Les preposicions són importants. Aquest article no tracta de les monedes a Santa Coloma, sinó les monedes de Santa Coloma. Llegint-lo podreu conèixer quines eren les monedes pròpies i úniques de la nostra Vila. Com podeu veure seguint l’enllaç adjunt a aquesta imatge, no es tracta només d’un article històric.  

 

Si volem viatjar fora d’Europa, ens veiem obligats a canviar de moneda. No és estrany, quan ja fa uns dies que has tornat a casa, trobar-se unes quantes monedes estranyes a la butxaca. Imaginem, però, que ara no fem un viatge geogràfic, sinó en el temps. Quines monedes trobaríem a Santa Coloma fa 70, 300 o 600 anys?

Segurament ens costaria molt reconèixer els carrers o les places on ara passem la gran part del nostre temps. Només cal tenir en compte que ni el castell, ni l’església, ni la plaça Major tenien l’aspecte actual. Òbviament les monedes tampoc eren les mateixes. Amb aquest petit article volem introduir el lector en la numismàtica local, és a dir, amb els emissions i encunyacions de moneda pròpia realitzada a Santa Coloma de Queralt des del segle XIV fins al segle XX.

En la part més llunyana del nostre trajecte pel temps podríem arribar fins a 1373. És conegut per tots la importància de Santa Coloma de Queralt dins l’Edat Mitjana i el poder que albergava:  tan del braç militar (la noblesa) com del braç eclesiàstic. Aquests últims iniciaren a finals del segle XIV l’emissió de moneda pròpia, anomenada pellofa a plom, per tal de distribuir-la en els membres de la comunitat de religiosos que trobaríem a l’església parroquial o d’altres temples de la vila.

Volien incentivar i controlar la presencia d’aquest religiosos en els diferents actes litúrgics. Normalment a final de més el bosser, l’encarregat l’administrador de la comunitat, canviava aquesta pellofa o plom per moneda de curs legal. Ara bé, no trobaríem estrany que amb el temps les monedes arribessin a entrar en el circuit comercial de la vila i els comerços l’acceptessin com a moneda de compra.

1373, monedes

Dibuixos de les monedes de 1373

 

Aquesta primera edició estava formada per tres pellofes diferents. D’aquestes pellofes primitives de Santa Coloma no en coneixem cap actualment i només sabem la seva aparença gràcies  a dibuixos publicats en diferents estudis especialitzats. Segons el seu disseny i les seves dimensions en podíem diferenciar els tres imports.

L’any 1565, degut a la fusió entre la comunitat i al rectoria, dos entitats vinculades al mateix espai i funció però diferenciats entre si, s’obtingueren nous privilegis pel fruit de la fusió i es pogueren encunyar noves pellofes de Santa Coloma. Així trobem tres noves pellofes. D’aquesta emissió en coneixem diversos models conservats. De fet, fins no fa gaire es coneixia la localització dels troquells, els models que s’utilitzaven per gravar sobre la placa de metall el disseny desitjat per cada emissió.

1565, monedes

Monedes de 1565

 

Entre les diferents col·leccions privades i públiques del país que conserven les tres pellofes de l’emissió del 1565, destaquen les que trobem al Ganivet Numismàtic de Catalunya i al Museu Marés de Barcelona. En aquest últim hi trobem un total de 13 pellofes colomines. Les últimes encunyacions es realitzaren el 1603; amb aquesta emissió segurament només és realitzà un sol valor amb un sol disseny.

1603, moneda

S. COLOMA. En aquesta moneda de 1603 es pot veure un colom, símbol de la nostra vila

 

Les pellofes s’utilitzaren a Santa Coloma de Queralt fins a mitjans del segle XIX, en algunes parts del país però sobrevisqueren fins a principis de segle XX. Però la història de la moneda pròpia a Santa Coloma, o més ben dit, a Segarra de Gaià no s’acaba amb les pellofes.

Potser el nom de la població a partir del 1937 a donat alguna pista al lector que ja coneix la nostra numismàtica local. El setembre del 1937 s’inicia la emissió de moneda pròpia per part del Consell Municipal de Segarra de Gaià, el nom d’ajuntament també desaparegué en aquell mateix any. Una de les millors ressenyes sobre les monedes i paper moneda de Segarra de Gaià és la publicada per Antoni Turró i Martinez l’any 2006 a les emissions monetàries oficial de la Guerra Civil, que a continuació reproduïm:

“Aquest municipi creà, per acord municipal del dia 11 de febrer de 1937, una emissió de monedes de metall del valor d’1 pesseta per un import de cinc mil pessetes. Encunyades en incús sobre llautó per una sola cara, aquestes monedes estan numerades per mitjà de xifres gravades amb una matriu i sols hi figura la inscripció del nom del poble i el valor de canvi. Assenyalem que per a fer ressortir la inscripció aquesta fou esmaltada en negre.

Havent-se exhaurit ràpidament aquestes monedes, es crearen seguidament dues noves emissions de monedes també el sol valor d’1 pesseta, una en coure i l’altra en cuproníquel, per un import de cinc mil pessetes cada una. Encunyades també per una sola cara, però ara en relleu, s’hi veuen, al camp central, les quatre barres catalanes i el valor de canvi, voltat per la llegenda circular “Consell Municipal—Segarra de Gaià”. La confecció d’aquestes monedes (anomenades popularment “segarretes”) s’encarregà a la casa Metalls Vídua de Salvador Solà de Barcelona, el propietari de la qual era fill de poble, i fou la que subministrà la matèria prima i les feu encunyar a la casa Fidel Armadons de Barcelona.

Assenyalem que existeixen monedes falses d’aquesta emissió. Pel setembre de 1937, davant la necessitat de valors fraccionaris més petits, es creà una comissió de paper moneda amb els valors de 50 cèntims i 25 cèntims per un import total de 37500 pessetes. D’aquests bitllets, que estan presidits a l’anvers per l’escut de Catalunya i enquadrats per una senzilla orla, se’n feren diversos tirats que han donat lloc a una infinitat de petites variants. La retirada total i definitiva de tots els signes monetaris municipals fou fixada el 10 de gener de 1939, segons acord de l’Ajuntament en sessió del dia 8 de desembre de 1938. Són, doncs, un dels signes monetaris locals que més trigaren a ser retirats (Turró, 2006)

segarretes

Segarretes

 

Com hem pogut llegir, el Consell Municipal realitzà tres encunyacions de monedes sobre metall i dues emissions de paper moneda. Una de les curiositats—deixant a banda el fe que en només cinc poblacions de Catalunya es va emetre moneda—és la utilització del paper per als valors més petits. Una pràctica totalment contrària al què passa ara.

Acabaré l’article amb una petita reflexió. Segurament seria molt interessant, a curt termini, poder mostrar el màxim nombre d’aquestes emissions en un sol espai i tenir l’oportunitat que els colomins i els forans puguin gaudir d’aquest fet tan curiós i singular de Santa Coloma de Queralt.

Damià Amorós, Maig’14

Anuncis