A Turlanda es rebia culte, durant molts anys, a Santa Llúcia. Hi anava força gent de Rocafort, Les Piles, Conesa i altres pobles de la rodalia. Es venerava a Santa Llúcia perquè preservés la vista a tots els seus fidels. De fet, “Llúcia” prové de lux (llum). El Rector de Vallfogona li va dedicar aquests versos:

 

Ulls y honors abrasavan

Al cor d’un enamorat;

Envidreu-li en un plat

Los ulls que danys li causaven

Satisfent de bona gana

De cada un son intent:

Socorreu a qui humilment

Lo vostre favor demana.

 

TOR1

En tots els documents antics, apareix el nom de “Turlanda”, escrit amb “u”.

 

L’APLEC DE TURLANDA

TURLANDA és un nom que gairebé ha desaparegut en les nostres converses, com gairebé ha desaparegut el seu SANTUARI, puig tan sols en resten quatre parets mal sostingudes.

TURLANDA, situada damunt d’una muntanya i al bell mig de Conesa, Rocafort i Les Piles, era pels avis d’aquesta comarca el lloc sagrat on es donaven cita tots els anys el dia 13 de Desembre (festa de Santa Llúcia). Allí tots hi eren admesos: vells, joves, infants. Tots hi feien cap.

La fe dels nostres avis, que gran era!… Cara amunt desafiant el mal temps, i amb santa alegria, anaven al Santuari per oferir els ex-vots pels beneficis rebuts.

Aquells vells que no tenien presses en les funcions religioses, tampoc els hi faltava les seves hores d’esbarjo.

Era als darrers anys de la centúria  passada que, per una circumstància especial, els Senyors Turlandés es veien obligats a desprendre’s d’aquella joia que tant de temps havien conservada i tants sants records guardava en el seu historial.

Quina població serà la sortosa de conservar aqueta Santa Verge i Màrtir?

Segons els rumors de persones d’aquell temps, a Rocafort no la volgueren. En canvi, a Conesa la volien i no els hi donaren. Fou Les Piles la vila sortosa per conservar aquella Santa Imatge i de llavors fins ara l’Ermita dedicada a Santa Eugènia serà el lloc de cita per continuar aquelles tradicionals diades comarcals el dia 13 de Desembre.

Tant prompte ho saberen les nostres autoritats, Badó, Marquet i Vila, que era secretari i mestre, es presentaren a Turlanda per emportar-se l’Imatge de la Santa. Pocs dies després es reuní tot el poble, sense cap falla, i amb sant entusiasme es dirigien al Santuari per endur-se’n les coses que hi restaven dins el Santuari. Mentre anaven traient les coses, amb gran excitament i irritació, es presentà en Pinyol, veí d’aquella contrada amenaçant-los de comunicar-ho a les Autoritats de Conesa per fer-los agafar por, però els nostres es donaren més manya i així tornaren més prompte a llurs cases, portant tots quelcom a les seves mans.

Quan ja la tenien a Les Piles, llavors hi hagué diversitat d’opinions respecte del caire que havia de prendre diversitat.

Segons conten els vells, determinaren que fos d’un caire religiós, si bé no hi faltés el convenient esbarjo. No es feien grans tecs, com en els temps actuals. Els menjars d’aquella jornada es reduïa tan sols a menjar fesols tous i cansalada fregida per tal de que tots poguessin assistir a tots els actes religiosos i profans.

De bell antuvi eren els Gallerins de La Llacuna els qui alegraven la Diada. Més tard vingueren les Gralles de diferents poblacions. I cap a finals d’aquesta primera etapa, tan sols els acords d’un violí i un clarinet divertien aquella gran gentada que de tota la comarca es reunia a la vila de Les Piles.

Avui dia, després de moltes millores que gràcies a Déu hem pogut realitzar per atendre als Romeus devots de Santa Llúcia, us recordem aquelles pàgines viscudes d’aquell temps perquè volem que la nostra i la vostra festa torni a fer vibrar d’entusiasme tota la comarca, i, com els nostres avis, nosaltres també puguem donar-nos la cita pel dia 13 de Desembre en el Santuari de LES PILES.

Vilatans de Santa Coloma i veïns de la comarca, l’aplec de Santa Llúcia té una història. Seguim la tradició dels nostres avantpassats. LES PILES us espera.

Brauli López, Prevere. [Novembre 1958]

Advertisements