Llegir aquest article ens descobreix el gran amor que el Sastre Martinet sentia per Santa Coloma.

 

fonts1

Un lloc preciós.

 

Una de les coses millors que tenim al poble és, ben segur, la Font de les Canelles. Estem orgullosos de posseir-la i la ensenyem als forasters amb joia i ens afalaguen llurs alabances.

Al visitant que ve amb aficions artístiques, després d’ensenyar-li el retaule gòtic de Sant Llorenç i la porta romànica del Convent, hem de portar-lo forçosament  a les fonts i fer que en begui l’aigua. No té res d’artística aquesta Font, ens apressem a dir-li; lo millor que té és l’aigua, però és una fita en la història de la nostra Pàtria que ens recorda sempre aquell Corpus de Sang. Potser és l’única cosa bona que feu aquell cèlebre botxí Don Dalmau, Comte de Santa Coloma;  aixecar aquesta Font per a maleir-lo cada cop que en bevem aigua que encara que a dolls en ragi no bastarà tota ella a rentar les ofenses rebudes ni rentarà la negra plana de sa història. Estem orgullosos de tenir-la, més no n’hi sabem grat. Totes les pedres juntes ni la set apagada per l’aigua no fan pas de contrapès a la seva mal ànima, i com més bevem més set ens queda de llibertat i més segadors ens sentim d’aquell Corpus de Sang i dels que vinguin.

Aquí dalt tenia son catau, aquest castell negrós del cap de la muralla era la cova de la fera i els joves Nacionalistes el primer que férem fou clavar la nostra bandera al cim de la torre per a purificar-lo d’estrangeria.

Això és la nostra Font: un document que recorda la trista història del nostre esclavatge. Per això els colomins l’ensenyem al visitant i li contem sa procedència i com la pobra Font no hi té cap culpa de les malifetes de son senyor i la seva aigua sempre ha sigut pura, la respectem i estimem com de família, com una gran matrona que ha donat encís al poble fent somniar a la joventut, siguent anys seguits el lloc predilecte de l’amor.

Mirant allà d’enllà, anys enrere veureu les llargues fileres de nois al capvespre, assentats a les baranes del pont a banda i banda esperant a l’estimada que amb pas lleuger a la Font anava i no pas per aigua fresca, que un cop aparellada de tant dur la cantereta al costat, no duent pressa per tornar a cases, esdevenia calenta d’aquell foc de joventut que el glaç estova i no es donava pas compte que son foc feia bullir l’aigua i el pes del canti aplanava sos  costats. Fins amb gust es rebien els renys de casa per no haver dut més de pressa i l’aigua més fresca, que no creien que fos de la Font de les Canelles.

Tots els del meu poble hi tenim com una mena de veneració a la Font de les Canelles, i no sabem sortir de nit sense fer-li la visita, que ja ens ve de menuts, de quan fèiem capbussetes als ferros de la tanca i n’hi faríem encara si la llargada de cames o el pes feixuc dels anys no ens ho privés.

Vella com és, si n’haurà vistes i sentides de coses! Quantes de cançons han sigut cantades als graons de la creu tot acompanyant-les ella, amb la música de ses canelles obertes! Quantes nits de Sant Joan ha presidit com una reina de la festa! Si n’ha apagat de foc encès en els homes plens de vi, que sos companys a l’abeurador tiraven! I de tauletes d’anís, per les fires si n’ha vistes! Quantes coses contaria si parlés! Amb quin sarcasme ens contaria els prodigis que ha fet sa aigua presa per la de la Font miraculosa de Sant Magí que carreters pocs escrupolosos venien de Tarragona a omplir-ne les botes i vendre-la allí sense passar els sotracs del camí de l’ermita.

La nostra Font és com l’ànima del poble, ella ens recorda la nostra infantesa, nostres amors, nostres esplais, nostres somnis.

Per això tots, tots, quan deixem la vida passem per davant d’ella, camí de la fossa, per  acomiadar-nos, com si son “¡amb Déu!” ens fes més dolç el repòs. Per això hi anem sovint a veure-la, per això hi anem que no volem pas que ens hi portin els altres i com per lo que l’estimem l’enyoraríem, desitgem que tardi força a dar-nos l’últim “¡amb Déu!” i que per molts anys puguem beure de la seva aigua, fresca a l’estiu, i a l’hivern calenta.

Sastre Martinet, La Segarra Nacionalista

Anuncis