Joan Estarlich va pronunciar aquest discurs en la inauguració de la Biblioteca. El publico ara que encara ressacossos de la Diada de Sant Jordi.

 

biblioteca

 

La pedanteria i l’eruditisme professoral d’una banda com d’altra banda, la poca solta, la banalitat i la gresca fàcil , han presentat la lectura com un gust de gent girada d’esquena a la vida, com un sacrifici pesat, o com una distracció malsana que us enterboleix el cervell. La barroeria i la sàtira, a què tan avesat és el nostre poble, han llevat prestigi a la lectura. No tothom veu ben clar que—després de l’escola i la Universitat, i més que la mateixa Universitat—la lectura és, aquí i a tot arreu, la millor manera d’acréixer la cultura personal. Per a obtenir una cultura, n’hi ha que es pensen haver de fer uns esforços feixucs i enutjosos. No saben més aviat “que la lectura és la filla del plaer i no pas del treball”.

Creuen, alguns, que s’omplen la boca amb la paraula “Cultura”, que aquesta és la panacea única i general de totes les malalties nacionals i de tots els defectes privats. Amb tal creença s’acosten als llibres gent càndida i primària, i surten, dels llibres, decebuts i desil·lusionats. Els llibres no els donen solucions. Ells formulen preguntes que els llibres no responen. Senten neguits que els llibres no atenuen. Cal saber-ho i no fomentar l’equívoc.

La lectura no dóna solucions als problemes individuals. Per la lectura us avesareu a veure més clara o més complicada la realitat del món que us volta; per la lectura, us adonareu més justament que per la mateixa reflexió, dels estímuls dels vostres sentiments, dels moviments del vostre cor, de les vostres ambicions i cobejances; per la lectura us coneixereu més bé; ella serà la pedra de toc de la vostra ànima; ella us ajudarà a veure-hi bé dins vosaltres mateixos.

I no sols serà un espill, serà potser un esperó  miraculós, un dipòsit d’estímuls; us desvetllarà aspiracions vers un estat millor; us suscitarà mil desitjos, mil esperances de realitzacions que, vosaltres, tots sols, no hauríeu sospitat mai, ni hi hauríeu somiat mai, ni mai hauríeu cregut que fóssiu capaços de sentir-ho o aspirar-hi. Així la lectura enriquirà les vostres capacitats, les de realització com les d’ensomni i aventura.

Però no us portarà solucions individuals. Els llibres us ajudaran a cercar-les, però les haureu de trobar vosaltres mateixos. És cadascú que ha de guanyar-se el cel, no se’ns dóna el cel gratuïtament.  És cadascú que ha fer l’esforç que comença precisament quan la lectura acaba. Perquè arriba un moment en què el llibre ja no us diu res, ja us ha dit tot el què podia dir-vos, i si us digués més us seria o bé inútil o bé nociu.

Llavors comença la vida espiritual autòctona, la vostra veritable vida espiritual; llavors un pertoca d’arriscar la vostra part, de posar en marxa la vostra personalitat. Si els llibres ens ho donessin tot, si ens donessin solucions per a cadascú, ens reduirien a una passivitat, a una impersonalitat que és la negació perfecte, precisament, de tots els motius que constitueixen el fonament, la justificació i l’elogi de la lectura. El mecanisme de la nostra ànima exigeix iniciacions, estímuls per a funcionar i enriquir-se; però exigeix també que no li donin les pròpies finalitats, car precisament en la recerca d’elles troba el major estímul per a moure’s.

Joan Estarlich

Anuncis