Mossèn Joan Segura era un aficionat al senderisme. Era el delegat a Santa Coloma de l’Assoicació d’Excursions Catalana. L’any 1888 va invitar uns amics a conèixer el nostre poble, i va immortalitzar la visita en aquesta crònica tan valuosa per a nosaltres

Torre del Castell (1912)

1912 [ACBS]

 

CASTELL.- Mostra en sa arquitectura ser obra de dues èpoques; la banda del Nord té mig amagades dues finestres de bíforaque podrien assenyalar a aquella part d’obra la data del segle XIV o XV. La banda de Sol ixent, on s’obre la portalada, mostra ser obra més moderna, probablement del segle XVII

Com que el castell s’ha oblidat fins ara, es conserva en bon estat. Sols per major seguretat, més en prejudici de sa bellesa, li llevaren els torricons que com nius d’oreneta penjaven en el cim de tres dels seus cantons.

La torre del castell està sencera, i atesa sa robusta salut, té ganes de viure molts anys encara. En ella hi ha vàries presons, una d’elles enterament fosca, amb dues pesades i pesadíssimes portes, una a mà de dins i l’altra a mà de fora; doble tancadura per una sola portalada: entre la porta i la porta hi ha gruix de la paret de la torre, que és d’uns 12 palms.

És notabilíssim el retaule de l’oratori. És probablement de vers l’any 1410 perquè no consta en l’inventari minuciós i curiós que dels mobles del castell es feu l’any 1408, i per altra banda degué fer-se a càrrec de la testamentària del fundador del benefici dels Sants Joans, que era el mateix Pere de Queralt, els mobles del qual estan citats en l’esmentat inventari. Atesa l’antiguitat, es conserva prou bé. (…)

És igualment notable una pintura decorativa del sostre o enteixinat d’una antiga cambra, que no ha variat de forma des de sa construcció i decoració, que tingué lloc probablement a la darreria del segle XIV. El fons de la pintura del dit sostre és un blau verdós, que amb el temps s’ha ennegrit. Tant les quatre jàsseres, com el marc del sostre, com la travessera que serveix per a descans de les bigues, com les bigues—que són cabirons quadrats, estan adornades amb faixes policromades, ribetejades de bella i menuda cresteria a manera de sarell. El motiu d’ornamentació de dites faixes el constitueixen una filera d’escuts romboïdals enfilerats com a grans de rosari.

Res més senzill ni bonic. Els escuts del lleó, signe de la família de Queralt (propietària del castell) alternen amb els que tenen tres perellons, signe de la família Perellós, que donà esposa a Pere VI de Queralt. Aquest escut de Perellós, doncs, permet fixar que la data aproximada de la pintura és entre 1391 i 1407, època en què fou senyor de Santa Coloma Pere VI de Queralt, casat amb la noble Clemença de Perellós

Un llistó que volta les parets de la cambra a uns dos palms del sostre serviria per penjar-hi els draps de ras de què parla el citat inventari; en el llit d’aquesta cambra devia haver-hi alguna de les cinc cortines de les què parla aquest document.

Davant del castell, hi ha una gran pati o plaça que es tancava amb un portal, adornada d’una font monumental, que ara no raja.

 

LA PRIMERA MIRADA

“La primera mirada”, Caspar David Friederich. Mossèn Segura era delegat a Santa Coloma de Queralt de l’Associació d’Excursions Catalana, segons consta a l’Anuari de l’any 1892. En el marc de l’excursionista, realitza la crònica que reproduïm en aquesta entrada

 

ESGLÈSIA PARROQUIAL

El 1337 es contracta la construcció del retaule major, que el devia fer Guillem Ginebrer de Santa Coloma per el preu de 1600 sous. Aquest contracte, quina descripció minuciosa consta en dit contracte, ja no existeix. Millor sort ha tingut el retaule de Sant Llorenç, obra de l’artista Jordi de Déu, imaginaire i ciutadà de Tarragona. El feu per encàrrec de Pere Ferrer, senyor en part de Çavit del Bordell, per el preu de 950 sous. En l’Arxiu Parroquial es conserven els albarans d’aquest retaule que es conserva amb tota sa integritat. (…)

La portalada principal, que és a un costat, a la banda Nord, està malauradament amagada per una construcció relativament moderna. Estava decorada amb tres estàtues: Sant Pere i Sant Pau als costats, i Santa Coloma damunt el llindar, ocupant el timpà. Hi ha el propòsit de restituir-la en la seva primitiva forma, i es farà aviat, ajudant Déu.

 

LA VILA

Modernitzada en sa major part, conserva encara quelcom de l’aspecte de l’Edat mitjana. Per exemple, lo Carrer Major, amb porxos que daten d’aquella època, que li donen un caràcter ben marcat. L’Arch de Sant Antoni, que dóna fúnebre entrada a l’antic carrer dels jueus. Algunes torres ja descoronades de sos merlets que, músties i revellides, guarden els portals de la banda del Nord.

La Vila té dues places amb porxos; la major, molt gran i irregular. Són de notar en elles algunes balconades de ferro, com la de la Casa de la Vila i Ca’l Bep—Miquel, obra del segle passat, de bellíssim i original dibuix. Els de la galeria del Castell, que dona a la plaça, amb grossos suports inclinats de ferro y amb arcs obrats del mateix metall que serveixen per a assegurar la barana amb la paret, formant un conjunt original i amat dels artistes.

Finalment, veiérem la font cèlebre per sa abundància; edifici quasi monumental, construït en temps de Don Dalmau de Queralt—que morí en les Hortes de Sant Bertran de  Barcelona, en la Guerra dels Segadors—, personatge que ha deixat belles memòries en el poble d’on era senyor per l’amor que li tingué i per lo molt que s’interessà en dotar-la de monuments i millores públiques. L’autor d’aquesta Memòria mostrà als excursionistes un retrat del dit Don Dalmau, fet de mà de mestre, juntament amb algunes antigalles artístiques i literàries de sa propietat

 

Mossèn Joan Segura, Abril 1888

Anuncis