mateix any, sol·licitat que sigui alleujada de tant pes i que l’ajudin les poblacions de Bellprat, Pontils, Biure, Guialmons, Les Piles, Conesa, Segura, Savallà, Llorac, la Cirera i Rauric.

 

napoleó

Napoeló va concedir la independència de Catalunya de 1810 a 1812

 

1811-1812

El dia 5 de setembre del 1811, a migdia, vingué una divisió d’enemics francesos, i fugiren tots els frares. Un batalló de dits enemics ocupà el convent fins al dia següent al matí, que partiren vers la carretera de Montblanc, havent vingut de la part d’Igualada, per Tous. El dia 7 de dit mes tornaren els frares i visqueren gairebé tots vestits de seglars [vol dir, sense vestimenta religiosa], a la vila, fins a mig octubre, que tornaren a dormir al convent. L’enemic havia respectat el temple, però havia deixat tota la resta sutze com ells, i fet malbé el poc que hi havien deixat els religiosos. De la sagristia s’havien perdut joiells de plata i robes, com també del cambril.

Dia 24 de juny del 1812, a les 4 de la tarda, vingué una divisió enemiga francesa i també els frares abandonaren el convent, el qual fou ocupat per l’enemic fins al dia següent al matí, que partiren vers Cervera, havent vingut de la banda de Vilafranca per La Llacuna, perseguint la divisió espanyola de Sarsfield. La Comunitat estigué 15 dies a la vila, que fou mentre la divisió d’enemics estigué a Cervera. Deixaren el Convent fet un desastre. L’església fou netejada i s’hi celebrà el sant sacrifici.

Per tot això s’havia buidat gairebé el convent i la imatge de Nostra Senyora fou treta del cambril de l’altar major i col·locada el 8 de setembre de 1811, a la principal estança de can Sanahuja, on estigué dipositada fins el primer de maig del 1814, que fou tornada al convent solemnement. La processó passà per la Plaça Major, Carrer del Mig, eixí pel portal de Santa Coloma i s’encaminà a Bell-lloch pel camí de dalt. La Comunitat sortí amb creu alta, gremial i veracreu fins al cap de la paret del pardí contigua a la Comanda; i a l’arribar a la santa imatge, tothom s’agenollà per cantar el Dei Mater Virgo, i aquest himne seguí, fins acabar-se, en arribar al temple. A la tarda es cantaren Completes amb l’orgue d’acompanyament i els Goigs.

Guillem Carreras. Maig ’14

Anuncis