Reproducció molt breu d’un fragment del “Curial i Güelfa”, seguida d’un episodi real on està involucrat Pere VIII de Queralt. El senyor de Santa Coloma perd una justa contra un altra cavaller

 

 

I mentre tothom es col·locava al seu lloc, es van veure dos cavallers acusadors amb un estendard blau clar, tot sembrat de guineus de color gris clar, i així també els paraments dels cavalls; i, ben acompanyats van descavalcar la seva tenda. No van trigar gaire que de l’altra costat van arribar Jacob i Curial amb un estendard burell i negre migpartit amb un lleó* rampant que el travessava, amb gran brogit de trompetes i ministrers, acompanyats d’infinits comtes i barons que els seguien a l’entorn a peu. Tothom de les llotges es va girar a mirar cap en aquella part. I descavalcaren a la seva tenda. Els acusadors havien sentit dir que Curial era molt valent home d’armes a cavall; per la qual cosa, pensant de tenir millor partit contra ell a peu, van obtenir manera que el combat se celebrés a peu, de la qual cosa els altres foren molt contents.

*El lleó és un animal noble i l’animal de Sant Marc. El combat se celebra en la festa d’aquesta sant. El lleó també és el signe de Mart, déu de les batalles i de la cavalleria. Fixeu-vos que de Marc a Mart canvia únicament una grafia. Més endavant, també veurem que el burell i el negre són els colors dels cavallers enamorats de vídues com la Güelfa.

curial e guelfa

 

 

8 DE MAIG DE 1572. BARCELONA. [Dietaris de la Generalitat, Volum III, pàg. 379]

En aquesta mateix dia, se feu en la plaça del Born de la present ciutat una justa partida de dues partides. Una la una de les quals era cap de quadrilla don Pedro de Queralt—que a més d’ell, estava formada per Bernat de Boxadors, don Joan de Arill y don Federic de Cabrera. E de l’altra partida era cap de quadrilla lo senyor Ferrando Oliver—formada, també, per don Miquel Palau, don Guerau de Alentorn, i don Jaume de Cardona. La qual justa concertaren fer dits cavallers en lo dia de la justa ordinària, que ara últimament se es feta en la dita plaça del Born, per veneració de la festa de Sant Jordi proppassada y bon exercici de les armes.

Havent de guanyar lo pris qual partida de les dues rompria més prest quaranta llances, e en les quatre primeres carreres qui millor justaria, i havent-hi cinc prisos—un per lo millor jugador en les quatre primeres carreres, que era un drac d’or amb pedres fines, i los altra quatre prisos eren quatre aguns de cristall guarnits d’or per la partida que més prest rompria quaranta llances—.

La qual justa feia meravella de tantes llances com rompien; de les quals partides, la una entrà per la part de Santa Maria del Mar, aportant lo cap de quadrilla un estàndard, qui era lo senyor Ferrando Oliver, que anava primer i aprés los altres seguien, un darrera l’altra, anant davant d’ells molts padrins i abans dels padrins les trompetes i tabalers, tots a cavall, la qual partida de dit senyor Oliver, anava amb vestiments i paramens de blaus i negre, ben divisitats.

E l’altra partida, que era de Don Pedro de Queralt, entrà per la part del Pla d’en Llull, aportant los vestiments i paraments blancs i encarnats, ben divisats, venint dit senyor Pedro de Queralt amb lo estandard primer que tots, blanc i encarnat, i seguint los altres, anant de un en un, amb sos padrins, trompetes i trabals. E vogint tots lo renc, uns a l’encontre dels altres, feren l’entrada; y aprés quiscuna partida se posà en son cap de rench.

E dita just fou judicat per dits senyors jutges, que lo pris de millor jugador fos donat a don Miquel Palau per haver millor justat, i los prisos de la partida que més prest rompria quaranta llances fossin donats a la partida de don Ferrando Oliver; això és, un a cadascú de dits cavallers, lo qual judici fou publicat amb veu de pública crida per una trompeta. E après los cavallers de dita partida de dit senyor Ferrando Oliver vogiren lo renc amb los tabals, trompetes i son estendard, i se n’anaren.

Transcripció: Guillem Carreras Març ’14

Advertisements