En el primer article d’aquesta sèrie, dedicada al patrimoni colomí conservat lluny de Santa Coloma, vam referir-nos a les peces procedents del castell dels Comtes de Santa Coloma. Vist el panorama, encara sort que es conservi algun element in-situ! L’enrajolat que trobem sobre la porta de l’antiga capella, obra de Marcel Riera Pàmies, és un dels més destacats.

Avui parlarem de les peces que fugiren del Convent de Santa Maria de Bell-lloc. És una llàstima que la historia del Santuari no estigui més documentada. Ningú havia intentat estudiar-la fins que Mossèn Joan Segura publicà la “Història de Santa Coloma de Queralt”. Malgrat els esforços del nostre historiador més il·lustre, queda pendent fer una recerca que, si bé no serà gens fàcil, és molt necessària.

L’antic panteó de la casa Queralt sofrí, durant l’últim segle, una transformació brutal. Inicialment, era un monestir en ruïnes, amb restes d’un claustre gòtic i una església barroca. La remodelació dels anys cinquanta transformà l’edifici en un dels millors exemples de construcció exempta religiosa —o sigui, descoberta per totes bandes, no repenjades a cap mur—d’estil tardo-romànic a Catalunya.

 

64b0iH5jQrFBol9cAJhw_qMXE_tFnCfz68FgCg2T4jM

El jacent descobert a Fontfreda

 

JACENTS

El primer element que presentem és un dels tres jacents que es conservaven al convent fins a finals dels segle XIX. Actualment, el podem veure al Museu Diocesà de Tarragona. Abans d’ingressar-hi (1919), en gaudiren els espilencs una temporada, doncs arribà a Tarragona procedent de la seva parròquia. Sobre la baina de l’espasa, el cavaller presenta el lleó que identificava la família Queralt. (El lleó era un símbol de Mart, Déu de la Guerra)

Just fa tres anys que coneixem la localització d’un dels jacents restants. El va trobador l’historiador Joan Fuguet a l’abadia de Fontfreda, al sud de França. Desconeixem de quin comte és la figura. A jutjar del seu estil artístic, a cavall del segle XII i XIII, es podria tractar de Pere II de Queralt “Cor de Roure” o Pere III de Queralt.

Segurament us preguntareu com arribà aquesta figura a França. La resposta, si el rastre es va perdre a principi de segle, gairebé sempre té el mateix ofici, el mateix nom i el mateix cognom: Mossèn Esteve Puig. Entrà al mercat d’antiquària procedent del Castell dels Comtes de Santa Coloma, on el prevere havia impulsat el museu. Estem convençuts que es trobava allà perquè una fotografia així ho corrobora. Feta la venda, el jacent arribà a Barcelona, on fou comprat pels avis des actuals propietaris del monestir de Fontfreda. Actualment es troba situada, i mutilada, en una capella del temple.

 

GRAVATS

No sabem res de Magí Albí Morera. Només el seu nom. I tanmateix, va dibuixar la vista més fidel que disposem de les galeries del Convent. S’hi poden veure tres de les quatre que hi havia, formades cadascuna per cinc arcs. Veiem també alguns dels ossaris que encara conservem. Finalment, a l’interior del pati, també s’endevina una cisterna que actualment es troba a Sant Cugat del Vallès.

El segon gravat, firmat per Joan Vehil, ens permet observar amb més detall una de les galeries del claustre. Tot i que també se’ns presenta una visió de les tres galeries, aquí tenim una major presencia de l’interior d’aquestes. Gràcies aquest gravat podem saber com estaven cobertes les galeres i imaginar-nos quina era la distribució espacial del Convent.

 

Lp5EZFhP5hRKqB5e33TNlSVE01FXU_fylvdT0Iue85o

Quina llàstima haver-ho perdut!

Bell-lloc-04

 

UN MOTIU PER L’ESPERANÇA?

També és original artístic del convent una figura de la Mare de Déu adquirida a Barcelona durant els anys 50 i que actualment es troba a la parròquia de Santa Coloma. Si els nostres avis van recuperar aquesta obra, per què nosaltres no podem fer el mateix?

 

Damià Amorós, Abril ‘14

Advertisements