Utilitzant el títol d’ un famós programa de TVC, farem un repàs a un reguitzell d’articles relacionats amb el treball de final de grau que vam realitzar el 2013 i que va ser presentat l’any passat, durant la inauguració de les Festes de la Minerva, al castell dels comtes de Santa Coloma.

El treball estava centrat en la recerca del patrimoni artístic produït a Santa Coloma de Queralt, pensat per restar aquí, però que actualment es troba conservat a l’exterior de la població. Entenem per “exterior de la població” qualsevol espai fora dels límits municipals. A banda, em vaig imposar dues limitacions més: tractant d’un “Estat de la qüestió”, havien de ser peces citades en un bibliografia i que encara existissin.

Però bé, entrarem en matèria; aquesta primera entrada es vol centrar en el patrimoni que atresorava la residència oficial dels nostres senyors, i que com ja hem dit, actualment es troba escampada per la geografia mundial.

27

Nens de l’Escola de Belles Arts de Mossèn Esteve Puig. La paradoxa és força remarcable.

El castell els comtes de Santa Coloma

Segurament l’obra més coneguda per tothom sigui el retaule dels Sants Joans, procedent de la capella del castell. Aquest conjunt es realitzà l’any 1356, amb motiu de les núpcies de Dalmau I de Queralt i Rocaberí i Constança de Pinós. Aquests dos personatges i la mare de Dalmau, Alamanda de Rocabertí, apareixen representats a l’obra com a orands, sota les figures dels sants protagonistes. En les predel·les laterals hi apareixen passatges de la hagiografia dels sants i al carrer inferior una sèrie de Sants i Crist.

Després d’aquest ràpid repàs iconogràfic passem a indicar quin fou el viatge del retaule. Aquest s’inicià a finals del segle XIX, ja que l’any 1905 la figura apareix documentada a una col·lecció madrilenya. D’aquí passà l’any 1926 a la col·lecció del conde de Fuenteclara, curiosament un descendent de la família Queralt, i l’any 1934 ja ingressà al MNAC. Procedia, tanmateix, de la col·lecció de l’empresari i gran aficionat a l’art Lluís Plandiura. Des del 1934, aquesta peça  ha estat sempre exposada, esdevenint una de les obres clau de les col·leccions d’art gòtic del Museu Nacional d’Art de Catalunya.

retaule sants joans

Retaule dels Sants Joans

Seguim amb el viatge, aquests cop fins a Vic. Anem concretament al Museu Episcopal, on s’hi troba un petit conjunt de dues bigues i quatre cassetons que formarien part d’un enteixinat més gran existent al castell en una data indeterminada. I que segurament seguiria la mateixa cronologia del retaule, ja que s’hi troben els mateixos emblemes: Queralt, Perelló i Rocabertí.

Un altre enteixinat, però aquesta vegada molt més gran, més imponent i que el trobem molt més lluny, és l’enteixinat blau. Un conjunt realment sorprenent dins dels enteixinats gòtics catalans, tan per la seva immensitat, el seu aspecte decoratiu i la qualitat artística. Lamentablement, aquest conjunt el trobem en algun museu americà. Segurament es troba a Chicago o Miami, les ciutats on l’industrial americà Mr. Derring traslladà les obres que havia aconseguit a Catalunya

enteixinat blau

Enteixinat blau del Castell

Aquestes tres peces, més enllà de procedir del mateix lloc, també tenen un segon element en comú. Foren patrocinades per Dalmau de Queralt, i recopilades i “perdudes” per el mateix personatge. El Mossèn que les va perdre ja té una entrada en aquest bloc i no el volem “martiritzar més”…

Last but not least, també volia parlar de la peça més petita de tot el treball que vaig emprendre. Es tracta d’una xapa de guarniment d’un arnés de cavaller. És a dir, una espècie de pin que els cavallers de la família Queralt lluïen al seu pit, sobre l’armadura. Coneixem l’existència d’una xapa més gran, relacionada amb la família Perelló, també conservada—com la dels Queralt—al Museu Arxiu de la Conca de Barberà.

pin

Com ja hem dit, aquest és l’inici d’una sèrie d’articles sobre el nostre patrimoni artístic que actualment està a fora vila. Potser algunes d’aquestes peces algun dia les tornem a veure en el seu paisatge habitual…

Damià Amorós, Març ’14

 

Anuncis