Intercalades en l’article, 11 imatges distribuïdes sobre les dones l’any 1953. El consell núm. 10 és graciós i tot. 

 

0

 

ARIAS CAÑETE: TROGLODITA?

Les declaracions que ha fet aquest matí Arias Cañete són profundament estúpides. Fins aquí l’evidència. El masclisme d’aquest home no pot sorprendre ningú que estigui mínimament informat de l’actualitat política. Estem governats per els fills biològics i intel·lectuals d’una dictadura feixista. Podem destacar pronunciaments puntuals, com ara els del reaccionari ministre d’Interior quan afirma que ETA i els  avortaments s’assemblen en alguna cosa, però seria profundament injust no repartir la culpa al conjunt de diputats que recolzen aquest Directori. Cada dia estic més convençut que el professor Cotarelo no exagera quan diu que Franco era un bolxevic al costat d’aquesta colla de delinqüents.

Per això les declaracions del candidat del Partit Popular m’han sorprès relativament. Sí que m’han semblat més curioses algunes reaccions indignades que ha provocat. S’afirma que Arias Cañete és un troglodita. Fins i tot s’ha creat una etiqueta al Twitter (molt exitosa, per cert) anomenada #HomoCañetus. Potser no hauria d’estranyar-me. Què hi farem, no puc evitar-ho! “Perquè l’home  prehistòric sempre sorgeix com a paradigma màxim de l’estupidesa humana?” Sempre penso: “Deixeu en pau l’home de les coves, motherfuckers!”

Poca gent percep la diferència entre allò primari i allò primitiu. En qualsevol cas, és profundament injust que s’utilitzi l’home prehistòric per menysprear una persona masclista. L’antropologia ha demostrat que els orígens del masclisme han de buscar-se en l’inici de la propietat. En les societats sedentàries, en les quals la recol·lecció tenia una gran importància, les dones tenien un estatus social molt més elevat.  El masclisme sorgeix amb la civilització.

1

 

2

 

3

 

4

 

5

6

 

UN POQUITO D’AUTOCRÍTICA, POR FAVOR…

Evidentment, avui totes les crítiques cauran sobre Arias Cañete. S’ho ha guanyat per mèrits propis. Estaria bé que aquestes declaracions tinguessin una traducció en els resultats  d’aquestes eleccions, però això no hauria d’impedir que l’anomenada esquerra transformadora—per mi, tota política és transformada, però aquesta és una altra discussió—s’atrevís a mirar-se les pròpies vergonyes sense més dilacions. Enfrontem-nos frontalment amb la Història: amplis sectors obreristes no defensaven el vot durant la segona República.  Millor que no votin perquè seran manipulades per els sermons dels cures, alertaven.

Una opinió que, en qualsevol cas, no pot ser tractada d’argument. Els drets humans no es poden valorar segons la conveniència ideològica. L’única pregunta vàlida és: “les dones tenen dret a votar: sí o no?” “Si prohibim que les dones s’equivoquin votant allò que els hi dicta l’església, perquè no prohibim també el vot dels homes cristians?” Les persones que pensaven així potser creien que, a diferència de les dones, els homes creients / supersticiosos ho eren després d’haver-hi pensat molt detingudament. Res més ridícul!

(Parèntesi. En el debat independentista també es poden escoltar aquest tipus d’opinions. Segur que us han dit més d’una vegada que “La independència és dolenta perquè a Catalunya manaria CiU”. Més enllà de la realitat demoscòpica de les últimes enquestes, es tracta de la mateixa rude opinió. La pregunta seriosa és si l’esquerra accepta o rebutja el dret a l’autodeterminació dels pobles, així de senzill).

 

7

 

8

 

9

 

10

 

11

 

12

 

SEXISME: LLENGUATGE O SALARIS? 

Malauradament, crec que no hem de remuntar-nos als llibres d’història per trobar greus errors i mancances en el sí de l’esquerra. Especialment risible és el tractament del llenguatge que fan moltes persones i institucions progressistes per visualitzar el paper de la dona.  La consciència de les persones crea les connotacions de les paraules, i no a l’inversa. El llenguatge pot representar una actitud masclista (exemple 1), però no és inherentment masclista (exemple 2).

 

Exemple 1: En el turisme accidentat viatjaven dos noruecs amb les seves dones

Exemple 2: Tots els professors es preocupen desinteressadament per els alumnes.

 

Molts lingüistes consideren que, en l’exemple 2, l’expressió correcte seria: “Tots i totes els professors i les professores es preocupen desinteressadament per els alumnes i les alumnes”. Doblar el gènere no només és absurd, sinó impossible. Aquest tipus de construccions s’han de limitar forçosament a l’àmbit acadèmic o institucional. Ningú les utilitza quotidianament, en la seva parla col·loquial. Per això em pregunto caconseguirà canviar la mentalitat de les persones una terminologia que no es pot utilitzar als bars o les discoteques.

Seguint aquestes esquemes, massa sovint hauríem fer giragonses comunicatives que amenaçarien destrossar les nostres neurones. Com podem afirmar que dinarem a casa dels nostres PARES sense ser sexistes? Lògicament, no podem afirmar que anem a dinar a la casa dels nostres “pares i mares”… Hauríem de recórrer al neutre “progenitors”? Afirmar que anem a casa de la nostra mare i el nostre pare? Una societat que hagués de recórrer a aquests galimaties lèxics contínuament preferiria ser muda.  Adjunto una intervenció esplèndida d’Ignacio Bosque en aquesta direcció. És una mica llarg, però us demano que el llegiu atentament. És molt interessant.

http://cultura.elpais.com/cultura/2012/03/02/actualidad/1330717685_771121.html

 

Millor que deixem de perdre el temps i lluitem contra les desigualtats de gènere seriosament. Això passa per denunciar les desigualtats socials i econòmiques de l’home enfront la dona.

Guillem Carreras. Maig ’14.

Advertisements