Aquesta entrada complementa la transcripció publicada a Menjadàtils el 22 de Març de 2014 titulada: “Senyor Director de la Vanguardia: destrossen el meu poble”. És la confirmació que aquella informació és absolutament verídica.  L’escrit del corresponsal de La Vanguardia afirma que al Museu hi havia “un reloj”, “un piano”, “una artesonada” (enteixinat) i  “un armario” de gran valor artístic. La següent carta corrobora la seva existència. On són? On són? En el millor dels casos, Mossèn Esteve Puig va ser un incompetent incapaç de guardar peces de gran valor artístic al seu Museu. En el pitjor i més probable dels casos fou un aprofitat que vengué peces de gran valor artístic de Santa Coloma. En qualsevol cas, ha estat una de les persones més nocives per aquest poble. La meva opinió és que la incompetència no és necessàriament més justificable que la maldat

Tinc la sospita que si descobríssim la història que s’amaga darrera la fotografia d’aquest enllaç (https://www.flickr.com/photos/colomines/9382926691/lightbox/) tindríem més informació sobre el patrimoni de Santa Coloma. El demandat és Mossèn Esteve Puig i la demandant Clotilde Oromí, que vivia al Carrer Tallers de Barcelona i l’any 1915 es va vendre ferros forjats de Santa Coloma per 525 pessetes. Perquè va denunciar, 9 anys abans, la puta d’ors del poble? Perquè va denunciar Mossèn Esteve Puig?

 

 

carta esteve puig 1 carta esteve puig 2

 

Transcripció: 

Excelentísimos Señores:

Con agradable sorpresa acabo de recibir y leer la atenta comunicación de la Real Academia de la Historia de fecha 27 de Junio, no habiendo contestado antes por haber estado fuera unos días.

Jamás podía esperar merecer tan alta significación por un pequeño trabajo que, aparte de ser grato para mí, no alcanzan mis conocimientos lo que mi entusiasmo en el estudio e investigación de las antigüedades; añadiendo a esto los escasísimos elementos que puede proporcionar una población casi de último orden donde faltan obras y manuscritos para hacerse con una mediana ilustración que no deja de ser muy dispendiosa.

Infinitamente agradecido a esta Real Academia por la alta distinción que acaba de señalarme, proseguiré, como se promete en estas investigaciones, que por cierto proporcionan satisfacción y entusiasmo como recientemente me ha producido el descubrimiento y adquisición de un fragmento de un artesanado procedente de un castillo feudal que lleva la fecha MCCXL, de unos dos metros cuadrados cuyas pinturas y consola se conservan casi enteramente. Como también un reloj antiquísimo de la misma procedencia pero tan raro que ignoro exista otro semejante atendiendo el modo como debe señalar el tiempo.

Ambos objetos iban a desaparecer por momentos, pues el artesanado se desplomó pudiendo salvar con mucho cuidado y trabajo el fragmento sobredicho, y el reloj fue sacado entre escombros y ruinas, cabiéndome hoy la satisfacción de tener ambos objetos colocados en un pequeño museo que voy instalando y recogiendo todo lo que pueda ofrecer interés en cualquier concepto que sea.

Reiterando los sentimientos de gratitud y adhesión a esa Real Academia se ofrece a ella su afectísimo capellán y servidor.

Esteban Puig y Segura, Prevero

Santa Coloma de Queralt, 13 de Julio 1893

 

RELLOTGE SEGLE x

Mossèn Esteve Puig es va confondre. No havia trobat cap rellotge.

 

FEBRER 1903

Les primeres noticies que es tenen d’aquesta construcció és que en l’any 1240 ja estava edificat, no en l’àrea actual, sinó ocupant menys espai i una altra forma. Fonamento aquesta opinió en haver hagut, en una golfa o habitació del segon pis, restes de pintura a l’artesonat que portava aquella data en xifres romanes. Avui aquest artesanat no existeix, està enrunat, i entre les runes s’hi va trobar un dels trossos de fusta que el constituïen, i allí hi havia la data esmentada.

Aquest castell—palau ha tingut més sort que tots els de les poblacions veïnes, perquè es conserva sencer i es pot visitar per fer-se càrrec del què havia sigut en temps dels senyors. Com és natural, ha sofert tota mena de modificacions filles de les èpoques. En la part nord de la Plaça d’Armes hi ha una fàbrica de teixits; els graners i presons que eren a la banda de sol ixent s’han convertit en cafè; la galeria de la part de migdia s’ha venut; ha desaparegut la font monumental del centre de la Plaça d’Armes.  Aquesta plaça era quadrada; a sa entrada, hi tenia un fort portal i son conjunt tenia un aspecte majestuós.

L’entrada al castell és imponent. Encara s’hi veuen les portes que obren pas als grandiosos estables, la majestuosa escala fins al primer pis, les seves sales amb los artesanats, les alcoves a on hi caben quatre llits grans, amb els seus passadissos corresponents. Se’n conserva un del segle XIV amb l’artesonat, que és una joia de l’art decoratiu d’aquella època. Només hi falten els mobles, perquè fins i tot hi ha els llistons per a penjar-hi els tapissos.

Es pot veure l’esfereïdora presó en la torre de l’homenatge, sense una escletxa de llum, amb dues portes de roure tan massisses i ferrades que a resistència poden haver-se-les amb les mateixes parets de la torre,  que tenen disset pams de gruix. Fora de la presó s’hi veuen varies habitacions que devien ésser, en aquella època, el què avui en diem cos de guàrdia i, com actualment, els soldats desocupats s’entretenien embrutant les partes dibuixant-hi escenes gent guerrera o bé escenes tenorianes. `

El Museu està instal·lat en la Galeria, que era una dependència que tancava a la Plaça d’Armes del palau—castell.

Esteve Puig, Prevere

 

Transcripció: Guillem Carreras, Abril ’14

Advertisements