marxa de la llibertat

Era de nit quan, en cotxes particulars i per carreteres poc circulades, arribàrem a un mas, prop de Santa Coloma de Queralt (2894 hab.). Sopàrem, anava arribant gent.  Érem una cinquantena de persones. Després de fer una assemblea, ens encaminarem en petits grups i per dreceres cap al poble, on ens repartirem a les cases per a dormir.

Diumenge, a la una del migdia, acabat “l’Homenatge a la Vellesa”, una vegada hagué acabat de parlar el batlle, els marxaires de Santa Coloma i els caminants repartirem clavells vermells a la gent gran, i globus amb la inscripció de la Marxa als nens. Ja que el batlle del poble hi era present, li fou ofert un clavell.

–Senyor batlle, tingui en nom de la Marxa de la Llibertat

Ell restà tot astorat, mirant-nos indecís, fins que un dels regidors que tenia al costat, tot donant-li un cop de colze, li digué:

–Agafa’l, home, agafa’l.

–Bé, gràcies, però que siguin clavells només.

Els Guàrdies Civils que hi eren des del primer moment s dedicaren a anar rebentant els globus de la canalla amb les cigarretes. Dues persones que repartien globus foren detingudes i deixades anar al cap d’una estona.

Seguidament es ballaren sardanes, enmig de les quals es va intentar llençar un parell de globus de paper que la Guàrdia Civil estripà molt enèrgicament. En aquest moment es produiren crits per part de la gent del poble contra la “benemèrita”.

–Sou vosaltres els qui boicotegeu l’acte d’homenatge als vells!

Una vegada finalitzades les sardanes, aparegueren unes quinze persones amb una gran pancarta de la Marxa, que fou llargament aplaudida. Al cap d’una estona, la Guàrdia Civil ens dissolgué i vàrem anar caminant i cantant fins al centre del poble.

A la tarda, unes tres-centes persones ens reunirem a la plaça del poble per donar la benvinguda als caminants i assabentar-los dels objectius de la Marxa. En cap moment no aparegué la policia. Un noi d’uns tretze anys ens pregunta:

–Podem anar a buscar les senyeres que tenim?

Al cap d’una estona aparegué una colla de joves del poble amb dues senyeres.

Cap al vespre la gent es torna a concentrar per realitzar un foc de camp. Vam jugar i cantar una bona estona. Quan estàvem cantant “Maria, la cocotera”, aparegué la Guàrdia Civil i obligà a la gent a dissoldre’s.

–Me parece que hoy por hoy ya les hemos dejado hacer bastante. ¡Hagan el favor de irse ahora mismo!

Són les dues de la nit i decidim plegar. Un grup de quatre persones, caminants i gent del poble vàrem anar a parlar amb el batlle per fer-li saber què volíem fer l’endemà. Després de parlar una bona estona:

–Em dono per assabentat, però no us puc donar cap mena de permís, ni puc fer res per evitar qualsevol repressió.

Després d’un dinar comunitari, vam anar a arreglar una plaça que estava abandonada. La gent del poble ens va portar eines, pales, carretons, fins i tot un tractor. En principi, érem unes vull o deu persones; al cap d’una estona, havíem multiplicat el número. A mitja tarda els veïns ens oferiren un berenar que compartirem entre tots: coca, entrepans, fruita… Més tard, amb pedres d’una antiga font destruïda, la gent del poble va fer un monument a la Marxa. A la mateixa plaça es plantà el pi de la llibertat i es batejà la plaça amb el nom de “plaça de la Tramuntana”. La força pública només feu acte de presència i se’ls explica el que estàvem fent. En acomiadar-nos, grans i petits, cantàrem “Els Segadors”, es llençà un globus de paper, i encapçalats per una senyera caminarem fins a la plaça Major. Després de cantar “L’hora dels adéus”, un nen ens digué:

–No marxeu, oi? Us quedareu més dies, veritat?

Li explicarem que havíem de continuar. Ell digué:

–L’any que ve tornareu i en farem una altra, de Marxa, oi?

Dies després vam saber que la canalla del poble anava cada dia a regar el pi de la llibertat i que a la placa que havíem posat al costat del pi (amb la inscripció “Els caminants de la Marxa de la Llibertat planten el pi de la llibertat”), un nen, tement que seria retirada en qualsevol moment, hi afegí en llapis: “Prohibit tocar”.

 

xirinacs

Lluís Maria Xirinacs va ser un dels grans impulsors de la Marxa

 

VALORACIÓ ANÒNIMA

Abans d’iniciar qualsevol crítica o valoració sobre el significat del pas de la marxa per Santa Coloma de Queralt caldria fer un petit estudi dels seus habitants i de la gent en general.

El nivell de la vida de la gent és bastant alt; no existeixen greus problemes econòmics i potser això influeix en la conscienciació de la gent davant de qualsevol esdeveniment sociopolític.

Ara bé, de la Marxa se’n va parlar i molt. La majoria no sabien en què consistia.. Només havien sentit parlar dels fets del Vendrell, de Montserrat… Degut a això en tenien una idea determinada, falsa: “Eren una colla de lladres: entraven a les botigues i els bars i no pagaven, provocaven desordres”.

La Marxa va aconseguir canviar totalment aquesta imatge que d’ella tenien; va aconseguir que molts s’adonessin que qui provocava el desordre era la guàrdia civil; que l’ajuntament no s’interessava pels problemes del poble; que l’onze de setembre, en alguns balcons hi haguessin senyeres catalanes. I sobretot, va aconseguir que una minoria molt reduïda de gent que mai s’havia manifestat en contra d’un sistema podrit, ho fes i participés d’una manera activa tant en la Marxa com en els posteriors treballs.

Analitzant-ho globalment, el pas de la Marxa es pot considerar molt positiu; tant per la gran quantitat d’actes que es va poder realitzar com per la consciència que la gent de Santa Coloma de Queralt va prendre que la Marxa de la Llibertat era un anar d’un poble a l’altre, d’una manera pacífica i no—violenta.

Llàstima que els quatre punts de l’Assamblea de Catalunya van continuar essent, per la majoria, desconeguts

Advertisements