La gran importància de Dalmau de Queralt i de Codina, comte de Santa Coloma i virrei de Catalunya,  sovint ens fa passar per alt la importància d’altres colomins que també foren importants per l’esdevenir del país. Els nostres ambaixadors al món foren especialment importants durant la segona meitat del segle XVI. A continuació, destacarem quatre personatges no prou coneguts a la nostra vila: Galceran de Requsens i de Santacoloma, Lluís de Requesens i Zuñiga, Joan de Queralt i de Ribes i Bernat de Cardona i de Queralt. Com a membres de l’alta noblesa catalana, els Queralt i els Requesens eren afins a la monarquia espanyola. 

Torre Sta.coloma Queralt

Abans de pertànyer als Queralt, la castlania de Santa Coloma era dels Requesens.

 

GALCERAN DE REQUESENS I DE SANTACOLOMA (?—València, 1465) El llinatge Requesens tingué una gran importància a Santa Coloma. Gràcies al casament entre Lluís de Requesens i de Relat i Constança de Santacoloma, celebrat l’any 1426, els Requesens obtenen la Carlania de la nostra Vila, situada a l’actual Plaça del Portal. En seran els propietaris fins el 1516, quan aquesta passà a les mans dels Queralt. El fill del matrimoni citat, Galceran de Requesens i de Santacoloma, exerceix com a batlle general de Catalunya l’any 1435 [sembla ser, que és va concebre, doncs, en el pecat]; en la lluites que sacsegen Catalunya entre els monàrquics i els oligarques, es decanta totalment envers els primers. Exiliat forçosament a les Illes Balears degut a la pressió de la noblesa catalana (1435), que l’havia fet empresonar, funda les Universitats de Maó, Ciutadella, Maior i Alaior.

Malgrat els esforços de l’oligarquia catalana, canalitzats a partir de 1450 a través de la Busca, Galceran de Requsens guanya cada cop més influència. De nou al Principat, és converteix en el primer governador general de Catalunya (1453-1454) que no procedia de sang reial. Es recordarà el seu govern per la suspensió del nomenament del integrants del Consell de Barcelona—govern municipal de la capital catalana—i la seva substitució per un consell buscaire. Abans d’ocupar aquest càrrec, Galceran havia donat suport a la creació del Sindicat dels Tres Estaments (1452), integrat pels tres grups socials que integraven la Busca (menestrals, artistes i mercaders).  En el sí de la guerra civil catalana (1462-1472), és empresonat 108 dies abans de ser condemnat a l’exili. Fugat a València, mor el 1465.

El fill de Galceran, Lluís de Requesens i Joan de Soler—és una única persona, eh?—, sí que va participar en la guerra civil catalana. Acabada aquesta (1472), Joan II el va nomenar governador general de Catalunya.

Requesens y Zuñiga

Lluís de Requesens y Zuñiga

 

LLUÍS DE REQUESENS I ZUÑIGA (Barcelona, 1528—Brussel·les, 1576). Besnét de Galceran de Requesens i de Santacoloma. Sens dubte, la persona més coneguda per els colomins de les quatre que presentem en aquest article. Adopta el cognom de la seva mare, Estafania de Requsens, degut a un acord prematrimonial d’aquesta amb el seu marit Juan de Zuñiga Avellaneda. Quan aquest mor  (1545), Carles V nomena Lluís de Requesens comanador major de Castella. El 1561 és nomenat ambaixador a Roma, on el 1564 influeix per l’elecció del papa Pius V. Fou el lloctinent de Joan d’Àustria en la batalla de Lepant (1571), tot i que a la pràctica actuava amb la màxima autoritat.  Tenia una relació molt estreta amb Lluís de Queralt, filld de Guerau III de Queralt. Abans de morir, l’any 1576, Lluís de Requesens encara tindrà temps d’exercir com a governador de Milà (1571-1573) i dels Països Baixos (1573-1576).

A Santa Coloma, l’activitat de Lluís de Requesens es va viure molt intensitat. Per celebrar la victòria de Lepant, i com a homenatge pòstum a Requesens, el 1577 s’hi representa l’obra teatral “Església triomfant, la Comèdia de la Victòria Christi”. Afortunadament, encara podem gaudir d’una altra plasmació d’aquells temps. Es tracta de la pintura mural de la volta del Castell dels Comtes de Santa Coloma. Els personatges representats podrien ser Felip II, Carles d’Àustria, Lluís de Queralt i el déu Mart.

 

JOAN DE QURERALT I DE RIBES. Tot i que fou diputat de la Generalitat de Catalunya durant el trienni 1584-87, l’òrgan on estava representada la noblesa catalana, fou acusat de servir els interessos monàrquics. La Reial Audiència intentà evitar-ho, però el 1588 va ser condemnat a pagar 12.000 lliures en concepte de frau.

Felip II, tanmateix, no perd la confiança amb Joan de Queralt. Contra els propòsits de la gran oligarquia, el nomena governador general de Catalunya (1603). La sentència de 1588, segons la qual quedava impossibilitat per qualsevol càrrec públic, fou ignorada. En aquest aspecte, foren especialment bel·licosos els diputats militars, en un context en què els greuges comesos pels soldats eren força habituals. Tampoc importà que el càrrec al qual optava fos vitalici, i que el seu ocupant—Enric de Cardona—no hagués mort.

De fet, l’any 1604 la justícia considera que Joan de Queralt ja havia retornat tots els diners que devia a la Generalitat, i en conseqüència podia cobrar un sou per el seu càrrec. La seva acció política es distingeix per la seva lluita contra el bandolerisme, especialment contra Perot de Rocaguinarda, que actuà a la nostra comarca, i conten que s’hostatjà a la casa del Rector de Vallfogona.

A finals del segle XVI, Guerau III de Queralt i Don Pedro de Queralt també formaren part del cos administratiu català. Eren el tiet i el germà, respectivament, de Joan de Queralt. Guerau fou diputat de la Generalitat (1581). Mentre esclatava la primera denúncia contra Joan, el seu tiet el denuncià. Tenim documentada la reunió entre Guerau i Joan de Queralt a Santa Coloma el 28 d’Octubre de 1585 per la “visura del plet”. Quan la sentència fou ferma (1588), sorprenentment, Guerau era l’avalador que havia de garantir el pagament de la multa.

Per la seva banda, Don Pedro de Queralt fou ambaixador de la Generalitat de l’any 1587 a 1599, quan Felip II el nominà com el primer comte de Santa Coloma.

queralt

Els Queralt tenien una gran influència

 

BERNAT DE CARDONA I DE QUERALT. Vuitantè president de la Generalitat de Catalunya (1602-1605). Fill de Lluís de Cardona i Jerònima de Queralt.  Nomenat ambaixador de Felip, amb qui mantindria unes relaciones força tenses, l’any 1591. Fou abat de Sant Miquel de Cuixà entre 1592 i 1612. Tot i que es tracta del seu cosí, Bernat de Cardona inicialment no accepta el nomenament de Joan de Queralt com a governador general (1603) degut a les resistències esmentades de l’estament militar. Intentà suprimir sense èxit el “dret de galeres” (1599), un impost que perjudicava les vendes dels comerciants barcelonins.  Dels quatre personatges esmentats en aquest article, és el que guarda menys relació amb Santa Coloma.

Guillem Carreras.  Setmana Santa’14

Anuncis